Devorada per la calor i amb la teulada caient-me a sobre, sortir de compres semblava la única sortida a una tarda miserable. Provar-me diversos models de tardor m’ha aixecat els ànims i sortir de la botiga amb la mateixa quantitat de diners a la targeta de crèdit encara més... Es pot mantenir l'esperit consumista a ratlla i no per això deixar de somniar!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banalitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banalitats. Mostrar tots els missatges
dimarts, d’agost 12
dimarts, de maig 13
EL MEU DISNEYLAND PARTICULAR
Ahir va tocar fer neteja de l’armari. Canviar la roba d’hivern per la d’estiu (que ja tocava!) i embossar tot allò que ja feia massa temps que acomulava pols per donar-ho a Càritas.
Defujo sempre que puc de les tasques domèstiques, però endreçar l’armari és una altra cosa. Implica tenir entre mans peces i peces de roba… i m’encanta! D’acord, ho admeto -tot i que no n’estigui del tot orgullosa- sóc d’aquelles persones per qui Disneyland porta nom de Portal de l’Àngel.
Em va encantar retrobar-me amb vestits de temporades passades, cada un amb la seva història. I és que, sentimentaloide com sóc, confereixo a tot objecte que passa per les meves mans un valor afegit que fa que, després, em costi un infern desfer-me’n. Tot porta l’empremta d’un dia especial i de les persones que l’acompanyaven.
No fa massa mesos vaig veure per la televisió un documental sobre dones bilionàries que es compraven un vestit diferent per a cada acte social al que acudien. I, un cop l’havien lluït, el guardaven a l’armari, com a peces de col·leccionista que són, amb una petita etiqueta amb la data i el nom de l’acte. Quan morin, passaran a ser peces de museu… Però es perdrà el més important, la memòria de la vetllada. Tot i que, ara que ho penso, amb els centenars de vestits que posseïen aquelles dones, amb prou feines deuen recordar res ara…
(Uix, quin post més cutre…, conferida l’etiqueta de “banalitat”!)
Defujo sempre que puc de les tasques domèstiques, però endreçar l’armari és una altra cosa. Implica tenir entre mans peces i peces de roba… i m’encanta! D’acord, ho admeto -tot i que no n’estigui del tot orgullosa- sóc d’aquelles persones per qui Disneyland porta nom de Portal de l’Àngel.
Em va encantar retrobar-me amb vestits de temporades passades, cada un amb la seva història. I és que, sentimentaloide com sóc, confereixo a tot objecte que passa per les meves mans un valor afegit que fa que, després, em costi un infern desfer-me’n. Tot porta l’empremta d’un dia especial i de les persones que l’acompanyaven.
No fa massa mesos vaig veure per la televisió un documental sobre dones bilionàries que es compraven un vestit diferent per a cada acte social al que acudien. I, un cop l’havien lluït, el guardaven a l’armari, com a peces de col·leccionista que són, amb una petita etiqueta amb la data i el nom de l’acte. Quan morin, passaran a ser peces de museu… Però es perdrà el més important, la memòria de la vetllada. Tot i que, ara que ho penso, amb els centenars de vestits que posseïen aquelles dones, amb prou feines deuen recordar res ara…
(Uix, quin post més cutre…, conferida l’etiqueta de “banalitat”!)
diumenge, d’abril 20
QÜESTIÓ DE SABATES
Tinc els peus inflats. I és que ja diuen que per presumir s’ha de patir... He lluït 2 mesos unes precioses - tot i que també molt criticades - botes de taló amb uns llacets al darrere. Unes botes que se m’han rebelat aquesta última setmana per acribillat els meus dits. Total, que avui m’he hagut de conformar amb unes sosses sabatetes de bruixa (acabades en punta) a les que he intentat donar un toc de distinció deixant entreveure uns divertits mitjons a ratlles de colors. Un calçat i combinació que també han estat criticats! Grrrr. Quin mal gust té la gent, no?! Qui no voldria lluir unes sabates de llacets i unes de bruixeta? Tot pura enveja, ja us ho dic jo. I per fer-me repensar bé el meu gust indumentari... tarda de caminar amunt i avall per la diagonal. Doble grrrr. Quin mal de peus! ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)