MON ELIXIR

PIXUM: una gran troballa

2010-09-05T19:52:00.002+02:00

He fet una gran troballa! Si voleu imprimir àlbums digitals, no val la pena utilitzar hofmann. Us recomano fervorosament www.pixum.es. Fa uns dies vaig rebre la comanda de l’àlbum de boda i viatge de noces i el resultat és una passada! Un paper de foto de qualitat, colors molt vius i, sobretot, res de cartronot i pàgines mega-gruixudes. Tinc un àlbum de boda preciós, editat per mi (ejem, ejem...), que, a més, m’ha permès estalviar uns 700 eurillos de fotògraf. Com ho sentiu. És una barbaritat el que t’arriben a cobrar els professionals de a imatge per a reportatges nupcials. Una recomanació si mai us trobeu davant una situació similar: negocieu, NEGOCIEU i, sobretot, poseu-hi el vostre toc personal! ;-)

Tic-Tac... el nou curs ha començat!

2010-09-03T19:18:00.000+02:00

Nou any escolar.

Nou cole.

Noves metodologies.

Nous alumnes.

Nou repte.

I moltíssima feina.

M’he posat a la boca d’un cocodril... Un cocodril curiosíssim: hiper dentat, hiper tecnificat, hiper intel·ligent i hiper divertit. Així que Hip-Hip... Hurra??? Ei. Xttt. No ens precipitem. He fet uns quants “hops”. *** No tot es pot explicar tot en un blog públic! ;-) ***

Una brisa de bon rollo em xiuxiueja “fíjate en mí, soy lo mejor del mundo mundial” i, davant aquest esglògan, vaig amb peus de plom. El cocodril està molt ben alimentat, així que de moment no crec que se’m cruspeixi. Vull jugar i passar-m’ho bé amb ell. Li va la marxa. Però el meu cos és encara massa dèbil.... (i la meva ment no deixa de passejar-se per altres avatars). No paro de repetir-me: concentració, nena! “One, two, three. Listen to me!”. Però és possible que algun dia olori alguna de les meves múltiples debilitats i llavors... llavors... em vegi obligada a nedar en un altre mar. Llavors, glups i xoooof o yupi-ya?! De moment, tic-tac. TIC-TAC.

Podré ballar al so de la bella música malgrat...?

AL COLE, DE NOU...

2010-06-21T12:40:00.003+02:00

On és? Al cole!

Al preciós cole que em va veure créixer, aprendre, fer teatre, riure i plorar. Quants records!

I pensar que 7 anys més tard encara el visito anualment com a lloc de peregrinatge.

I és que és tot un referent, una petita brúixola on acudeixo perquè m'orienta cap a un dolç camí...

WORK CRISIS

2010-06-18T10:20:00.003+02:00

Feeling depressed...
Wanting to cry...
Asking myself why has it all end up like this?

No work.
Probably no teaching next year.
Probably no children. - No innocent smiles. - No sweet stories to be told...

Heart broken.
Soul covered in tears.

I wish... I just wish I could have done things differently.

NI EN EL MILLOR DELS SOMNIS...

2010-05-21T10:39:00.002+02:00

70 MILLION BY HOLD YOUR HORSES

2010-05-05T21:32:00.004+02:00

Ja falta menys pel dia B i he de distreure'm com sigui perquè els nervis van in crecendo...

No us podeu imaginar la quantitat de temes que he de deixar tancats abans de divendres. Marxo dues setmanes... i l'escola i la uni continuaran funcionant sense mi. I si jo no vaig al seu ritme, mala sort per a mi i punt. Argh!

Avui l'Anna, una gran companya de feina, m'ha fet un pastís de "despedida"... i, com a ella li encanta la història de l'art, he pensat en penjar aquest vídeo en honor seu:

PASQUA JOVE 2010

2010-04-14T11:51:00.004+02:00

Ohhhh... Acabo de trobar un vídeo, realitzat per uns nois del cole de Sant Ignasi, sobre l'himne de la Pasqua que s'ha de veure! (De totes maneres, l'himne guanya en directe, eh?!)

Aps... i veig que la Txarito de mi corason ha penjat una gran foto de la haka... genial!

MENJA QUE MENJA LA MONA,

XOCOLATA, MELMELADA,

I UN OU BEN GRAN!

EL PUENTE

2010-04-09T15:38:00.005+02:00

Aquest és un dels vídeos més emotius que he vist en els últims temps, val la pena que us prengueu uns minuts per saborejar-lo!

El vam projectar als nens de batxillerat a la Pasqua Jove i avui no me n'he pogut estar de passar-los-hi al meu grup de confirmació... i ara de compartir-lo amb vosaltres (no sereu menys)!

COM ELLA

2010-03-01T21:35:00.004+01:00

La més gran de les padrines,

en la més petita de les cuines. ;-)

Com és possible que l'amor li doni tanta energia i una il·lusió tan desbordant?!

I és que, ja ho he decidit, de gran... vull ser com ella.

FINALLY

2010-02-23T13:01:00.002+01:00

Finally home, sweet home!

DISSABTES NIT

2010-02-15T08:38:00.001+01:00

El millor dels dissabtes a la nit?

Passar-los amb aquesta genial família!

PISET

2010-02-12T10:14:00.003+01:00

Aviat farà un mes que vam llogar el pis... i encara no tenim electricitat! Això dels subministraments és per tornar-se boig. Sempre donant llargues.

I mentrestant a patir fred al pis de xin-xan. Vull traslladar-me ja!!! Mai hagués pensat que desitjaria amb tant de fervor començar a empaquetar roba i llibres i algun que altre teddy bear...

BLURRED

2010-02-10T11:52:00.005+01:00

Tota jo tremolo,

i els pocs petits plaers que tenia s'esvaeixen.

Esperant,

esperant el dia d'abans o el de demà.

L'avui se'm fa etern.

I WANNA BE WITH YOU

2010-01-11T23:56:00.005+01:00

Suposo que, dintre d'uns anys, em donaré compte que he viscut una dolça i envejable pel·lícula... com la de "Un camino para recordar"; ara bé, amb un final un pèl menys tràgic, sisplau.

Però, de moment, la maleïda "boira" continua fent de les seves.

Us deixo amb un videoclip de l'actriu de "Un camino para recordar" (una peli molt recomanable, per cert!).

So sweet...

... yes, I wanna be with you.

CANCIÓN DE NAVIDAD

2009-12-30T12:20:00.001+01:00

LA CUARTA VELA

2009-11-10T19:03:00.001+01:00

Cuatro velas se consumían lentamente. Se podía escuchar el diálogo que fluía entre ellas.

La primera decía: “¡Yo soy la Paz!” Hago esfuerzos para que mi llama se mantenga encendida. Vivo en tensión para permanecer en pie, pero me derrumbo con frecuencia”. Y disminuyendo su llama, se apagó totalmente.

La segunda vela decía: “¡Yo me llamo Fe! Hay muchas personas pera las que no supongo nada porque no confían ni en nada ni en nadie”. Al terminar sus palabras, un viento se abatió sobre ella y la apagó.

En voz baja y triste la tercera vela afirmaba: “¡Yo soy el Amor! No me quedan fuerzas para mantenerme encendida. Muchas personas han hecho de sí mismas su única preocupación. Han cerrado su corazón y sus ojos para los demás” Y también se debilitó su luz mortecina.

Fue entonces cuando apareció una niña pequeña. Al ver las tres velas apagadas, buscó cómo encenderlas… Entonces escuchó la voz de una cuarta vela que permanecía encendida en un rincón de la estancia: “Mientras yo esté encendida, puedes encender a mis compañeras”.

La niña tomó la vela que así había hablado y encendió con ella las llamas de la paz, de la fe y del amor. Al depositar la vela con la que había dado vida a las demás, le preguntó: “Y tú cómo te llamas?”

La cuarta vela respondió con una sonrisa: “Me llaman Esperanza”.

SOMIANT

2009-11-09T17:39:00.006+01:00

I love this kind of bouquet...

MARCIDA

2009-10-22T22:38:00.002+02:00

... però la pluja la retornarà a la vida...

amb paciència i esperança

IT IS BACK

2009-09-22T23:30:00.005+02:00

"How I met your mother", 4th season, is back!!! One great thing to look forward to every week. I'm gonna blow away the stress... careful.

Feliços 80, padrina!

2009-09-13T13:25:00.003+02:00

Una bonica estampa de la padrina i les nétes al complet! Poca família, però molt unida... Què més podem desitjar???

NO OBSTANT, SEMBLA AHIR

2009-08-26T20:19:00.007+02:00

Dies regirant àlbums a ca la padrina...
i, d'entre munts de fotos en blanc i negre, trobo aquesta.

BEAUTIFUL

2009-08-23T23:22:00.001+02:00

"Remember, what is real and what we dream is love alone. "

Potser sí que podríem ballar-la el dia B.

RECORDS I SOMRIURES

2009-07-30T20:15:00.005+02:00

I faltava un vídeo dels nens... els veritables protagonistes d'aquests 10 dies de colònies! Doncs, voilà! ;-)

GRÀCIES, MONIS!

2009-07-28T18:18:00.006+02:00

I aquí teniu un petit vídeo dedicat als monitors de les colònies de la parròquia de Sant Ignasi. Gràcies a tots per uns dies inoblidables!

