dimecres, de desembre 30

dimarts, de novembre 10

LA CUARTA VELA

Cuatro velas se consumían lentamente. Se podía escuchar el diálogo que fluía entre ellas.

La primera decía: “¡Yo soy la Paz!” Hago esfuerzos para que mi llama se mantenga encendida. Vivo en tensión para permanecer en pie, pero me derrumbo con frecuencia”. Y disminuyendo su llama, se apagó totalmente.

La segunda vela decía: “¡Yo me llamo Fe! Hay muchas personas pera las que no supongo nada porque no confían ni en nada ni en nadie”. Al terminar sus palabras, un viento se abatió sobre ella y la apagó.

En voz baja y triste la tercera vela afirmaba: “¡Yo soy el Amor! No me quedan fuerzas para mantenerme encendida. Muchas personas han hecho de sí mismas su única preocupación. Han cerrado su corazón y sus ojos para los demás” Y también se debilitó su luz mortecina.

Fue entonces cuando apareció una niña pequeña. Al ver las tres velas apagadas, buscó cómo encenderlas… Entonces escuchó la voz de una cuarta vela que permanecía encendida en un rincón de la estancia: “Mientras yo esté encendida, puedes encender a mis compañeras”.

La niña tomó la vela que así había hablado y encendió con ella las llamas de la paz, de la fe y del amor. Al depositar la vela con la que había dado vida a las demás, le preguntó: “Y tú cómo te llamas?”

La cuarta vela respondió con una sonrisa: “Me llaman Esperanza”.

dilluns, de novembre 9

SOMIANT

I love this kind of bouquet...

dijous, d’octubre 22

MARCIDA


... però la pluja la retornarà a la vida...
amb paciència i esperança

dimarts, de setembre 22

IT IS BACK


"How I met your mother", 4th season, is back!!! One great thing to look forward to every week. I'm gonna blow away the stress... careful.

diumenge, de setembre 13

Feliços 80, padrina!


Una bonica estampa de la padrina i les nétes al complet! Poca família, però molt unida... Què més podem desitjar???

dimecres, d’agost 26

NO OBSTANT, SEMBLA AHIR

Dies regirant àlbums a ca la padrina...
i, d'entre munts de fotos en blanc i negre, trobo aquesta.

diumenge, d’agost 23

BEAUTIFUL

"Remember, what is real and what we dream is love alone. "



Potser sí que podríem ballar-la el dia B.

dijous, de juliol 30

RECORDS I SOMRIURES

video

I faltava un vídeo dels nens... els veritables protagonistes d'aquests 10 dies de colònies! Doncs, voilà! ;-)

dimarts, de juliol 28

GRÀCIES, MONIS!

I aquí teniu un petit vídeo dedicat als monitors de les colònies de la parròquia de Sant Ignasi. Gràcies a tots per uns dies inoblidables!

video

dimecres, de juny 24

REVETLLA

Una es fa gran... o les circumstàncies la fan gran... gran o excèntrica, en tinc els meus dubtes.

Revetlla allunyada de les festes tradicionals (pro-petards, pro-alcohol, pro-ballaruca) en què mai he participat. Tan sols tinc mers records de Sants Joans al poble, de petita, amb la família. I ahir el gran flashback: una nit amb nens, gaudint com un infant més de la vetllada. M'havien convidat els seus pares i vaig acabar jugant tota la nit amb ells. Em pregunto si com diu un amic m'estic infantilitzant des que treballo amb criatures. Però és que m'hi sento tan a gust...

WEIRD and somewhat mental.

divendres, de juny 5

VOYEURISME O EL SENTIT DEL BLOG

... still wondering if I'm exposing myself too much ...



