tag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post8574642511745048276..comments2023-10-01T15:21:34.725+02:00Comments on MON ELIXIR: MANCA DE NEURONESSarahttp://www.blogger.com/profile/06854724567633955780noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-73424993419559742202007-07-16T23:45:00.000+02:002007-07-16T23:45:00.000+02:00Val, d'acord Sara, tú et deixes bigoti i jo recupe...Val, d'acord Sara, tú et deixes bigoti i jo recupero els meus quilets, què et sembla? mmm... si no t'importa prefereixo ser gregari. Ara, sempre és millor prendre el sol de natural que fer-se sucar de tovalloletes autobronzejadores, no? La veritat és que, deixat i fascinerós com sóc "de natural", a mi aixó de tenir en compte els altres m'ajuda a relacionar-me. corporeitat també és comunicació! ;)eloihttps://www.blogger.com/profile/01835772230302213159noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-54003178372714246162007-07-16T23:16:00.000+02:002007-07-16T23:16:00.000+02:00Ostres... doncs jo només compleixo la primera: em ...Ostres... doncs jo només compleixo la primera: em depil·lo.<BR/>sí, sí, perquè no estic prima ni bronzejada (fa dos anys que no prenc el sol "seriosament" jeje) i prendre-t'ho amb humor és el millor que es pot fer! Si estic sempre més blanqueta, no m'hauré de preocupar per perdre el bronzejat durant l'any i si tinc algun "mitxelin" de més podré flotar millor si em perdo per un oceà. JAjaJA xD<BR/>un petonet de la senyoreta depil·lada :)Cris Ruanohttps://www.blogger.com/profile/05330299651765899587noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1152377215933778005.post-43467322520832785722007-07-16T20:35:00.000+02:002007-07-16T20:35:00.000+02:00Hola Sara,bé, l'exemple que has posat (la depilaci...Hola Sara,<BR/>bé, l'exemple que has posat (la depilació) crec que malauradament no tindrà un marxa enrere però sí que pots lluitar per altres. Hi ha convencionalismes que són aceptats i poc hi podem fer (també pots objectar que hem nascut bruts i despullats...) Ara bé, hi ha un terme mig bastant còmode per ser feliços dintre del qual ens arreglem fins aquell punt en què ens mirem al mirall i diem: "OK". No cal anar més enllà tot i que puntualment potser ens sacrifiquem per satisfer les espectatives de parelles, entorns o circunstàncies que requereixen 'disfraçarnos' una mica més. Llavors, per unes hores ens sentirem gregaris, sí, què hi farem, això tb és viure en societat. Si volem fer 'el que ens roti' hauríem d'anar a viure al bosc potser.Anonymousnoreply@blogger.com