M’arriben noves ofertes de feina i, un dia més, se’m qüestiona i em qüestiono si el que faig és coherent o cometo un greu error. Llavors dubto. Dubte etern sobre com encarrilar el futur. Sospesar prioritats de vida i viure en pròpia pell l’injust desprestigi social. Gran és la tasca de l’educador, escassa la meva aportació. Lluito per millorar, ans avui sento la guerra perduda.
dijous, de gener 15
UNA DE DUBTES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
no t'ho prenguis com una guerra!
i si en comptes de treballar haguéssis d'estimar?
un petó!
(per compensar) Una de certeses...
saps qui t'estima, saps que fas bona feina, saps què suportes, saps de gent que t'espera, saps que ets bona professora...
(el del suyum)
Publica un comentari a l'entrada