Hi ha dies dolents, francament dolents. T’aixeques amb el peu esquerre i el món es confabula per anar en contra teu. O això és el que vols creure. Abans acusar un gat negre per la teva ineptitud que no pas admetre que, simplement, no serveixes.
No serveixes per organitzar perquè tens el cervell al revés i això és patologia reconeguda diàriament per la teva mare cada cop que mira la teva habitació. Té raó d’exasperar-se: llit sense fer, taula amb muntanyes de papers, bosses pel terra… Ets el desordre personificat i tu ho tens molt assumit. Però no et fa res perquè, en el fons, no localitzar l’últim llibre d’en Munsó no és massa greu. N’agafes un altre de l’estanteria i et quedes tan ampla.
Ara bé, com li expliques al teu superior que no localitzes l’última subvenció que et va donar per fer? Com li expliques a un escriptor que no en tens ni punyeteria idea de què n’has fet dels seus targetons de presentació? No ho entenen. I amb raó. De fet, tu tampoc.
És llavors quan et poses nerivosa. Histèrica. T’estires dels cabells i mig t’agafa un atac d’ansietat a l’oficina. Veus que no serveixes per aquesta feina. No serveixes, encara que tinguis mil estudis, perquè no saps ordenar.
2 comentaris:
Mira, fa pocs dies una persona em va dir: imagina't que tots hem de correr cent metres. I n'hi ha un que està molt en forma i és molt atlètic i els corre en 5 segons i sense suar. Un altre potser té un esguinç i no els fa en 5 segons, però si en 15 amb una crossa. N'hi ha un que ni tan sols té cames i acaba fent-ho amb 20 segons amb l'ajuda de dos amics que li fan la cadireta.
Cadascú té les seves limitacions. Tothom!! Lo important és ser-ne conscient per poder trobar els recursos o les estratègies per aconseguir fer els cent metres.
Segur que tu els trobes!! Ets desordenada! Fantàstic! No vol dir que no serveixis!! Ara cal buscar la manera de fer els cent metres amb aquesta limitació!!
Anims!!!
No, no, és el meu tiet !
Publica un comentari a l'entrada