REVETLLA

2009-06-24T12:49:00.006+02:00

Una es fa gran... o les circumstàncies la fan gran... gran o excèntrica, en tinc els meus dubtes.

Revetlla allunyada de les festes tradicionals (pro-petards, pro-alcohol, pro-ballaruca) en què mai he participat. Tan sols tinc mers records de Sants Joans al poble, de petita, amb la família. I ahir el gran flashback: una nit amb nens, gaudint com un infant més de la vetllada. M'havien convidat els seus pares i vaig acabar jugant tota la nit amb ells. Em pregunto si com diu un amic m'estic infantilitzant des que treballo amb criatures. Però és que m'hi sento tan a gust...

WEIRD and somewhat mental.

VOYEURISME O EL SENTIT DEL BLOG

2009-06-05T00:00:00.005+02:00

... still wondering if I'm exposing myself too much ...

... what is the point of having a blog?

MÍSTER LAL

2009-06-01T15:25:00.002+02:00

Míster Lal, aquest era el nom del senyor indi que es va presentar al cole dijous passat sense cita prèvia. Volia mostrar als nens l’“art del seu país”, unes fabuloses figures de papiroflèxia. El senyor, extremadament persuasiu, va aconseguir convèncer el director per fer la seva representació “gratuïta”. Decisió presa, després d’una breu demostració, em van venir a buscar a P3 perquè fes d’intèrpret davant els nens de 4t, podent així gaudir, com una nena més, d’aquella experiència insòlita i màgica. I és que haguessiu hagut de veure com en 2 minuts en Mister Lal fabricava precioses roses, lliris i palmeres, i tan sols amb paper de seda i tisores. Tots ens vam quedar bocavadats! Ara ja tenim nova decoració per les classes...

CAN CASTELLÀ

2009-05-23T12:22:00.004+02:00

Si, he sobreviscut a les colònies de 3 dies a Can Castellà amb els ratolins de P4 i P5 de l'escola. Una fantàstica experiència, tot i que esgotadora, que ha deixat petjada...

Especialment em costarà oblidar les nits, quan les meves cançons i contes eren demanats i aclamats amb aquells ullets brillants, i deixaven als cansats infants immersos en un son profund. L'èxit que va tenir el "Bona nit bons germans" i el conte de "La lluna la pruna" va ser espectacular. ;-)

Aps, i tampoc cal oblidar la novatada de l'últim dia, quan la coordinadora em va despertar a les 3 de la matinada dient-me que què feia encara al llit i amb els nens dormint quan ja havien d'estar tots abaix esmorzant. Quina regirada d'estòmac i com es van partir de riure tots els mestres amagats per l'habitació! Si, aquells mestres que feien guerres d'aigua i d'escombres com si tinguessin 18 anys... I és que ser mestre, tot i ser hiper cansat (canviant bolquers a tota hora i fent de papàs) també resulta revitalitzador! L'any que ve la Sara estudiarà magisteri, sí senyor!

PROVANT DE FER VÍDEOS

2009-05-14T15:56:00.002+02:00

M'acaben de descobrir una genial pàgina web on es troben múltiples editors de vídeos. En un click tens clips com el que acabo de penjar...(no n'he sentit la música i he triat les fotos a l'atzar, però amb algun material un ha de començar a fer les proves, no?!)

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

2009-05-12T22:03:00.003+02:00

Amb tan sols un dia i mig he devorat sencer “La solitud dels nombres primers” i segurament per això no l’he acabat de pair. Massa hores. Massa obsessió. No he deixat temps per assaborir la bellesa de les paraules... i la tràgica història m’ha corprès deixant-me abatuda. He sentit que jo formava part dels personatges i els personatges formaven part de mi. Esgarrifances han recorregut inevitablement el meu cos. El llibre no crema, però ara el meu cor bull.

"En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai."

JA TORNEN A ESTAR AQUÍ

2009-05-07T22:15:00.002+02:00

Les substitucions a infantil (P5) i a cicle inicial (1r i 2n de primària) estaven sent massa bones. Contes dramatitzats, cal·ligrafia, pintura i cançons. I jo innocentment feliç entre tant nen. Gaudint-ho com una nena més, Sara? Això és el que vols, revisitar ca l’univers infantil? Doncs atent-te a les conseqüències. En el pack també hi entren... wait for it... els polls. Si. Ho heu sentit bé. S’anuncia l’inici d’una nova saga: “Polls i liendres: el retorn”. Punyeta!

ES DEIA NEREA

2009-04-26T12:18:00.000+02:00

Només tenia 24 anys i tota la vida per davant. Es deia Nerea. Va estudiar Comunicació Audiovisual amb mi i, ahir, va perdre la vida en un accident de moto. Una de les seves amigues, amb qui jo no havia parlat des de feia dos anys, em va trucar destrossada. Vaig emmudir, commocionada, a l’acte. Què dir en una situació similar, sobretot sabent que ni la Nerea ni el seu entorn creien en l’esperança d’un més enllà. Avorrien a Déu i tot el que tingués a veure amb ell. Així doncs, per ells, tot acaba aquí. Impotència, llàgrimes i crits de desesperació.

He pregat per ella múltiples vegades. Espero que Déu l’aculli amb els braços oberts i consoli aquells que l’han estimada. I, per què no, també m’ajudi a mi a creure i confiar més en ell. I és que no entenc encara per què ha hagut d’endur-se la jove i dinàmica Nerea... Comprendré mai la mort?

PERFECTE

2009-04-22T20:58:00.001+02:00

Perfecte. Tot ell. Suau cabell. Menuda careta vermellona. Petites mans amb petites ungles. S’amaga sota la manteta que el cobreix i de totes les dolces mirades encuriosides. No plora. Respira la fragància de la vida. Desconeix que ha nascut afortunat.

Qui pugués tenir un nenuco similar i embolcallar-lo de petons i pessigolles.

FIRE

2009-03-02T20:39:00.002+01:00

I l'engranatge de la Pasqua jove tskv 2009 ja ha començat a posar-se en marxa...

http://tskv.cat/pasqua09/video/promo1.wmv

PROMET!!! Qui s'hi apunta???

NOA

2009-02-26T19:02:00.001+01:00

Noa al Palau de la música. Deliciosa veu, exquisida música, tradicional ball i perfecte espectacle lumínic. Una explosió de sentiments que ha aconseguit posar-me la pell de gallina.

D'on treu tant de talent i tanta sensibilitat? Música clàssica i tradicional, jazz i rock es combinen a la perfecció per crear el característic so d'aquesta polifacètica cantant coneguda, també, per la defensa del diàleg de la pau. Una cantant, doncs, aparentment perfecta.

No us perdeu les cançons del seu nou disc (genes and jeans): balades que sacsegen el cor i ritmes apassionants.

LA INFÀNCIA COM A CAPITAL

2009-02-13T19:16:00.003+01:00

"Creo que la infancia es el capital que se le da a uno para toda la vida, ya no se adquiere nada más. Dios nos da los bienes no por partes, sino de golpe, toda la vida de golpe, y después depende de cada cual cómo lo gaste o lo despilfarre."

Vitali Shentalinski

Afirmació contundent... dura... però... no deixa de ser un pèl certa, no?!

L'ESCOLA, ESPAI PER TRANSMETRE LA FE?

2009-02-10T22:53:00.001+01:00

“L’escola no és un espai per transmetre la fe, ho ha de fer l’església. I t’ho diu una que ha estat catequista de comunió durant molt de temps. S’ha de fer cultura religiosa no classe de religió.”

Aquestes són paraules textuals que va pronunciar ahir una companya de feina en una sessió formativa que ofereix l’escola sota el nom de com transmetre la fe. Em vaig quedar congelada, paint la informació. O sigui, que l’església – altrament dit els capellans- són els encarregats de vendre el producte de Déu. Ale... i qui vulgui catequesi i que vagi a la parròquia de barri!

Però, llavors, què hi pintem les escoles confessionals en aquest sentit? D’acord que els valors evangèlics siguin humans i de sentit comú, seguits per tant per totes les escoles, d’acord que no hi hagi escoles que eduquin contra-valors, però quelcom ens diferencia a les escoles escoles confessionals i no confessionals, no? Si no... quina és la nostra raó de ser?

Transmetre la fe no és fàcil, però crec que no hi hem de renunciar. Podem sembrar malgrat no veure fruits d’immediat. L’escola confessional, crec, intenta oferir espais per a la reflexió, per viure “la espiritualitat” i, a ser possible, oferir testimonis de fe. Entenc que els temps canviïn i avui dia els alumnes se sentin repel·lits per la simple paraula Déu, però hem de deixar de pronunciar-la per aquest motiu?

EL TEMPORAL DE VENT

2009-01-25T11:07:00.001+01:00

I et mors de por al matí perquè hi ha un monstre que sacceja el món. Sents com gruny i fueteja objectes de l’exterior. Desitges que tot sigui un malson però el que mostra la finestra no menteix. Els arbres tremolen i, conseqüentment, tu també. Et poses al llit, manta sobre el cap. El cor et batega ràpid. Decideixes marxar a Lleida al migdia. Però no ets conscient que el monstre està atacant més fort i et farà la vida impossible. El tren no surt. T’avisen que hi ha problemes a la via, la línia elèctrica i objectes sobre la via. No t’asseguren l’estona que poden trigar a arreglar-ho tot.

