dimecres, de febrer 10

BLURRED


Tota jo tremolo,
i els pocs petits plaers que tenia s'esvaeixen.

Esperant,
esperant el dia d'abans o el de demà.
L'avui se'm fa etern.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Sempre queda algun petit plaer!
Com llevar-se i veure que ha deixat, per fi, de ploure, i que el sol t'escalfa la pell si surts al fred del carrer.

O quedar per fer un cafè de mitja hora escassa amb algun amic. Ja saps on trobar-me (trobar-nos), quan tu vulguis, jo t'espero

Una abraçada, maca!!!

Yuri ha dit...

Noia quins ànims... i els amics, i la parella i l'amor que t'envolta...
pensa-hi!

Sara ha dit...

La parella, els amics i la família... tot fantàstic! No podria ser millor!

El problema és el meu engranatge. S'està desmuntant poquet a poquet.