dimarts, de setembre 23

SOBREVIURÉ?

Aquesta nit, com era d’esperar, ja no tinc veu. I no és precisament perquè hagi sortit de festa. Ni tampoc perquè li hagi regalat a la malvada bruixa Ursula de la sirenita. No. Qui ha aconseguit ferir les meves pobres vocals han estat els nens de primària que requereixen un urbà en comptes d’un professor. Tantes vegades repetir instruccions, demanar silenci i dir el nom d’un o altre que no para de molestar és veritablement esgotador. Bufff... Això està resultant més complicat del que em pensava. I jo que creia que de l'esplai al cole només hi havia un petit pas!

Com agrairia a hores d’ara un bon curset accelerat de magisteri o pedagogia! O si no qui em pot aconsellar sobre com actuar davant un nen que et diu que a ell no el castigues, que això d’anar a veure al tutor res, que ell només s’aixeca de la cadira per pegar-te tres hòsties!!!??? Paciència, suposo. Molta paciència. I no perdre l’esperança de què acabaràs domant aquests pobres conillets d’índies que han estat prou desafortunats de tenir-te com a profe d’anglès. I confiar en què aprendràs molt amb ells igual que esperes que ells aprenguin amb tu. Els inicis són durs (o almenys això és el que els meus companys intenten fer-me creure per animar-me).

Sobreviuré?

3 comentaris:

Txaro ha dit...

No només sobreviuràs... també viuràs una experiència que te cagas!!!! Sara, ara venen els dies més complicats però has aguantat coses pitjors a la teva vida... sigues tan valenta com les altres vegades, prega molt i molt... (especialment pels nens més xungos) i no perdis l'esperança!!! Ho aconseguiràs!!!... Jo et veig capaç i crec que tot i que al principi tot es vegi negre... aconseguiràs ser una fantàstica professora!!!! T'ho dic de debò, i no per dir.

Una abraçada i molts ànims!!

tx.

pd- jo m'apuntaria a la teva classe. ;)

Unknown ha dit...

I tant k si!
ÀNIMS!

Fins aviat!
PETONS

P.D - Jo també aniria a la teva classe

Cris Ruano ha dit...

I tant que sobreviuràs!
I a més els ensenyaràs a sobreviure ;)