Et distreus mirant el teu voltant per amenitzar l’espera. Enganxes a un noi fent gargots intentant dibuixar els passatgers desesperats. Veus monges, capellans i, fins i tot, un senyor budista amb un elegant vestit de butà i grana. La situació t’és còmica, podria ser aquesta una reunió secreta, una convenció pluri-religiosa a la que tu, sense saber-ho, has estat invitada. Somrient, tornes a fixar la vista al noi dels gargots i te n’adones que aixeca la mirada massa sovint vers tu. T’està dibuixant i somrius encara més. Surrealisme al quadrat. L’espera cada cop es fa més pesada.

T’aixeques per demanar informació. Però pel camí intentes passar inadvertida pel costat del noi dels gargots. Vols veure el teu retrat. Constates que has quedat força afavorida i et dirigeixes al senyor d’informació de Renfe amb energia i un somriure d’orella a orella. El senyor et comenta que l’espera va per llarg i que és possible demanar que et tornin l’import dels bitllets. Truques a la mare i li comentes que aquest cap de setmana tampoc no podràs visitar-la.

T’afegeixes a la immensa cua formada davant la guixeta d’atenció al client. Estàs cabrejada però, al cap i a la fi, tothom està igualment desesperat. El temps sembla no passar. Una periodista de RAC1 es presenta a la cua per entrevistar als passatgers. Curiosament se’t dirigeix a tu i comentes la situació. No pots sinó sentir una certa enveja per la noia que va amb el micro, haguessis pogut ben bé ser tu. Recordes quan erets universitària i sorties a la Rambla amb el minidisc a entrevistar. Recordes...

Mentrestant, una senyora francesa indignada s’està discutint amb el senyor que controla la cua d’atenció al client. Li explica que ha arribat de França aquest matí per recollir el seu fill de 2 anys de casa del seu ex-marit. S’ha hagut de pagar la meitat del trajecte en taxi perquè el tren la deixat a mig camí. Arribada a Barcelona, ara no pot tornar al seu país. El senyor li explica que, segurament, la situació no s’arreglarà fins l’endemà. Ella no para d’assenyalar el seu nen i preguntar: “¿y dónde vamos a dormir?”. El senyor li diu que a l’estació de Sants tenen butaques còmodes. Barrut. La dona no es dóna per vençuda i exigeix parlar amb un superior. Està amb el seu dret de reclamar un hotel, suposo. La deixo allà, el temps ha passat i a tu ja t’han atès. Tens ganes d’oferir-li allotjamanet. “Jo tinc un piset, si vol”. Però no ho fas. Una àvia russa que no parla ni una paraula de castella o anglès acaba d’arribar, si pot ser encara més indignada. Te n’adones que no pots acollir a tots els que la Renfe deixa penjats. Els deixes allà, amb les seves històries.

UNA DE DUBTES

2009-01-15T00:13:00.002+01:00

M’arriben noves ofertes de feina i, un dia més, se’m qüestiona i em qüestiono si el que faig és coherent o cometo un greu error. Llavors dubto. Dubte etern sobre com encarrilar el futur. Sospesar prioritats de vida i viure en pròpia pell l’injust desprestigi social. Gran és la tasca de l’educador, escassa la meva aportació. Lluito per millorar, ans avui sento la guerra perduda.

24 hiverns

2009-01-09T13:19:00.002+01:00

Avui els àngels novament han jugat a guerra de coixins

i les plomes s’han desprès del cel per acariciar la terra.

A Ponent avui llisquen sobre neu com fa 24 hiverns,

quan una petita Sara, vermelleta i arrugada,

va estarrufar el nas per primer cop gemegant de fred.

Potser els àngels també estan de celebració.

DOLÇOS RECORDS

2009-01-07T23:28:00.005+01:00

Un Nadal memorable.

La il·lusió persisteix malgrat el pas dels anys.
Records múltiples que ha enquadrat la meva malograda càmera.
Capturats i desats en la daurada capsa de la felicitat,
un dia ens tornaran a dibuixar rialles.
Res millor que estimar i sentir-se estimat!

(i ja em veieu a mi fent cagar el tió per vintenèssima vegada...
i és que no ens podem perdre ni una tradició catalana!)

ALARMANT

2008-12-29T18:52:00.003+01:00

Obrir l'ordinador, consultar el mail i llegir La Contra de La Vanguardia són gairebé sinònims per a mi. I avui, després de remirar el munt de fotos que la Txaro ens ha enviat, m'he trobat amb una entrevista de la versió del diari digital que m'ha posat els pèls de punta... Alarmista? Molt. Tinc por. Tinc por del que pot arribar a fer l'ésser humà amb la ciència... i no sé si vull viure per a veure el que apunta el senyor Warwick.

Us deixo, doncs, amb un fragment de La Contra...

"Si conseguimos hacer un enlace del cerebro a un ordenador, podremos llegar a entender todas las dimensiones, más allá de nuestras limitadas tres dimensiones, y pensar desde ellas. ¿Se imagina?...". Warwick ya ha hecho historia, ser el primer ciborg de la humanidad. Primero se implantó un chip en el brazo para controlar su domótica casa; luego, cien electrodos en el cerebro, con lo que consiguió que su pensamiento controlara una mano robótica a más de 5.000 km. Augura un futuro de seres conectados cerebralmente a una gran red de información. En espera de los permisos para su tercer autoexperimento, ha participado en las magníficas jornadas de robótica que organiza el Ayuntamiento de Barcelona.

(...)

¿Llegaremos a tener robots que ejecutarán nuestras órdenes pensadas en el otro extremo del mundo?

Evidentemente. Yo ya he conducido una silla de ruedas con el pensamiento. Una persona paralítica va a poder conducir un coche y vamos a tener muchos más sentidos: infrarrojos, ultravioletas, rayos X...

¿Podremos dejar un robot en el despacho trabajando e irnos a la playa?

Claro, y llevarnos otro para que nos ponga la crema. Pero antes debemos definir qué es un robot: estamos cultivando tejido neuronal de rata para aplicar a la robótica, de manera que tendremos un híbrido mitad ser vivo mitad máquina. ¿Sabe qué pasa?..., que el cuerpo humano no es algo fantástico.

Creía que era la máquina más perfecta.

Sin duda iremos sustituyéndolo a trozos y, llevado al límite, podremos desembarazarnos de nuestro cuerpo y sus necesidades.

Radical. ¿Cómo convenció a su mujer para que se prestara a sus experimentos?

Es abogada, nada que ver con lo mío, pero quiso participar. Yo me puse un implante y ella cien electrodos de modo que, cuando ella moviera la mano, yo recibiera en mi cerebro su movimiento; así pudimos comunicarnos de forma telegráfica.

¿Adónde puede llevarnos todo esto?

Cuando todos llevemos chips en el cerebro, podremos comunicarnos sin tener que hablar. El lenguaje es algo muy limitado y limitador: podremos transmitir colores, pensamiento abstracto o impulsos sexuales.

¿Esos impulsos serán voluntarios o escaparán a nuestro control?

Habrá que probarlo, creo que podremos controlarlos igual que el lenguaje.

¿También podremos implantarnos un chip con todos los idiomas?

Sí, pero no será necesario. Estamos todavía en el tejido neuronal de las ratas, pero pronto trabajaremos con neuronas humanas.

¿Adónde quiere llegar?

De momento tengo dos objetivos: hacer crecer neuronas humanas en un robot, y conseguir que nos comuniquemos con los ordenadores mediante el pensamiento, de manera que se conviertan en una extensión de nuestro cerebro, y viceversa. Eso nos permitirá, por ejemplo, manejar más dimensiones.

¿Qué tipo de dimensiones?

Por ahora, el cerebro humano entiende el mundo en tres dimensiones, lo que es bastante lamentable porque el mundo es mucho más complejo. Conseguir que el cerebro entienda y maneje más dimensiones nos dará una potencia inusitada. Por ejemplo, hasta el momento sólo hemos sido capaces de viajar a la Luna, pero con las nuevas dimensiones hallaremos nuevas soluciones.

... Robótica y física cuántica.

Sí, ya están trabajando juntas. Vamos a desarrollar la inteligencia humana de manera considerable, lo que nos va a llevar a un nuevo mundo que no podemos ni imaginar. El problema será que habrá dos categorías humanas, los implantados y los no implantados, y unos serán muy superiores a los otros.

(...)

REPENSEM-NOS-HO

2008-12-23T12:48:00.003+01:00

I com afrontes tu el Nadal?

QUAN SOMRIUS

2008-12-20T01:05:00.001+01:00

Ara que la nit sa fet mes llarga
Ara que les fulles ballen dances al raco
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no fa falta veure't ni tan sols parlar
per saber que estàs al meu costat.

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm
quan la nit es fa més freda
quan t'abraçes al meu cos
I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles am el cor

Santi Thió

EL BARBUT

2008-12-12T12:46:00.004+01:00

I ara resulta que no puc parlar del senyor immensa-panxa-vermella-coca-cola perquè és un símbol pagà... (ejem, tot i que crec que Sant Nicolau havia estat Sant i bon Sant).

