AL COLE, DE NOU...

On és? Al cole!

Al preciós cole que em va veure créixer, aprendre, fer teatre, riure i plorar. Quants records!

I pensar que 7 anys més tard encara el visito anualment com a lloc de peregrinatge.

I és que és tot un referent, una petita brúixola on acudeixo perquè m'orienta cap a un dolç camí...

WORK CRISIS

Feeling depressed...
Wanting to cry...
Asking myself why has it all end up like this?

No work.
Probably no teaching next year.
Probably no children. - No innocent smiles. - No sweet stories to be told...

Heart broken.
Soul covered in tears.

I wish... I just wish I could have done things differently.