tag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post2272587012894011303..comments2023-10-01T15:21:34.725+02:00Comments on MON ELIXIR: VOYEURISME O EL SENTIT DEL BLOGSarahttp://www.blogger.com/profile/06854724567633955780noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-69232813518083660322009-07-05T23:45:55.929+02:002009-07-05T23:45:55.929+02:00jo quan vaig començar amb això dels blogs (fa uns ...jo quan vaig començar amb això dels blogs (fa uns sis anys) també em vaig plantejar si tenia sentit fer-ho. Però vaig decidir-mi tot i que em semblava que la veu protagonista era massa forta per part del blogger i que els comentaris quedaven molt en segon terme... Però és bonic que qui vulgui tingui arregladet el seu raconet de la xarxa i aporti el seu gra de sorra a la diversitat que som cadascú enmig de tot això tan gran...Tonificantehttp://tonificante.blogia.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-57064375588185041392009-06-06T16:57:54.029+02:002009-06-06T16:57:54.029+02:00Comunicar-se... amb els amics i amb un mateix. Rea...Comunicar-se... amb els amics i amb un mateix. Reafirmar la pròpia existència amb una absurda publicació al món virtual. Sentir-se connectat. ¿?<br /><br />Gràcies, Júlia i Garreta, per les vostres reflexions. <br /><br />Espero veure-us aviat! <br /><br />PS: Aps, veieu, de no ser pel bloc poques coses de vosaltres sabria, i ara no ens estaríem comunicant... En el fons, potser sí que té sentit això del blocSarahttps://www.blogger.com/profile/06854724567633955780noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-63106259152208540592009-06-06T16:43:51.335+02:002009-06-06T16:43:51.335+02:00munchausen.
Necessitat de ser atesos encara més d...munchausen.<br /><br />Necessitat de ser atesos encara més del que ho som diàriament.<br /><br />A més (conjuntament, o equivalentment), síndrome de la cabanya infantil: tots de petits en algun moment hem anhelat tenir una cabanya amb les nostres coses i compartir-la amb els amics.<br /><br />M'agrada pensar en el tancament d'un blog com un pas evolutiu (no necessàriament un pas positiu.) El mateix pas es dóna quan es pren consciència i s'accepta el que he expressat sense tancar-lo, llavors el blog mateix experimenta una evolució.<br /><br />Això descomptant els que tenen motiu de ser 'professional', com el de cert columnista o el de cert jesuïta on exposa el 'tràiler' de la seva pròxima homilia.<br /><br />(davant de totes les sentències fa falta un 'crec' protocol·lari, per tal de no donar sensació de supèrbia, així com clarificar que són mers tirs a diana un xic atzarosos i no ponderats amb gaire esmerçament.)<br /><br />A partir del dia 8 ja tornarem a veure'ns les cares!Albert Garretahttps://www.blogger.com/profile/12198067875728639596noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-65203744350291849282009-06-05T10:40:11.894+02:002009-06-05T10:40:11.894+02:00dona, no posis res que no vulguis que algú en conc...dona, no posis res que no vulguis que algú en concret llegeixi. (que bé que m'expresso...je)<br /><br />jo crec que una té blog per expressar-se més o menys 'públicament'; també per interactuar amb d'altres persones i per deixar alguna cosa que duri per sempre (o fins que el tanca, el blog). al menys aquestes son les meves raons.<br /><br />muakjúliahttp://jusiluz.wordpress.comnoreply@blogger.com