... what is the point of having a blog?

dilluns, de juny 1

MÍSTER LAL

Míster Lal, aquest era el nom del senyor indi que es va presentar al cole dijous passat sense cita prèvia. Volia mostrar als nens l’“art del seu país”, unes fabuloses figures de papiroflèxia. El senyor, extremadament persuasiu, va aconseguir convèncer el director per fer la seva representació “gratuïta”. Decisió presa, després d’una breu demostració, em van venir a buscar a P3 perquè fes d’intèrpret davant els nens de 4t, podent així gaudir, com una nena més, d’aquella experiència insòlita i màgica. I és que haguessiu hagut de veure com en 2 minuts en Mister Lal fabricava precioses roses, lliris i palmeres, i tan sols amb paper de seda i tisores. Tots ens vam quedar bocavadats! Ara ja tenim nova decoració per les classes...

dissabte, de maig 23

CAN CASTELLÀ

Si, he sobreviscut a les colònies de 3 dies a Can Castellà amb els ratolins de P4 i P5 de l'escola. Una fantàstica experiència, tot i que esgotadora, que ha deixat petjada...

Especialment em costarà oblidar les nits, quan les meves cançons i contes eren demanats i aclamats amb aquells ullets brillants, i deixaven als cansats infants immersos en un son profund. L'èxit que va tenir el "Bona nit bons germans" i el conte de "La lluna la pruna" va ser espectacular. ;-)

Aps, i tampoc cal oblidar la novatada de l'últim dia, quan la coordinadora em va despertar a les 3 de la matinada dient-me que què feia encara al llit i amb els nens dormint quan ja havien d'estar tots abaix esmorzant. Quina regirada d'estòmac i com es van partir de riure tots els mestres amagats per l'habitació! Si, aquells mestres que feien guerres d'aigua i d'escombres com si tinguessin 18 anys... I és que ser mestre, tot i ser hiper cansat (canviant bolquers a tota hora i fent de papàs) també resulta revitalitzador! L'any que ve la Sara estudiarà magisteri, sí senyor!

dijous, de maig 14

PROVANT DE FER VÍDEOS

M'acaben de descobrir una genial pàgina web on es troben múltiples editors de ví­deos. En un click tens clips com el que acabo de penjar...(no n'he sentit la música i he triat les fotos a l'atzar, però amb algun material un ha de començar a fer les proves, no?!)

dimarts, de maig 12

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

Amb tan sols un dia i mig he devorat sencer “La solitud dels nombres primers” i segurament per això no l’he acabat de pair. Massa hores. Massa obsessió. No he deixat temps per assaborir la bellesa de les paraules... i la tràgica història m’ha corprès deixant-me abatuda. He sentit que jo formava part dels personatges i els personatges formaven part de mi. Esgarrifances han recorregut inevitablement el meu cos. El llibre no crema, però ara el meu cor bull.

"En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai."

dijous, de maig 7

JA TORNEN A ESTAR AQUÍ

Les substitucions a infantil (P5) i a cicle inicial (1r i 2n de primària) estaven sent massa bones. Contes dramatitzats, cal·ligrafia, pintura i cançons. I jo innocentment feliç entre tant nen. Gaudint-ho com una nena més, Sara? Això és el que vols, revisitar ca l’univers infantil? Doncs atent-te a les conseqüències. En el pack també hi entren... wait for it... els polls. Si. Ho heu sentit bé. S’anuncia l’inici d’una nova saga: “Polls i liendres: el retorn”. Punyeta!

diumenge, d’abril 26

ES DEIA NEREA

Només tenia 24 anys i tota la vida per davant. Es deia Nerea. Va estudiar Comunicació Audiovisual amb mi i, ahir, va perdre la vida en un accident de moto. Una de les seves amigues, amb qui jo no havia parlat des de feia dos anys, em va trucar destrossada. Vaig emmudir, commocionada, a l’acte. Què dir en una situació similar, sobretot sabent que ni la Nerea ni el seu entorn creien en l’esperança d’un més enllà. Avorrien a Déu i tot el que tingués a veure amb ell. Així doncs, per ells, tot acaba aquí. Impotència, llàgrimes i crits de desesperació.