D'acord que és un personatge aliè a la tradició catalana de Nadal, però... què coi... jo dono classes d'anglès i la majoria de contes i Nadales em parlen del barbut!

En fi. Pobret.

RADIOGRAFIA d'avui

2008-12-10T23:08:00.000+01:00

Desig: anar de safari fotogràfic.
Preocupació: Nadal buit d’il·lusió.
Llibre: "Si menges una llimona sense fer ganyotes".
Sèrie: House (cinquena temporada... avui seriesyonkis.com m’ha deixat a meitat de capítol, grrr).
Instantània: cafè a Laie.
Pronom: tu.

EMBRIAGADA

2008-12-04T23:38:00.001+01:00

- On puc trobar Déu?
- És justament davant teu.
- Aleshores, per què no aconsegueixo veure'l?
- Per què l'embriac no aconsegueix veure la seva llar? Troba allò que et fa beure. Per veure-hi cal que siguis sobri".

Anthony de Mello

AU REVOIR

2008-12-02T19:12:00.001+01:00

I sembla que per fi ja s'han mudat.
Prometo solemnement que si un nen torna a rascar-se els cabells,
no deixaré que s'apropi a més de 5 metres meus...

Filovit, vinagre i pinte de mil pues que em deixa sense cabellera: Au revoir.

CRISI

2008-11-27T18:00:00.004+01:00

No ens arriba ni per a un Euro o simplement tenim curiositat per llegir quatre notícies i no estem disposats a pagar?!

EL BES

2008-11-18T00:01:00.004+01:00

"Hoy en la ciudad, todos, absolutamente todos, se levantaron con granos de azúcar en los labios. Pero solo se dieron cuenta los que al despertarse se besaron".

Minicuentos.

I és que cada matí se t'obre un món de possibilitats. Depèn de cadascú descobrir-les i assaborir-les.

---------------------

El bes. Dolç encontre entre dues ànimes que es fusionen intercanviant el més sublim dels sentiments.

Gràcies per fer-me adonar del sucre dels meus llavis i deixar-me tastar el teu. Gràcies per obrir-me els ulls i presentar-me un món pintat de brillants colors.

BATISKAFO

2008-11-16T19:44:00.004+01:00

Ahir Antònia Font al Teatre Joventut de l'Hospi... Brutal!!! El dijous ens vam fer amb dos dels últims seients. Curiós anar a un concert de pop i passar-se l'estona assegut. I igualment curiós escoltar els Antònia amb orquestra de fons. Surrealisme power i molt batiskafo. Oh yeah! ;-)

STOP EXÀMENS, SISPLAU!

2008-11-02T12:31:00.004+01:00

He sobreviscut!!! Després de corregir 800 pàgines d’exàmens en 3 dies. A qui se li va acudir fer exàmens de 4 pàgines (nois que tinc 8 classes de 25 nens cada una)??? Us asseguro que a la pròxima avaluació lluitaré amb ungles i dents per poder tenir més marge de maniobra a l’hora de formular les preguntes. Jo que sempre havia criticat els exàmens tipus test, em sembla que em decantaré a aquest fàcil model de correcció. I és que, no us ho perdeu, no només he de puntuar l’examen de forma global si no que n’he d’extreure 4 notes diferents: comprensió oral (listening), comprensió lectora (readings), lèxic i gramàtica. Estic farta de tant comptar “ticks”! Algú té una fórmula més fàcil de correcció? Tota proposta serà benvinguda!!!

(Per cert, nota d’humor: ahir estava tant “agobiada” que la meva mare em va ajudar a comptar i a posar notes. I això 10 anys després de que jo l’ajudés per primer cop a ella, també profe, quan jo, morta d’enveja, volia saber què se sentia corregint! Què n’era d’il•lusa pensant que allò era el més divertit del món.)

Sexe precoç

2008-10-23T22:48:00.003+02:00

I encara em nego a creure-ho…

Ja fa dies que la meva companya de pis - estudiant de medicina - i jo mantenim agitades discussions sobre l’edat en què els nens d’avui en dia mantenen les seves primeres relacions sexuals. Ella afirma que als 15 anys la majoria ja s’ha iniciat en aquest món i que cada cop s’hi inicien abans. “No és com en els nostres temps, Sara”- em diu en els seus 22 anys – “Avui dia a primària ja es tiren un damunt dels altres”.

A més, per corroborar-ho, avui ha vingut amb una dada espantosa que els ha donat un professor: els pediatres es veuen obligats a explicar als nens com funcionen els preservatius! I això perquè, entre altres motius, cada cop més nenes de 14 anys queden embarassades.

Però com està la nostra societat?! Que un metge d’infants hagi d’intervenir en aquest tema és... és... absolutament trist, molt trist! Embarassos indesitjats, sexe sense amor, boniques etapes cremades, depressions...

Tema puntiagut.

HELL OF A DAY

2008-10-20T20:35:00.002+02:00

Work doesn’t seem to go as expected.

My future darkens.

Some days I feel so down I just want to cry my eyes off.

I would just like to be better.

Damn it, I can’t.

I just want to cry my eyes off.

I dunno how I will face tomorrow.

Damn it, I don’t.

Kids, behave, together we can have so much fun...

If only you gave me the chance!

Hell of a day.

EL PLACER DEL ERROR

2008-10-16T22:19:00.002+02:00

Klein cita varios estudios clásicos sobre la satisfacción y su reverso, el estrés. Coinciden en que, cuanto más poder de decisión tienes sobre tu propia vida, menor es el estrés y mayor tu satisfacción. El estrés del que manda es un mito rebatido por la ciencia que demuestra que el poder estresa sobre todo a quien obedece. Existe evidencia empírica apoyada por estudios de décadas de que el empleado con menor poder vive menos y peor que cualquiera de sus jefes. Quien se limita a obedecer por miedo se pierde además el placer del error. El gran antídoto contra el estrés es tener derecho - y no terror- a equivocarse. Por eso sólo acierta alguna vez quien supo aprender de sus errores.

Stefan Klein. La Contra. La Vanguardia. 16 d'octubre 2008.

KYLE XY

2008-10-15T14:45:00.001+02:00

SINOPSI

Un noi adolescent vagant sense rumb fix és trobat al bosc. No té nom. No té passat. Tan innocent com un recent nascut, no parla i sembla mirar el món que l’envolta com si fos el primer cop.
Al no tenir altre lloc on portar-lo, la policia l’envia a una residència juvenil, on rep el nom de Kyle. És obvi que Kyle no és com la resta de nois. Al centre descobreixen que mai ingereix menjar, no es relaciona amb els altres humans, no es comporta de manera normal: desconeix l’ira, la felicitat i l’amor, i no té melic. L’administrador del centre comença a adonar-se de com de diferent és Kyle. Per això decideix trucar a la psicòloga Nicole Trager per tractar de respondre a les preguntes de qui és i d’on prové el noi. Després de veure que el noi té poques possibilitats de sobreviure al centre, decideix endur-se’l a casa amb ella, on podrà rebre l’atenció que necessita. La família de Nicole no està molt emocionada amb aquesta decisió. El seu marit, Stephen, està preocupat de què Nicole estableixi un vincle massa fort amb Kyle, mentre que els fills de la parella, Lori i Josh creuen que tenir Kyle a casa pot ser un motiu de burla per part dels seus amics.
Mentre la família s’adapta a la presència del seu invitat, comencen a veure la singularitat de Kyle. Pot completar llargs tests d’intel·ligència en cinc minuts amb puntuacions perfectes. Devora la passió amb música, els videojocs o el dibuix. Però el que la resta de la gent dóna per sabut resulta nou per a Kyle. Kyle ensenya a la família a veure les seves vides i a ells mateixos de manera diferent. De totes maneres, les preguntes continuen vigents: Qui és Kyle? D’on prové? Per què no té melic?

OPINIÓ

Un drama molt ben teixit que retrata a la perfecció el món adolescent, sense banalitzar-lo ni tampoc intentant alliçonar. Poques sèries combinen tant bé temes tant significatius com la solitud, la pressió de grup, el tracte d’adolescents amb adults, el càncer o l’amor. Tot plegat, amanit amb altres dosis de notes de misteri que fan de Kyle XY una sèrie imprescindible.

APRENDRE A PERDONAR-NOS

2008-10-14T00:24:00.001+02:00

“Uns pares van portar el seu fill al psicòleg perquè només veien en ell que múltiples mancances. El psicòleg els va dir que, abans de res, havien d’intentar fer una llista de característiques positives del seu nen. Els pares se’n van anar a casa decebuts, però van fer els deures. Una setmana més tard van tornar a la consulta molt contents, veient el seu fill amb nous ulls”.

Potser nosaltres també hauríem d’intentar fer aquest exercici. Mirar els altres i, també a nosaltres mateixos, de diferent manera. Ser més comprensius i deixar-nos més marge per equivocar-nos... I també agrair a Déu tot el que ell ens ha donat. Quants dons tenim que no sabem apreciar!

