CAN CASTELLÀ

Si, he sobreviscut a les colònies de 3 dies a Can Castellà amb els ratolins de P4 i P5 de l'escola. Una fantàstica experiència, tot i que esgotadora, que ha deixat petjada...

Especialment em costarà oblidar les nits, quan les meves cançons i contes eren demanats i aclamats amb aquells ullets brillants, i deixaven als cansats infants immersos en un son profund. L'èxit que va tenir el "Bona nit bons germans" i el conte de "La lluna la pruna" va ser espectacular. ;-)

Aps, i tampoc cal oblidar la novatada de l'últim dia, quan la coordinadora em va despertar a les 3 de la matinada dient-me que què feia encara al llit i amb els nens dormint quan ja havien d'estar tots abaix esmorzant. Quina regirada d'estòmac i com es van partir de riure tots els mestres amagats per l'habitació! Si, aquells mestres que feien guerres d'aigua i d'escombres com si tinguessin 18 anys... I és que ser mestre, tot i ser hiper cansat (canviant bolquers a tota hora i fent de papàs) també resulta revitalitzador! L'any que ve la Sara estudiarà magisteri, sí senyor!

PROVANT DE FER VÍDEOS

M'acaben de descobrir una genial pàgina web on es troben múltiples editors de ví­deos. En un click tens clips com el que acabo de penjar...(no n'he sentit la música i he triat les fotos a l'atzar, però amb algun material un ha de començar a fer les proves, no?!)

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

Amb tan sols un dia i mig he devorat sencer “La solitud dels nombres primers” i segurament per això no l’he acabat de pair. Massa hores. Massa obsessió. No he deixat temps per assaborir la bellesa de les paraules... i la tràgica història m’ha corprès deixant-me abatuda. He sentit que jo formava part dels personatges i els personatges formaven part de mi. Esgarrifances han recorregut inevitablement el meu cos. El llibre no crema, però ara el meu cor bull.

"En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai."

JA TORNEN A ESTAR AQUÍ

Les substitucions a infantil (P5) i a cicle inicial (1r i 2n de primària) estaven sent massa bones. Contes dramatitzats, cal·ligrafia, pintura i cançons. I jo innocentment feliç entre tant nen. Gaudint-ho com una nena més, Sara? Això és el que vols, revisitar ca l’univers infantil? Doncs atent-te a les conseqüències. En el pack també hi entren... wait for it... els polls. Si. Ho heu sentit bé. S’anuncia l’inici d’una nova saga: “Polls i liendres: el retorn”. Punyeta!

ES DEIA NEREA

Només tenia 24 anys i tota la vida per davant. Es deia Nerea. Va estudiar Comunicació Audiovisual amb mi i, ahir, va perdre la vida en un accident de moto. Una de les seves amigues, amb qui jo no havia parlat des de feia dos anys, em va trucar destrossada. Vaig emmudir, commocionada, a l’acte. Què dir en una situació similar, sobretot sabent que ni la Nerea ni el seu entorn creien en l’esperança d’un més enllà. Avorrien a Déu i tot el que tingués a veure amb ell. Així doncs, per ells, tot acaba aquí. Impotència, llàgrimes i crits de desesperació.

He pregat per ella múltiples vegades. Espero que Déu l’aculli amb els braços oberts i consoli aquells que l’han estimada. I, per què no, també m’ajudi a mi a creure i confiar més en ell. I és que no entenc encara per què ha hagut d’endur-se la jove i dinàmica Nerea... Comprendré mai la mort?

PERFECTE

Perfecte. Tot ell. Suau cabell. Menuda careta vermellona. