PIXUM: una gran troballa

He fet una gran troballa! Si voleu imprimir àlbums digitals, no val la pena utilitzar hofmann. Us recomano fervorosament www.pixum.es. Fa uns dies vaig rebre la comanda de l’àlbum de boda i viatge de noces i el resultat és una passada! Un paper de foto de qualitat, colors molt vius i, sobretot, res de cartronot i pàgines mega-gruixudes. Tinc un àlbum de boda preciós, editat per mi (ejem, ejem...), que, a més, m’ha permès estalviar uns 700 eurillos de fotògraf. Com ho sentiu. És una barbaritat el que t’arriben a cobrar els professionals de a imatge per a reportatges nupcials. Una recomanació si mai us trobeu davant una situació similar: negocieu, NEGOCIEU i, sobretot, poseu-hi el vostre toc personal! ;-)

Tic-Tac... el nou curs ha començat!

Nou any escolar.

Nou cole.

Noves metodologies.

Nous alumnes.

Nou repte.

I moltíssima feina.

M’he posat a la boca d’un cocodril... Un cocodril curiosíssim: hiper dentat, hiper tecnificat, hiper intel·ligent i hiper divertit. Així que Hip-Hip... Hurra??? Ei. Xttt. No ens precipitem. He fet uns quants “hops”. *** No tot es pot explicar tot en un blog públic! ;-) ***

Una brisa de bon rollo em xiuxiueja “fíjate en mí, soy lo mejor del mundo mundial” i, davant aquest esglògan, vaig amb peus de plom. El cocodril està molt ben alimentat, així que de moment no crec que se’m cruspeixi. Vull jugar i passar-m’ho bé amb ell. Li va la marxa. Però el meu cos és encara massa dèbil.... (i la meva ment no deixa de passejar-se per altres avatars). No paro de repetir-me: concentració, nena! “One, two, three. Listen to me!”. Però és possible que algun dia olori alguna de les meves múltiples debilitats i llavors... llavors... em vegi obligada a nedar en un altre mar. Llavors, glups i xoooof o yupi-ya?! De moment, tic-tac. TIC-TAC. 

Podré ballar al so de la bella música malgrat...?

AL COLE, DE NOU...

On és? Al cole!

Al preciós cole que em va veure créixer, aprendre, fer teatre, riure i plorar. Quants records!

I pensar que 7 anys més tard encara el visito anualment com a lloc de peregrinatge.

I és que és tot un referent, una petita brúixola on acudeixo perquè m'orienta cap a un dolç camí...

WORK CRISIS

Feeling depressed...
Wanting to cry...
Asking myself why has it all end up like this?

No work.
Probably no teaching next year.
Probably no children. - No innocent smiles. - No sweet stories to be told...

Heart broken.
Soul covered in tears.

I wish... I just wish I could have done things differently.

NI EN EL MILLOR DELS SOMNIS...

70 MILLION BY HOLD YOUR HORSES

Ja falta menys pel dia B i he de distreure'm com sigui perquè els nervis van in crecendo...

No us podeu imaginar la quantitat de temes que he de deixar tancats abans de divendres. Marxo dues setmanes... i l'escola i la uni continuaran funcionant sense mi. I si jo no vaig al seu ritme, mala sort per a mi i punt. Argh!

Avui l'Anna, una gran companya de feina, m'ha fet un pastís de "despedida"... i, com a ella li encanta la història de l'art, he pensat en penjar aquest vídeo en honor seu:

PASQUA JOVE 2010

Ohhhh... Acabo de trobar un vídeo, realitzat per uns nois del cole de Sant Ignasi, sobre l'himne de la Pasqua que s'ha de veure! (De totes maneres, l'himne guanya en directe, eh?!)

Aps... i veig que la Txarito de mi corason ha penjat una gran foto de la haka... genial!

MENJA QUE MENJA LA MONA,

MENJA QUE MENJA LA MONA,

XOCOLATA, MELMELADA,

XOCOLATA, MELMELADA,

I UN OU BEN GRAN!

EL PUENTE

Aquest és un dels vídeos més emotius que he vist en els últims temps, val la pena que us prengueu uns minuts per saborejar-lo!

El vam projectar als nens de batxillerat a la Pasqua Jove i avui no me n'he pogut estar de passar-los-hi al meu grup de confirmació... i ara de compartir-lo amb vosaltres (no sereu menys)!

COM ELLA

La més gran de les padrines,

en la més petita de les cuines. ;-)

Com és possible que l'amor li doni tanta energia i una il·lusió tan desbordant?!

I és que, ja ho he decidit, de gran... vull ser com ella.

FINALLY

Finally home, sweet home!