UNA PÀMFILA ENCANTADA

2008-10-07T19:23:00.002+02:00

Curiós. Hi ha dies en què els escanyaries a tots plegats i altres en què te’ls menjaries a petons. Els nens són una veritable caixa de sorpreses. Així que últimament combino dues tipologies de plors, llàgrimes de desesperació amb llàgrimes d’alegria. Acabo el dia agotada, tirada al sofà sense poder moure ni un dit, però majoritàriament satisfeta, molt satisfeta. Perquè... sabeu què? Sigui com sigui, i admetent que sóc una pàmfila of course, m’encanta la meva nova feina. Per fi em sento realitzada en un àmbit on crec que tinc molt a aportar però sobretot molt a aprendre. Cada dia és un nou repte que val la pena afrontar.

En fi... Ara que em trobo optimista vaig a fer el “quien es quien” amb les llistes de fotos que m’han entregat avui. A veure si d’una vegada per totes aconsegueixo aprendre’m els noms dels meus 200 alumnes. (Argh... per què tots els nens petits s’assemblen tant???)

BRUIXA PIRUIXA

2008-10-02T00:12:00.002+02:00

Encara estic en plena batalla per posar ordre a classe. Encara entro i com si res. Invisible.

Hello??!! Nens aixecats, jugant, passant-se pilotes... Hello??!!

Els crits no funcionen. El silenci i mirades mortals, tampoc. Ja no sé com fer-m’ho per ensenyar sense castigar. El càstig com a últim recurs, d’acord, però el càstig, malauradament i de moment, és l’únic que em funciona. Còpies, aguantar la paret, sense pati, fora de classe...

Estic cansada de tant cridar l’atenció d'un i altre. Estic cansada de fer de dolenta. Però la classe, tot i que molt poc a poc, em va responent. Espero que en un futur m'agraeixin de tant fer de bruixa piruixa!

ACUDIT DEL DIA

2008-09-30T13:51:00.002+02:00

A la puerta de este Excmo. Ayuntamiento, se produce el hallazgo de un bebé abandonado. Después de asear y alimentar al bebé, los funcionarios se lo entregan al Secretario. Al cabo de unos días el secretario emite una nota:

De SECRETARIO para R.R.H.H.

Acusamos recibo de un recién nacido de origen desconocido en la puerta de este consistorio. Formen una comisión de investigación para determinar:

A/ SI EL 'ENCONTRADO' ES PRODUCTO DOMESTICO DE ESTE AYUNTAMIENTO
B/ SI ALGUN FUNCIONARIO DE ESTE AYUNTAMIENTO SE ENCUENTRA INVOLUCRADO EN ESTE ASUNTO.

Firmado: EL SECRETARIO

Al cabo de un mes la comisión emite un comunicado:

De COMISION DE INVESTIGACION para SECRETARIO

Tras cuatro semanas de investigación, esta comisión concluye y le comunica, que el hallazgo NO PUEDE SER producto de este ayuntamiento por las siguientes razones:

A/ Aquí nunca se hace nada por placer ni con amor.
B/ En este departamento jamás dos personas colaboran íntimamente para hacer algo positivo.
C/ Aquí nada de lo que se hace tiene pies ni cabeza
D/ En nuestros archivos no consta nada que estuviera listo en tan sólo 9 meses.

Firmado: LA COMISION

TOTS SOM TSKV

2008-09-29T10:00:00.000+02:00

Creure en el que fem i estimar-ho. Rascar dos dies d’atapeïts horaris per intentar avaluar i repensar el projecte que vam engegar amb molta il·lusió ara farà un any, però que costa de tirar endavant.

Els creatius de la Pasqua jove ens hem reunit aquest cap de setmana per programar el nou curs i parlar de nous reptes. Som uns somiatruites infatigables? Encara no tenim la web perfeccionada i ja busquem nous reptes? Però és que fa poc més d’un any creiem que tskv.cat tan sols era un somni i ara ja té un any de vida. Un any! Val la pena continuar somniant, doncs... I no rendir-nos. Mai rendir-nos.

Teniu ganes de tornar a veure el “Tort i Dret” en acció? Us agradaria deixar comentaris als diferents articles que es van publicant? Voleu llegir editorials més compromeses i properes a les inquietuds dels joves d’avui? En poc temps tot això ho trobareu a tskv.cat. No us oblideu de visitar-la i, si voleu col·laborar amb nosaltres o donar-nos la vostra valuosa opinió, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Tots som TSKV!

AFORTUNADA

2008-09-26T13:11:00.001+02:00

"La dicha de la vida consiste en tener siempre algo que hacer, alguien a quien amar y alguna cosa que esperar."

Thomas Chalmers.

SOBREVIURÉ?

2008-09-23T23:32:00.004+02:00

Aquesta nit, com era d’esperar, ja no tinc veu. I no és precisament perquè hagi sortit de festa. Ni tampoc perquè li hagi regalat a la malvada bruixa Ursula de la sirenita. No. Qui ha aconseguit ferir les meves pobres vocals han estat els nens de primària que requereixen un urbà en comptes d’un professor. Tantes vegades repetir instruccions, demanar silenci i dir el nom d’un o altre que no para de molestar és veritablement esgotador. Bufff... Això està resultant més complicat del que em pensava. I jo que creia que de l'esplai al cole només hi havia un petit pas!

Com agrairia a hores d’ara un bon curset accelerat de magisteri o pedagogia! O si no qui em pot aconsellar sobre com actuar davant un nen que et diu que a ell no el castigues, que això d’anar a veure al tutor res, que ell només s’aixeca de la cadira per pegar-te tres hòsties!!!??? Paciència, suposo. Molta paciència. I no perdre l’esperança de què acabaràs domant aquests pobres conillets d’índies que han estat prou desafortunats de tenir-te com a profe d’anglès. I confiar en què aprendràs molt amb ells igual que esperes que ells aprenguin amb tu. Els inicis són durs (o almenys això és el que els meus companys intenten fer-me creure per animar-me).

Sobreviuré?

OH Mr GATES I Mr BELL...

2008-09-20T13:33:00.003+02:00

Per fi ha arribat internet i telèfon al carrer “xin-xan”! Aquest matí un tècnic de telèfonica ha posat fi a l’estat d’incomunicació al que estàvem sotmeses des de fa unes setmanes. I és que el procés de desintoxicació estava resultant massa dur. Jo no recordava haver demanat cap servei de desintoxicació, estem en temps de crisi i no m'ho puc permetre... D'acord, admeto que l’alta dependència a aquests mitjans m’ha fet passar males estones, així que no puc sinó agrair a Mr. Gates i Mr. Bell els seus grans invents!

I és que què fer per matar el temps estant sola al pis, sense llibres i amb una tele amb blanc i negre que mostra la imatge només de tant en tant? Fàcil: navegar per internet. I com minvar l’alta radiació que travessa el meu cervell quan em passo hores al mòbil? Fàcil: trucar des d’un fix (o això és el que sembla pensar la meva pobra mare hipocondríaca).

En fi, sigui com sigui, ara torno a estar enllaçada amb la resta del món! Yupppi, torno a les meves drogues. ;-(

SOMRIURES I LLÀGRIMES

2008-09-17T08:35:00.001+02:00

Atemorida he travessat la multitud de nens, pares i càmeres de televisió congregats davant del cole. M’he dirigit a la classe dels peixos, on la professora a qui estaré donant suport aquestes dues setmanes ja m’estava esperant. Els nens han arribat poc després, plorant la majoria, amb cares de desesperació. I és que, pobrets, no m’estranya... era el primer cop que anaven al cole i el primer dia imposa. A més, les llàgrimes s’apeguen i el “vull la mama” també. Quin guirigall!

Algun nen, que estava més desesperat del compte, ja m’ha deixat la samarreta plena de mocs a primera hora. Després he hagut de netejar vòmits i culs, com també ensenyar a fer pipí a un que no encertava la tassa i m’ha remullat posant-me guapíssima.

Però també he tingut temps de jugar a nines, cotxes, metges i perruqueres. A aprendre cançons de colors. A posar i treure bates. A tenir molta paciència. Infinita paciència. A sentir-me la dona més feliç del món envoltada de nens.

I JO... JA NO

2008-09-09T13:41:00.001+02:00

I jo que ja em veia vestida d’Atenea, la deessa de la saviesa, amb les disfresses de l’esplai... Recuperant el llorer daurat de corona i els càlids records d’un inoblidable estiu.

I jo que ja portava una setmana intensa treballant quatre hores diàries en el dossier de cultura clàssica... Copiant i escanejant. Escanejant i copiant. Estudiant al mateix temps una assignatura desconeguda però apassionant.

I jo que ja em veia fent cinefòrums de Gladiator, Troya, Quo Vadis i Espartac. Parlant-nos d’història i cinema. Subliminalment transmetent-los les meves passions.

I jo que ara ja no impartiré cultura clàssica, no podré vestir-me d’Atenea, no podré aprofitar el meu dossier, no podré fer cinefòrums, no podré mirar pel·lícules i dir que estic treballant.

Finalment sembla que impartiré classes d’anglès al cicle mitjà de primària. Una mestra està a punt de donar llum i em quedaré amb les seves petites granotetes mentre li duri la baixa.

Frog. Frog. Frog.

RAFTING CASOLÀ

2008-09-04T21:54:00.002+02:00

Res millor que tenir un pare un pèl esbojarrat que, de tant en tant, té idees de bomber com navegar pel riu Segre i ens engresca a caure en el parany de l’emoció del rafting casolà.