He pregat per ella múltiples vegades. Espero que Déu l’aculli amb els braços oberts i consoli aquells que l’han estimada. I, per què no, també m’ajudi a mi a creure i confiar més en ell. I és que no entenc encara per què ha hagut d’endur-se la jove i dinàmica Nerea... Comprendré mai la mort?

dimecres, d’abril 22

PERFECTE

Perfecte. Tot ell. Suau cabell. Menuda careta vermellona. Petites mans amb petites ungles. S’amaga sota la manteta que el cobreix i de totes les dolces mirades encuriosides. No plora. Respira la fragància de la vida. Desconeix que ha nascut afortunat.

Qui pugués tenir un nenuco similar i embolcallar-lo de petons i pessigolles.

dilluns, de març 2

FIRE

I l'engranatge de la Pasqua jove tskv 2009 ja ha començat a posar-se en marxa...

http://tskv.cat/pasqua09/video/promo1.wmv

PROMET!!! Qui s'hi apunta???

dijous, de febrer 26

NOA

Noa al Palau de la música. Deliciosa veu, exquisida música, tradicional ball i perfecte espectacle lumínic. Una explosió de sentiments que ha aconseguit posar-me la pell de gallina.

D'on treu tant de talent i tanta sensibilitat? Música clàssica i tradicional, jazz i rock es combinen a la perfecció per crear el característic so d'aquesta polifacètica cantant coneguda, també, per la defensa del diàleg de la pau. Una cantant, doncs, aparentment perfecta.

No us perdeu les cançons del seu nou disc (genes and jeans): balades que sacsegen el cor i ritmes apassionants.

divendres, de febrer 13

LA INFÀNCIA COM A CAPITAL

"Creo que la infancia es el capital que se le da a uno para toda la vida, ya no se adquiere nada más. Dios nos da los bienes no por partes, sino de golpe, toda la vida de golpe, y después depende de cada cual cómo lo gaste o lo despilfarre."

Vitali Shentalinski

Afirmació contundent... dura... però... no deixa de ser un pèl certa, no?!

dimarts, de febrer 10

L'ESCOLA, ESPAI PER TRANSMETRE LA FE?

“L’escola no és un espai per transmetre la fe, ho ha de fer l’església. I t’ho diu una que ha estat catequista de comunió durant molt de temps. S’ha de fer cultura religiosa no classe de religió.”

Aquestes són paraules textuals que va pronunciar ahir una companya de feina en una sessió formativa que ofereix l’escola sota el nom de com transmetre la fe. Em vaig quedar congelada, paint la informació. O sigui, que l’església – altrament dit els capellans- són els encarregats de vendre el producte de Déu. Ale... i qui vulgui catequesi i que vagi a la parròquia de barri!

Però, llavors, què hi pintem les escoles confessionals en aquest sentit? D’acord que els valors evangèlics siguin humans i de sentit comú, seguits per tant per totes les escoles, d’acord que no hi hagi escoles que eduquin contra-valors, però quelcom ens diferencia a les escoles escoles confessionals i no confessionals, no? Si no... quina és la nostra raó de ser?

Transmetre la fe no és fàcil, però crec que no hi hem de renunciar. Podem sembrar malgrat no veure fruits d’immediat. L’escola confessional, crec, intenta oferir espais per a la reflexió, per viure “la espiritualitat” i, a ser possible, oferir testimonis de fe. Entenc que els temps canviïn i avui dia els alumnes se sentin repel·lits per la simple paraula Déu, però hem de deixar de pronunciar-la per aquest motiu?

diumenge, de gener 25

EL TEMPORAL DE VENT

I et mors de por al matí perquè hi ha un monstre que sacceja el món. Sents com gruny i fueteja objectes de l’exterior. Desitges que tot sigui un malson però el que mostra la finestra no menteix. Els arbres tremolen i, conseqüentment, tu també. Et poses al llit, manta sobre el cap. El cor et batega ràpid. Decideixes marxar a Lleida al migdia. Però no ets conscient que el monstre està atacant més fort i et farà la vida impossible. El tren no surt. T’avisen que hi ha problemes a la via, la línia elèctrica i objectes sobre la via. No t’asseguren l’estona que poden trigar a arreglar-ho tot.

