EL SENYOR BEN VESTIT

Ahir va venir a l'oficina un senyor molt ben vestit a parlar-me sobre la prevenció de riscos laborals. Em va "pillar" mal asseguda (amb posició de meditació) i em va explicar com asseure's correctament en una cadira, amb folletó informatiu i tot!

I no, en cas que us ho estiguéssiu preguntant, la seva posició no millora el mal de cervicals produït per llargues hores de lectura sense faristol. Des d'aquí faig una crida a què em posin un faristol a la feina! I també perquè a l'home ben vestit li donin vacances. Quin avorriment de feina. ;-) Aps, per cert, el bon home també ha de prevenir que els treballadors es tallin amb un paper. Quines coses...

BARBÀRIE I CIVILITZACIÓ

"Mai hi ha hagut un valor de civilització que no fos una noció de feminitat, de dolçor, de compassió, de no-violència, de feblesa respectada... La primera noció de civilització que té l'infant neix de la seva relació amb la mare".

Romain Gary, La nuit sera calme



Calma a la feina. Avui em toca elaborar un informe de lectura del llibre "La peur des barbares. Au-delà du choc des civilisations". Un assaig genial sobre el xoc de civilitzacions. No em puc pas queixar: em paguen per llegir!

RETORN

On sóc? On sóc? Com un ésser
ambigu em sento penjat
amb un doble cordill,
una doble vida.
En algun lloc del cos s'amaga
el desig de tornar a ser el jo únic,

la certesa de recuperar
el meu espai,
el que em pertoca:
rebolcar-me entre les fulles
en una obaga humida i dolça.

No oloro les violetes del bosc.

Joan Mercader

NO ANSWER

Tanca els ulls i relaxa't. Oblida el que t'envolta. Pensa. Què coi t'està passant?

Mals d'esquena que cares sessions de fisio no solucionen. Cefalees diàries. Gana 0. Concentració 0.

Et torna a atacar l'estrès o l'ansietat? Bé, què irònic... "tornar" és un dir...

Però si estàs bé, nena, què coi necessita el teu cos perquè entengui que no té motius de preocupar-se? O com li faràs entendre que sempre hi haurà algun que altre motiu i que, per tant, no paga la pena patir?

Necessito desconnectar i reconnectar amb mi mateixa. Però on van els cables?

Pip-pip-piiiiiiiiiiiiiiiip.

PINGÜINS PRENENT EL SOL

Quina sensació més brutalment fantàstica la de passejar-se entre la pols del magatzem de llibres. Pàgines i més pàgines de fabuloses històries, assaigs o manuscrits d'on brolla infinita saviesa. Inspirar i creure que la teva vida també podria estar escrita en tinta i reposar - eternament - en una d'aquelles estanteries... 

Algun dia potser escriuré un llibre on hi apareixeran pingüins prenent el sol.

EXCÈNTRICA

Lliscar amb els peus descalços 

per una catifa de flors,

ser clavell per un dia,

dur sabates de cors. 

Per què ens hem de fer grans, renunciar a ser princeses, a calçar i vestir rococó?

* Foto extreta de la genial pàgina web de la fotògrafa canadenca Liz Wolfe

LIBRIS & CO

I piles de llibres a empaquetar, i piles de noms a ser introduïts a la base de dades.

Una és qüestiona per què no va deixar els estudis a 4t d'ESO. Sap, però, que quelcom millor està per venir. No pot ser d'altra manera.



PS: Per cert, algú coneix d'algun adolescent per Lleida que necessiti classes de repàs aquest agost? S'ofereix profe de llengües: català - castellà - anglès - francès. A disposar.

BENVINGUT XALOBA

I l'entrada d'avui és per donar la benvinguda a un nou membre de la comunitat de bloggers,

senyores i senyors, 

amb tots vostès

XALOBA 

... el biòleg, el creatiu, el cap de l'esplai Al Vent...

Un tio que sí que val i promet! 