Aquest cap de setmana encara baixava prou aigua, com a conseqüència de l’estranya obertura de les comportes del pantà de Camarasa, i era l’oportunitat única per embarcar-se a l’aventura després de 15 anys de sequera.

Per quan la pròxima? Serà puenting?

DE RETORN AL COLE

2008-09-02T22:34:00.005+02:00

I ja he començat el cole de nou, després de 6 anys d’acabar aquell 2n de batxillerat i de prometre’m a mi mateixa que no tornaria a una aula mai més. Vaig acabar escaldada, amargada de tant estudi, tanta pressió, tant “no ens pots defraudar”... Tot per entrar en una carrera on demanaven molta nota però d’escassa sortida sortida laboral. Il·lusa, en aquell llavors em creia que allò no era un problema, que em menjaria el món i que arribaria a ser no sé qui. Però la meva felicitat, sortosament, no passa per aquest estúpid ideal. I ara estic la mar de contenta podent dir que aquest any seré profe. Substituta, “chica para todo”, però profe. Avui, mentre estàvem de reunió amb l’equip pedagògic em meravellava de l’entusiasme que tenia vers el nou curs i els nous reptes. Que em diuen que he de fer mates i ciències naturals quan no me’n recordo ni de dividir -ja que per qui no ho sap sóc de lletres- cap problema, ja m’ho estudiaré i ho explicaré als nanos tant bé com pugui!!! I és que per ser feliç, a vegades, només cal voler ser-ho, posar entusiasme als nous reptes i també, important, deixar-se endur pels dictàmens del cor...

Ja veurem com va tot i ja us aniré explicant. De moment només sé del cert que faré un mes de substitucions d’anglès de 4t d’ESO i una assignatura de cultura clàssica. A l’aire està la possibilitat de fer substitucions de ciències. Només espero i desitjo que al director no se li passi pel cap donar-me dibuix tècnic (si no li hauré d'explicar que va ser un company de classe que em va fer les làmines tot el meu 3r d'ESO i quedaria la meva reputació força minvada, jejeje... Però és que per començar no destingeixo un cercle d'un rectangle!)

INDEPENDITZAR-SE?!

2008-08-27T21:25:00.004+02:00

Arghhhhh... Nerviosa. Histèrica. Frenètica. Maleïts dies de búsqueda de pis. Sort que ja s’han acabat i que sembla que finalment no haurem de dormir sota el pont.

Barcelona està a uns preus impossibles! Independitzar-se?! Però surt al diccionari aquesta paraula?! Que algú me la defineixi, sisplau! Començo a pensar que és "l'estat de no dependència (almenys aparent) dels pares, però sí del capitalisme, dels bancs i de les immobiliàries". Grrrr.

L'ABRAÇADA PERFECTA

2008-08-21T21:20:00.003+02:00

N'hi ha que se senten sols, molt sols,
que necessiten abraçar i ser abraçats
per un gosset i un cor de peluix!

PS: Si Kubrick hagués vist aquesta estampa potser s'hagués inspirat per escriure un original guió anomenat: "L'abraçada perfecta" i no ens hagués martiritzat amb "El atraco perfecto". ;-) Garreta, el pròxim cop "Mi chica"!!!

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS

2008-08-19T13:35:00.003+02:00

Una novel·la tendra i commovedora, una petita meravella que us invito a descobrir...

Bruno había leído suficientes libros de aventuras para saber que uno nunca podía estar seguro de qué iba a encontrar. La mayoría de las veces los exploradores tropezaban con algo interesante que sencillamente estaba allí, sin molestar a nadie, esperando a que lo descubrieran (por ejemplo, América). Otras veces descubrían algo que seguramente era mejor dejar en paz (como un ratón muerto en el fondo de un armario).

El niño pertenecía a la primera categoría. Estaba allí sentado, sin molestar a nadie, esperando a que lo descubrieran.

Bruno aminoró el paso cuando vio al niño que antes era una figura que antes era un borrón que antes era una manchita que antes era un punto. Aunque los separaba una alambrada, él sabía que debía tener mucho cuidado con los desconocidos y que siempre era mejor abordarlos con cautela. Así que siguió analizando; poco después se encontraban uno frente al otro.

- Hola – dijo Bruno.

- Hola – contestó el niño.

Era más bajo que Bruno y estaba sentado en el suelo con expresión de tristeza y desamparo. Llevaba el mismo pijama de rayas que vestían todos al otro lado de la alambrada, así como la gorra de tela. No calzaba zapatos ni calcetines y tenía los pies muy sucios. En el brazo llevaba un brazalete con una estrella.

GOODBYE BLANCA

2008-08-16T11:53:00.003+02:00

Una monitora més de l'esplai ens abandona per descobrir Europa. Tristament, Lleida comença a quedar-se petita per a tothom... i Barcelona també. I és que fa no massa despedíem el Martos que se n'ha anat a estudiar a Lyon i ahir va ser la Blanca, que aquest matí ha aterrat a Brussel·les per treballar a l'imperi de la Coca-Cola. Molta sort als dos!

Per cert, Blanca, ja han entès els belgues l'acudit de l'Oriol? "¿Los niños de Bélgica van a coles-de-bruselas?"

MALDESTRE

2008-08-15T12:38:00.001+02:00

Em sento sola tot i estar acompanyada,
incompresa i no comprenc el per què.
Temo la caducitat del que m'envolta i estimo,
temo equivocar-me i decebre.
Sobretot decebre.
Sóc jo mateixa o una altra la que aquests dies es mou tan maldestre?

ESTAFA

2008-08-14T00:24:00.003+02:00

I què fàcil és estafar i ser estafat... S’ha d’anar amb peus de plom aquests dies. Desconfieu dels fabulosos lloguers, sobretot.

800 € per un pis de 3 habitacions, moblat, al carrer Nàpols? Al igual! “Pareja que se encuentra ahora en Argentina y a los que les urge alquilar bonito piso en Barcelona, pide sólo un anticipo de 150 € como paga y señal hasta que lleguen de su viaje y puedan entregar las llaves.” El missatge l’enviaven a tots aquells que, interessats per la súper oferta, s’afanyaven a escriure un mail a la parella d’estafadors demanant reserva. Sort que l’únic que he perdut jo ha estat la il·lusió per esmentada ganga, ja que no vaig arribar a pagar res.

En fi... a continuar buscant més pisos. Setembre està aquí mateix i encara no tinc lloc on allotjar-me! Algú sap d'algun pis bé de preu?

ESPERIT CONSUMISTA

2008-08-12T20:38:00.003+02:00

Devorada per la calor i amb la teulada caient-me a sobre, sortir de compres semblava la única sortida a una tarda miserable. Provar-me diversos models de tardor m’ha aixecat els ànims i sortir de la botiga amb la mateixa quantitat de diners a la targeta de crèdit encara més... Es pot mantenir l'esperit consumista a ratlla i no per això deixar de somniar!

DESPOLSEGAR

2008-08-07T14:28:00.001+02:00

Treure la pols dels àlbums familiars.

Recordar una infància privilegiada,

Embolcallada d’amor.

Estimar el passat i desitjar un futur igualment dolç.

Compartir-ho.

Compartint-ho...

amb tu.

COM ENSENYAR?

2008-08-05T20:29:00.002+02:00

Porto sis anys donant classes particulars d’anglès als mateixos nens, uns cracks que de repàs no necessiten res. La seva mare em va contractar perquè els nens deixessin de mirar la televisió tot el dia i fessin alguna activitat de profit a l’estiu i, des de llavors, la meva presència ha estat constant en la seva casa. Massa no em cal preparar les classes, a dir veritat, els nens ho absorbeixen tot com a esponges i només cal donar-los un llibre i esperar que els sorgeixi alguna qüestió. Ells van fent i passant pàgines a una velocitat vertiginosa.

Han avançat molt des que ens vam conèixer per primer cop, de només saber els colors a parlar anglès amb fluïdesa, però sovint em pregunto si no haguessin pogut aprendre igual sense mi. En el fons, no he estat més que un mer suport del seu auto-aprenentatge.

Però fa poc m’he trobat amb una situació oposada. He començat classes de repàs a un altre nen. Aquest té un any més que els anteriors i el pobre no sap ni què vol dir “yellow”. Amb una base nefasta de vocabulari i gramàtica, l’any que ve començarà primer de batxillerat. Aquest nen necessita de tots els meus consells com a professora, de tota la meva atenció, de tots els meus recursos, i estic desbordada, sentint-me incapaç d’embotir en el pobre cap del nen 8 cursos d’anglès retardats. Cada dia avancem una mica, però m’és impossible no comparar els meus alumnes i pensar en com d’injust és el món. Com és possible que hi hagi aquestes diferències abismals pel que fa a l’aprenentatge dels individus?

Com a professora aquests casos són tot un repte, evidentment, però em deixen trasbalsada i plena de dubtes per afrontar el meu primer curs com a profe d'una escola... Com ensenyaré a una classe de 30 crios amb 30 nivells diferents, on no només estarà en joc la intel·ligència sinó també l’actitud? Podré ensenyar-los algo?

TO BE ONLY YOURS I PRAY

2008-07-31T11:13:00.003+02:00

Cançó especial en un dia especial...

