Per fi ha arribat internet i telèfon al carrer “xin-xan”! Aquest matí un tècnic de telèfonica ha posat fi a l’estat d’incomunicació al que estàvem sotmeses des de fa unes setmanes. I és que el procés de desintoxicació estava resultant massa dur. Jo no recordava haver demanat cap servei de desintoxicació, estem en temps de crisi i no m'ho puc permetre... D'acord, admeto que l’alta dependència a aquests mitjans m’ha fet passar males estones, així que no puc sinó agrair a Mr. Gates i Mr. Bell els seus grans invents!
I és que què fer per matar el temps estant sola al pis, sense llibres i amb una tele amb blanc i negre que mostra la imatge només de tant en tant? Fàcil: navegar per internet. I com minvar l’alta radiació que travessa el meu cervell quan em passo hores al mòbil? Fàcil: trucar des d’un fix (o això és el que sembla pensar la meva pobra mare hipocondríaca).
En fi, sigui com sigui, ara torno a estar enllaçada amb la resta del món! Yupppi, torno a les meves drogues. ;-(
1 comentari:
Tatxan! ja podem tremolar doncs! que arriba la Sara! jejeje
potser sí que poden ser drogues, però viure sense internet ni telèfon actualment és qüasi com viure mutilat o mancat de paraula.
Publica un comentari a l'entrada