Aquest és un dels vídeos més emotius que he vist en els últims temps, val la pena que us prengueu uns minuts per saborejar-lo!
El vam projectar als nens de batxillerat a la Pasqua Jove i avui no me n'he pogut estar de passar-los-hi al meu grup de confirmació... i ara de compartir-lo amb vosaltres (no sereu menys)!
divendres, d’abril 9
dilluns, de març 1
COM ELLA
La més gran de les padrines, en la més petita de les cuines. ;-)
Com és possible que l'amor li doni tanta energia i una il·lusió tan desbordant?!
I és que, ja ho he decidit, de gran... vull ser com ella.
dimarts, de febrer 23
dilluns, de febrer 15
divendres, de febrer 12
PISET
Aviat farà un mes que vam llogar el pis... i encara no tenim electricitat! Això dels subministraments és per tornar-se boig. Sempre donant llargues.
I mentrestant a patir fred al pis de xin-xan. Vull traslladar-me ja!!! Mai hagués pensat que desitjaria amb tant de fervor començar a empaquetar roba i llibres i algun que altre teddy bear...
dimecres, de febrer 10
BLURRED
Tota jo tremolo,
i els pocs petits plaers que tenia s'esvaeixen.
Esperant,
esperant el dia d'abans o el de demà.
L'avui se'm fa etern.
dilluns, de gener 11
I WANNA BE WITH YOU
Suposo que, dintre d'uns anys, em donaré compte que he viscut una dolça i envejable pel·lícula... com la de "Un camino para recordar"; ara bé, amb un final un pèl menys tràgic, sisplau.
Però, de moment, la maleïda "boira" continua fent de les seves.
Us deixo amb un videoclip de l'actriu de "Un camino para recordar" (una peli molt recomanable, per cert!).
So sweet...
Però, de moment, la maleïda "boira" continua fent de les seves.
Us deixo amb un videoclip de l'actriu de "Un camino para recordar" (una peli molt recomanable, per cert!).
So sweet...
... yes, I wanna be with you.
dimecres, de desembre 30
dimarts, de novembre 10
LA CUARTA VELA
Cuatro velas se consumían lentamente. Se podía escuchar el diálogo que fluía entre ellas.La primera decía: “¡Yo soy la Paz!” Hago esfuerzos para que mi llama se mantenga encendida. Vivo en tensión para permanecer en pie, pero me derrumbo con frecuencia”. Y disminuyendo su llama, se apagó totalmente.
La segunda vela decía: “¡Yo me llamo Fe! Hay muchas personas pera las que no supongo nada porque no confían ni en nada ni en nadie”. Al terminar sus palabras, un viento se abatió sobre ella y la apagó.
En voz baja y triste la tercera vela afirmaba: “¡Yo soy el Amor! No me quedan fuerzas para mantenerme encendida. Muchas personas han hecho de sí mismas su única preocupación. Han cerrado su corazón y sus ojos para los demás” Y también se debilitó su luz mortecina.
Fue entonces cuando apareció una niña pequeña. Al ver las tres velas apagadas, buscó cómo encenderlas… Entonces escuchó la voz de una cuarta vela que permanecía encendida en un rincón de la estancia: “Mientras yo esté encendida, puedes encender a mis compañeras”.
La niña tomó la vela que así había hablado y encendió con ella las llamas de la paz, de la fe y del amor. Al depositar la vela con la que había dado vida a las demás, le preguntó: “Y tú cómo te llamas?”
La cuarta vela respondió con una sonrisa: “Me llaman Esperanza”.
dilluns, de novembre 9
Subscriure's a:
Missatges (Atom)