There's a song that's inside of my soul.
It's the one that I've tried to write over and over again
I'm awake in the infinite cold.
But you sing to me over and over and over again.

So, I lay my head back down.
And I lift my hands and pray
To be only yours, I pray, to be only yours
I know now you're my only hope.

Sing to me the song of the stars.
Of your galaxy dancing and laughing and laughing again.
When it feels like my dreams are so far
Sing to me of the plans that you have for me over again.

So I lay my head back down.
And I lift my hands and pray
To be only yours, I pray, to be only yours
I know now, you're my only hope.

I give you my destiny.
I'm giving you all of me.
I want your symphony, singing in all that I am
At the top of my lungs, I'm giving it back.

So I lay my head back down.
And I lift my hands and pray
To be only yours, I pray, to be only yours
I pray, to be only yours
I know now you're my only hope.

NOSTÀLGIA

2008-07-27T19:41:00.007+02:00

La son acumulada, les picadures de mosquit i aranya, els blaus, les rascades i mal d’esquena no són més que un record palpable dels inoblidables i fantàstics dies passats a la casa de colònies de Llesp.

I és que fa poques hores que he aterrat a casa amb la pena al cor de deixar a nens i monitors passant-s’ho bé encara uns dies més a la muntanya, mentre que a mi m’ha tocat acomiadar-me’n ràpidament perquè demà m’esperen a la feina.

Però no em puc pas queixar: els dies passats amb vosaltres m’acompanyaran per sempre més al cor. Gràcies per les vostres rialles, il·lusió, espontaneïtat i tendresa. Gràcies per fer-me recordar diàriament que la vida és un regal gegant del que cal gaudir al màxim.

Us deixo amb algunes fotografies que m'he oblidat de descarregar a l’ordinador de la Roser...

I ARA DE PROFE...

2008-07-16T09:56:00.003+02:00

Suposo que la visita formal ahir al despatx del director ho va acabar de confirmar. Al setembre uns pobres nens barcelonins em patiran com a professora d'anglès. I és que el meu contracte amb l'editorial finalitza a principis d'agost (si, tres mesos passen volant) i he demanat que no me'l renovin. D'aquesta manera, quedo lliure per tornar a la capital dels pixapins a realitzar un nou somni: ensenyar.

Em sento absolutament afortunada. Quanta gent pot dir que amb 12 mesos ha pogut provar les professions amb què sempre havien somniat? Primer van ser les pràctiques a la ràdio (on vaig poder escriure i locutar), després treballar com a tècnica de comunicació en una gran associació sociocultural, posteriorment retornar a Lleida per exercir d'ajudant d'editora i, ara, submergir-me en el món de l'ensenyament. Sóc un cul inquiet que busca incansablement sentir-se realitzada en aquest complex món laboral. I, de moment, sóc un cul inquiet amb molta sort.

ORACIÓ NOCTURNA

2008-07-11T16:21:00.003+02:00

Aquesta nit m'agenollo i prego als insectes
que em desvetllin el secret de l'univers
que compartim. Que per un cop m'ajudin
a tòrcer els barrots d'un temps de ferro
i em mostrin la sendera que va a les platges
daurades. Res no entendré mentre continuï
confonent les formigues amb les paraules.

Gemma Gorga

ABANDONADES

2008-07-10T13:30:00.004+02:00

Ens han abandonat aquesta nit, a les 3 de la matinada, sense fer soroll. El seu objectiu: El Salvador. Un mes i mig impartint classes a la UCA i visitant centres de Fe i Alegría. Se'n van contents, tots sols, sense filles. A viure l'aventura. El meu pare tornarà al continent que el va veure néixer després de gairebé 36 anys. El Salvador no és Argentina però parlen similar. Suposo que de seguida reprendrà aquell dolç accent i potser fumarà mate i...

Mentrestant nosaltres aquí: a la feina i preparant colònies i rutes. El primer any sense passar les vacances amb els pares. I és que sempre havíem viatjat junts, des de la primera expedició de 5 mesos a Anglaterra fins a l'últim viatge a Noruega. Ara s'embarquen ells dos a l'aventura, sense nenes que els molestin. Es fa estrany. Però suposo que així és la vida. Unes aventures s'acaben. D'altres comencen.

Bon viatge pares!

GATURRO

2008-07-09T12:09:00.000+02:00

www.gaturro.com

POR

2008-07-07T09:08:00.002+02:00

Un terrible monstre negre em persegueix. Negre, tot negre, i sense rostre, són les seves afilades mans que m'esgarrapen i m'escanyen. Sovint s'apodera de mi i amb pou feines em deixa respirar.

El monstre respon a un poderós nom: POR. Un nom que ressona per allà on vaig. Por al fracàs. Por a no ser una bona professional. Por a perdre aquells que més estimo. Por de què no m'estimin. Por de prendre la decisió errònia. Por. Por. Por.

I en aquesta època de múltiples canvis, el monstre cada dia fa una aparició estelar.

EL BUSCADOR

2008-07-04T08:27:00.003+02:00

Esta es la historia de un hombre al que yo definiría como buscador...

Un buscador es alguien que busca, no necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco esa alguien que, necesariamente, sabe lo qué es lo que está buscando, es simplemente para quien su vida es una búsqueda.Un día, el buscador sintió que debía ir hacia la ciudad de Kammir. El había aprendido a hacer caso riguroso a estas sensaciones que venían de un lugar desconocido de sí mismo, así que dejó todo y partió.

Después de dos días de marcha por los polvorientos caminos divisó, a lo lejos, Kammir. Un poco antes de llegar al pueblo, una colina a la derecha del sendero le llamó mucho la atención. Estaba tapizada de un verde maravilloso y había un montón de árboles, pájaros y flores encantadores; la rodeaba por completo una especie de valla pequeña de madera lustrada....Una portezuela de bronce lo invitaba a entrar. De pronto, sintió que olvidaba el pueblo y sucumbió ante la tentación de descansar por un momento en ese lugar. El buscador traspaso el portal y empezó a caminar lentamente entre las piedras blancas que estaban distribuidas como al azar, entre los árboles. Dejó que sus ojos se posaran como mariposas en cada detalle de este paraíso multicolor.Sus ojos eran los de un buscador, y quizás por eso descubrió, sobre una de las piedras, aquella inscripción…:

Abedul Tareg, vivió 8 años, 6 meses, 2 semanas y 3 días

Se sobrecogió un poco al darse cuenta de que esa piedra no era simplemente una piedra, era una lápida.Sintió pena al pensar que un niño de tan corta edad estaba enterrado en ese lugar.Mirando a su alrededor, el hombre se dio cuenta de que la piedra de al lado también tenía una inscripción. Se acercó a leerla, decía:

Yamir Kalib, vivió 5 años, 8 meses, y 3 semanas

El buscador se sintió terriblemente conmocionado. Este hermoso lugar era un cementerio y cada piedra, una tumba. Una por una, empezó a leer las lápidas.Todas tenían inscripciones similares: un nombre y el tiempo de vida exacto del muerto.Pero lo que lo conectó con el espanto, fue comprobar que el que más tiempo había vivido apenas sobrepasaba 11 años...Embargado por un dolor terrible se sentó y se puso a llorar. El cuidador del cementerio, pasaba por ahí y se acercó. Lo miró llorar por un rato en silencio y luego le preguntó si lloraba por algún familiar.

- No, ningún familiar - dijo el buscador - ¿qué pasa con este pueblo?, ¿qué cosa tan terrible hay en esta ciudad?. ¿Por qué tantos niños muertos enterrados en este lugar?, ¿cuál es la horrible maldición que pesa sobre esta gente, que lo ha obligado a construir un cementerio de chicos?!!!

El anciano sonrió y dijo:
- Puede Ud. serenarse. No hay tal maldición. Lo que pasa es que aquí tenemos una vieja costumbre. Le contaré... Cuando un joven cumple quince años sus padres le regalan una libreta, como ésta que tengo aquí, colgando del cuello. Y es tradición entre nosotros que a partir de allí, cada vez que uno disfruta intensamente de algo, abre la libreta y anota en ella:
a la izquierda, qué fue lo disfrutado…a la derecha, cuánto tiempo duró el gozo.

Conoció a su novia, y se enamoró de ella. ¿Cuánto tiempo duró esa pasión enorme y el placer de conocerla?, ¿una semana?, ¿dos?, ¿tres semanas y media?… Y después… la emoción del primer beso, el placer maravilloso del primer beso, ¿cuánto duró?, ¿el minuto y medio del beso?, ¿dos días?, ¿una semana?… ¿Y el embarazo o el nacimiento del primer hijo...? ¿y el casamiento de los amigos…?¿y el viaje más deseado…?¿y el encuentro con el hermano que vuelve de un país lejano…?¿Cuánto tiempo duró el disfrutar de estas situaciones?… ¿horas?, ¿días?… Así... vamos anotando en la libreta cada momento que disfrutamos... cada momento.

Cuando alguien se muere, es nuestra costumbre,abrir su libreta y sumar el tiempo de lo disfrutado, para escribirlo sobre su tumba, porque Ese es, para nosotros, el único y verdadero tiempo VIVIDO.

