REVETLLA

Una es fa gran... o les circumstàncies la fan gran... gran o excèntrica, en tinc els meus dubtes.

Revetlla allunyada de les festes tradicionals (pro-petards, pro-alcohol, pro-ballaruca) en què mai he participat. Tan sols tinc mers records de Sants Joans al poble, de petita, amb la família. I ahir el gran flashback: una nit amb nens, gaudint com un infant més de la vetllada. M'havien convidat els seus pares i vaig acabar jugant tota la nit amb ells. Em pregunto si com diu un amic m'estic infantilitzant des que treballo amb criatures. Però és que m'hi sento tan a gust...

WEIRD and somewhat mental.

VOYEURISME O EL SENTIT DEL BLOG

... still wondering if I'm exposing myself too much ...

... what is the point of having a blog?

MÍSTER LAL

Míster Lal, aquest era el nom del senyor indi que es va presentar al cole dijous passat sense cita prèvia. Volia mostrar als nens l’“art del seu país”, unes fabuloses figures de papiroflèxia. El senyor, extremadament persuasiu, va aconseguir convèncer el director per fer la seva representació “gratuïta”. Decisió presa, després d’una breu demostració, em van venir a buscar a P3 perquè fes d’intèrpret davant els nens de 4t, podent així gaudir, com una nena més, d’aquella experiència insòlita i màgica. I és que haguessiu hagut de veure com en 2 minuts en Mister Lal fabricava precioses roses, lliris i palmeres, i tan sols amb paper de seda i tisores. Tots ens vam quedar bocavadats! Ara ja tenim nova decoració per les classes...

CAN CASTELLÀ

Si, he sobreviscut a les colònies de 3 dies a Can Castellà amb els ratolins de P4 i P5 de l'escola. Una fantàstica experiència, tot i que esgotadora, que ha deixat petjada...

Especialment em costarà oblidar les nits, quan les meves cançons i contes eren demanats i aclamats amb aquells ullets brillants, i deixaven als cansats infants immersos en un son profund. L'èxit que va tenir el "Bona nit bons germans" i el conte de "La lluna la pruna" va ser espectacular. ;-)

Aps, i tampoc cal oblidar la novatada de l'últim dia, quan la coordinadora em va despertar a les 3 de la matinada dient-me que què feia encara al llit i amb els nens dormint quan ja havien d'estar tots abaix esmorzant. Quina regirada d'estòmac i com es van partir de riure tots els mestres amagats per l'habitació! Si, aquells mestres que feien guerres d'aigua i d'escombres com si tinguessin 18 anys... I és que ser mestre, tot i ser hiper cansat (canviant bolquers a tota hora i fent de papàs) també resulta revitalitzador! L'any que ve la Sara estudiarà magisteri, sí senyor!

PROVANT DE FER VÍDEOS

M'acaben de descobrir una genial pàgina web on es troben múltiples editors de ví­deos. En un click tens clips com el que acabo de penjar...(no n'he sentit la música i he triat les fotos a l'atzar, però amb algun material un ha de començar a fer les proves, no?!)

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

Amb tan sols un dia i mig he devorat sencer “La solitud dels nombres primers” i segurament per això no l’he acabat de pair. Massa hores. Massa obsessió. No he deixat temps per assaborir la bellesa de les paraules... i la tràgica història m’ha corprès deixant-me abatuda. He sentit que jo formava part dels personatges i els personatges formaven part de mi. Esgarrifances han recorregut inevitablement el meu cos. El llibre no crema, però ara el meu cor bull.

"En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai."

JA TORNEN A ESTAR AQUÍ

Les substitucions a infantil (P5) i a cicle inicial (1r i 2n de primària) estaven sent massa bones. Contes dramatitzats, cal·ligrafia, pintura i cançons. I jo innocentment feliç entre tant nen. Gaudint-ho com una nena més, Sara? Això és el que vols, revisitar ca l’univers infantil? Doncs atent-te a les conseqüències. En el pack també hi entren... wait for it... els polls. Si. Ho heu sentit bé. S’anuncia l’inici d’una nova saga: “Polls i liendres: el retorn”. Punyeta!

ES DEIA NEREA

Només tenia 24 anys i tota la vida per davant. Es deia Nerea. Va estudiar Comunicació Audiovisual amb mi i, ahir, va perdre la vida en un accident de moto. Una de les seves amigues, amb qui jo no havia parlat des de feia dos anys, em va trucar destrossada. Vaig emmudir, commocionada, a l’acte. Què dir en una situació similar, sobretot sabent que ni la Nerea ni el seu entorn creien en l’esperança d’un més enllà. Avorrien a Déu i tot el que tingués a veure amb ell. Així doncs, per ells, tot acaba aquí. Impotència, llàgrimes i crits de desesperació.

He pregat per ella múltiples vegades. Espero que Déu l’aculli amb els braços oberts i consoli aquells que l’han estimada. I, per què no, també m’ajudi a mi a creure i confiar més en ell. I és que no entenc encara per què ha hagut d’endur-se la jove i dinàmica Nerea... Comprendré mai la mort?

PERFECTE

Perfecte. Tot ell. Suau cabell. Menuda careta vermellona. Petites mans amb petites ungles. S’amaga sota la manteta que el cobreix i de totes les dolces mirades encuriosides. No plora. Respira la fragància de la vida. Desconeix que ha nascut afortunat.

Qui pugués tenir un nenuco similar i embolcallar-lo de petons i pessigolles.

FIRE

I l'engranatge de la Pasqua jove tskv 2009 ja ha començat a posar-se en marxa...

http://tskv.cat/pasqua09/video/promo1.wmv

PROMET!!! Qui s'hi apunta???