Et distreus mirant el teu voltant per amenitzar l’espera. Enganxes a un noi fent gargots intentant dibuixar els passatgers desesperats. Veus monges, capellans i, fins i tot, un senyor budista amb un elegant vestit de butà i grana. La situació t’és còmica, podria ser aquesta una reunió secreta, una convenció pluri-religiosa a la que tu, sense saber-ho, has estat invitada. Somrient, tornes a fixar la vista al noi dels gargots i te n’adones que aixeca la mirada massa sovint vers tu. T’està dibuixant i somrius encara més. Surrealisme al quadrat. L’espera cada cop es fa més pesada.

T’aixeques per demanar informació. Però pel camí intentes passar inadvertida pel costat del noi dels gargots. Vols veure el teu retrat. Constates que has quedat força afavorida i et dirigeixes al senyor d’informació de Renfe amb energia i un somriure d’orella a orella. El senyor et comenta que l’espera va per llarg i que és possible demanar que et tornin l’import dels bitllets. Truques a la mare i li comentes que aquest cap de setmana tampoc no podràs visitar-la.

T’afegeixes a la immensa cua formada davant la guixeta d’atenció al client. Estàs cabrejada però, al cap i a la fi, tothom està igualment desesperat. El temps sembla no passar. Una periodista de RAC1 es presenta a la cua per entrevistar als passatgers. Curiosament se’t dirigeix a tu i comentes la situació. No pots sinó sentir una certa enveja per la noia que va amb el micro, haguessis pogut ben bé ser tu. Recordes quan erets universitària i sorties a la Rambla amb el minidisc a entrevistar. Recordes...

Mentrestant, una senyora francesa indignada s’està discutint amb el senyor que controla la cua d’atenció al client. Li explica que ha arribat de França aquest matí per recollir el seu fill de 2 anys de casa del seu ex-marit. S’ha hagut de pagar la meitat del trajecte en taxi perquè el tren la deixat a mig camí. Arribada a Barcelona, ara no pot tornar al seu país. El senyor li explica que, segurament, la situació no s’arreglarà fins l’endemà. Ella no para d’assenyalar el seu nen i preguntar: “¿y dónde vamos a dormir?”. El senyor li diu que a l’estació de Sants tenen butaques còmodes. Barrut. La dona no es dóna per vençuda i exigeix parlar amb un superior. Està amb el seu dret de reclamar un hotel, suposo. La deixo allà, el temps ha passat i a tu ja t’han atès. Tens ganes d’oferir-li allotjamanet. “Jo tinc un piset, si vol”. Però no ho fas. Una àvia russa que no parla ni una paraula de castella o anglès acaba d’arribar, si pot ser encara més indignada. Te n’adones que no pots acollir a tots els que la Renfe deixa penjats. Els deixes allà, amb les seves històries.

dijous, de gener 15

UNA DE DUBTES

M’arriben noves ofertes de feina i, un dia més, se’m qüestiona i em qüestiono si el que faig és coherent o cometo un greu error. Llavors dubto. Dubte etern sobre com encarrilar el futur. Sospesar prioritats de vida i viure en pròpia pell l’injust desprestigi social. Gran és la tasca de l’educador, escassa la meva aportació. Lluito per millorar, ans avui sento la guerra perduda.

divendres, de gener 9

24 hiverns

Avui els àngels novament han jugat a guerra de coixins

i les plomes s’han desprès del cel per acariciar la terra.

A Ponent avui llisquen sobre neu com fa 24 hiverns,

quan una petita Sara, vermelleta i arrugada,

va estarrufar el nas per primer cop gemegant de fred.

Potser els àngels també estan de celebració.

dimecres, de gener 7

DOLÇOS RECORDS

Un Nadal memorable.
La il·lusió persisteix malgrat el pas dels anys.
Records múltiples que ha enquadrat la meva malograda càmera.
Capturats i desats en la daurada capsa de la felicitat,
un dia ens tornaran a dibuixar rialles.
Res millor que estimar i sentir-se estimat!

(i ja em veieu a mi fent cagar el tió per vintenèssima vegada...
i és que no ens podem perdre ni una tradició catalana!)