Jorge Bucay

EL SENYOR BEN VESTIT

2008-06-26T13:07:00.005+02:00

Ahir va venir a l'oficina un senyor molt ben vestit a parlar-me sobre la prevenció de riscos laborals. Em va "pillar" mal asseguda (amb posició de meditació) i em va explicar com asseure's correctament en una cadira, amb folletó informatiu i tot!

I no, en cas que us ho estiguéssiu preguntant, la seva posició no millora el mal de cervicals produït per llargues hores de lectura sense faristol. Des d'aquí faig una crida a què em posin un faristol a la feina! I també perquè a l'home ben vestit li donin vacances. Quin avorriment de feina. ;-) Aps, per cert, el bon home també ha de prevenir que els treballadors es tallin amb un paper. Quines coses...

BARBÀRIE I CIVILITZACIÓ

2008-06-23T13:01:00.004+02:00

"Mai hi ha hagut un valor de civilització que no fos una noció de feminitat, de dolçor, de compassió, de no-violència, de feblesa respectada... La primera noció de civilització que té l'infant neix de la seva relació amb la mare".

Romain Gary, La nuit sera calme

Calma a la feina. Avui em toca elaborar un informe de lectura del llibre "La peur des barbares. Au-delà du choc des civilisations". Un assaig genial sobre el xoc de civilitzacions. No em puc pas queixar: em paguen per llegir!

RETORN

2008-06-20T16:45:00.004+02:00

On sóc? On sóc? Com un ésser
ambigu em sento penjat
amb un doble cordill,
una doble vida.
En algun lloc del cos s'amaga
el desig de tornar a ser el jo únic,

la certesa de recuperar
el meu espai,
el que em pertoca:
rebolcar-me entre les fulles
en una obaga humida i dolça.

No oloro les violetes del bosc.

Joan Mercader

NO ANSWER

2008-06-19T13:32:00.004+02:00

Tanca els ulls i relaxa't. Oblida el que t'envolta. Pensa. Què coi t'està passant?

Mals d'esquena que cares sessions de fisio no solucionen. Cefalees diàries. Gana 0. Concentració 0.

Et torna a atacar l'estrès o l'ansietat? Bé, què irònic... "tornar" és un dir...

Però si estàs bé, nena, què coi necessita el teu cos perquè entengui que no té motius de preocupar-se? O com li faràs entendre que sempre hi haurà algun que altre motiu i que, per tant, no paga la pena patir?

Necessito desconnectar i reconnectar amb mi mateixa. Però on van els cables?

Pip-pip-piiiiiiiiiiiiiiiip.

PINGÜINS PRENENT EL SOL

2008-06-16T18:16:00.003+02:00

Quina sensació més brutalment fantàstica la de passejar-se entre la pols del magatzem de llibres. Pàgines i més pàgines de fabuloses històries, assaigs o manuscrits d'on brolla infinita saviesa. Inspirar i creure que la teva vida també podria estar escrita en tinta i reposar - eternament - en una d'aquelles estanteries...

Algun dia potser escriuré un llibre on hi apareixeran pingüins prenent el sol.

EXCÈNTRICA

2008-06-13T10:08:00.007+02:00

Lliscar amb els peus descalços

per una catifa de flors,

ser clavell per un dia,

dur sabates de cors.

Per què ens hem de fer grans, renunciar a ser princeses, a calçar i vestir rococó?

* Foto extreta de la genial pàgina web de la fotògrafa canadenca Liz Wolfe

LIBRIS & CO

2008-06-12T12:16:00.008+02:00

I piles de llibres a empaquetar, i piles de noms a ser introduïts a la base de dades.

Una és qüestiona per què no va deixar els estudis a 4t d'ESO. Sap, però, que quelcom millor està per venir. No pot ser d'altra manera.

PS: Per cert, algú coneix d'algun adolescent per Lleida que necessiti classes de repàs aquest agost? S'ofereix profe de llengües: català - castellà - anglès - francès. A disposar.

BENVINGUT XALOBA

2008-06-12T11:01:00.008+02:00

I l'entrada d'avui és per donar la benvinguda a un nou membre de la comunitat de bloggers,

senyores i senyors,

amb tots vostès

XALOBA

... el biòleg, el creatiu, el cap de l'esplai Al Vent...

Un tio que sí que val i promet!

PATADA AL CUL

2008-06-09T18:04:00.002+02:00

Hi ha dies dolents, francament dolents. T’aixeques amb el peu esquerre i el món es confabula per anar en contra teu. O això és el que vols creure. Abans acusar un gat negre per la teva ineptitud que no pas admetre que, simplement, no serveixes.

No serveixes per organitzar perquè tens el cervell al revés i això és patologia reconeguda diàriament per la teva mare cada cop que mira la teva habitació. Té raó d’exasperar-se: llit sense fer, taula amb muntanyes de papers, bosses pel terra… Ets el desordre personificat i tu ho tens molt assumit. Però no et fa res perquè, en el fons, no localitzar l’últim llibre d’en Munsó no és massa greu. N’agafes un altre de l’estanteria i et quedes tan ampla.

Ara bé, com li expliques al teu superior que no localitzes l’última subvenció que et va donar per fer? Com li expliques a un escriptor que no en tens ni punyeteria idea de què n’has fet dels seus targetons de presentació? No ho entenen. I amb raó. De fet, tu tampoc.

És llavors quan et poses nerivosa. Histèrica. T’estires dels cabells i mig t’agafa un atac d’ansietat a l’oficina. Veus que no serveixes per aquesta feina. No serveixes, encara que tinguis mil estudis, perquè no saps ordenar.

EL VOL DE L'OCELL ENGABIAT

2008-06-08T15:21:00.009+02:00

Vibra...
Vibrar....

Fer vibrar....

Que et facin vibrar...

Conjugar-ho eternament...

* Un diumenge que es desperta amb una dolça melangia. Anhel de desplegar les ales i volar. Abandonar l'aquí i l'ara. Viure al planeta de les ninfes per sempre més units.

NÚVOL ROSA

2008-06-06T17:09:00.006+02:00

I per fi podrem trepitjar el mateix planeta.

Assaborir la màgia de l'encanteri,

encara que només duri breus instants.

PEDRO

2008-06-05T12:18:00.002+02:00

- ¿Y de dónde eres?

- De Medellín, Colombia

- ¿Llevas mucho tiempo aquí?

- ¿Trabajando en la editorial? Unos 6 meses. Antes había trabajado en una granja y en un vibero. No me gustaba.

- ¿Aquí estás mejor?

- Sí. Pero el sueldo...

- Ya. No nos vamos a hacer millonarios.

- Ayer en el consulado me dijeron que no podía traer a mi esposa porque no cobraba lo suficiente. Esto del reagrupamiento familiar está complicado.

- Vaya.

- Y mira que trabajo una hora extra cada día. Hasta trabajo los sábados.

I així te n'adones de què bé vivim alguns.

LA PACIÈNCIA

2008-06-02T18:11:00.011+02:00

Però el tot..., només un nen aspira a tenir-ho tot i li perdonem el despropòsit perquè és, precisament, un nen. Tampoc no podem tenir el que anhelem ara i aquí. Hem de renunciar al tot i relligar-nos al fragment, a la part.

La paciència, Francesc Torralba

Potser ARA no és el moment. No passa res, seguirem endavant. Ja arribarà el dia, no en tinc cap dubte. De moment, crec que tenim el més important. La resta pot esperar, no?

EASY SILENCE (Dixie Chicks)

2008-06-01T00:12:00.001+02:00

Silenci fàcil davant les injustícies que s’esdevenen en aquest món. Pequem per omissió. Tenim por a comprometre’ns. A portar la contrària dient el que realment pensem. A sacrificar el nostre còmode estil de vida. Girem la cara davant allò que no ens agrada. Pensem: “Tasca d’un altre. Jo no puc. Altres afers a enllestir.” O, simplement, “Ara sóc feliç i no és moment de sacrificar la meva pau. He lluitat massa per obtenir-la (encara que, essent realistes, molts cops m’hagi estat regalada). Millor continuar el meu camí. De què em parles? No em molestis!”.

Però arriba un moment en què un es molesta a un mateix perquè les injustícies el persegueixen. Arriba llavors el moment d’actuar... una decisió arriscada... un gir de 360º... moments que et titllen de boig... Però hi ha quelcom que accelera el batec del teu cor. Emoció desenfrenada. Maldecap ebri: et sents cridat a canviar allò que no t’agrada. Finalment has assumit que pots donar un dit, una mà o el braç perquè, en el fons, tots som un i la felicitat d’un és la de tots.

EL TALENT

2008-05-29T13:47:00.002+02:00

- Creo que tienes talento y ganas, Isabella. Más del que crees y menos del que esperas. Pero hay muchas personas que tienen talento y nunca llegan a nada. Ése es sólo el principio para hacer cualquier cosa en la vida. El talento natural es como la fuerza de un atleta. Se puede nacer con más o menos facultades, pero nadie llega a ser un atleta sencillamente porque ha nacido alto o fuerte o rápido. Lo que hace al atleta, o al artista, es el trabajo, el oficio y la técnica. La inteligencia con la que naces es simplemente munición. Para llegar a hacer algo con ella es necesario que transformes tu mente en una arma de precisión.

El juego del ángel, Carlos Ruiz Zafón

Dubtes. Dubtes. Dubtes... i potser també mandra. Així no arribaré enlloc. Argh.