PATADA AL CUL

Hi ha dies dolents, francament dolents. T’aixeques amb el peu esquerre i el món es confabula per anar en contra teu. O això és el que vols creure. Abans acusar un gat negre per la teva ineptitud que no pas admetre que, simplement, no serveixes.

No serveixes per organitzar perquè tens el cervell al revés i això és patologia reconeguda diàriament per la teva mare cada cop que mira la teva habitació. Té raó d’exasperar-se: llit sense fer, taula amb muntanyes de papers, bosses pel terra… Ets el desordre personificat i tu ho tens molt assumit. Però no et fa res perquè, en el fons, no localitzar l’últim llibre d’en Munsó no és massa greu. N’agafes un altre de l’estanteria i et quedes tan ampla.

Ara bé, com li expliques al teu superior que no localitzes l’última subvenció que et va donar per fer? Com li expliques a un escriptor que no en tens ni punyeteria idea de què n’has fet dels seus targetons de presentació? No ho entenen. I amb raó. De fet, tu tampoc.

És llavors quan et poses nerivosa. Histèrica. T’estires dels cabells i mig t’agafa un atac d’ansietat a l’oficina. Veus que no serveixes per aquesta feina. No serveixes, encara que tinguis mil estudis, perquè no saps ordenar.

EL VOL DE L'OCELL ENGABIAT

Vibra...
Vibrar....

Fer vibrar....

Que et facin vibrar...

Conjugar-ho eternament...

* Un diumenge que es desperta amb una dolça melangia. Anhel de desplegar les ales i volar. Abandonar l'aquí i l'ara. Viure al planeta de les ninfes per sempre més units.

NÚVOL ROSA

I per fi podrem trepitjar el mateix planeta.

Assaborir la màgia de l'encanteri, 

encara que només duri breus instants.

PEDRO

- ¿Y de dónde eres?

- De Medellín, Colombia

- ¿Llevas mucho tiempo aquí?

- ¿Trabajando en la editorial? Unos 6 meses. Antes había trabajado en una granja y en un vibero. No me gustaba.

- ¿Aquí estás mejor?

- Sí. Pero el sueldo...

- Ya. No nos vamos a hacer millonarios.

- Ayer en el consulado me dijeron que no podía traer a mi esposa porque no cobraba lo suficiente. Esto del reagrupamiento familiar está complicado.

- Vaya.

- Y mira que trabajo una hora extra cada día. Hasta trabajo los sábados.

I així te n'adones de què bé vivim alguns.

LA PACIÈNCIA

Però el tot..., només un nen aspira a tenir-ho tot i li perdonem el despropòsit perquè és, precisament, un nen. Tampoc no podem tenir el que anhelem ara i aquí. Hem de renunciar al tot i relligar-nos al fragment, a la part. 

La paciència, Francesc Torralba

Potser ARA no és el moment. No passa res, seguirem endavant. Ja arribarà el dia, no en tinc cap dubte. De moment, crec que tenim el més important. La resta pot esperar, no? 

EASY SILENCE (Dixie Chicks)

Silenci fàcil davant les injustícies que s’esdevenen en aquest món. Pequem per omissió. Tenim por a comprometre’ns. A portar la contrària dient el que realment pensem. A sacrificar el nostre còmode estil de vida. Girem la cara davant allò que no ens agrada. Pensem: “Tasca d’un altre. Jo no puc. Altres afers a enllestir.” O, simplement, “Ara sóc feliç i no és moment de sacrificar la meva pau. He lluitat massa per obtenir-la (encara que, essent realistes, molts cops m’hagi estat regalada). Millor continuar el meu camí. De què em parles? No em molestis!”.

Però arriba un moment en què un es molesta a un mateix perquè les injustícies el persegueixen. Arriba llavors el moment d’actuar... una decisió arriscada... un gir de 360º... moments que et titllen de boig... Però hi ha quelcom que accelera el batec del teu cor. Emoció desenfrenada. Maldecap ebri: et sents cridat a canviar allò que no t’agrada. Finalment has assumit que pots donar un dit, una mà o el braç perquè, en el fons, tots som un i la felicitat d’un és la de tots.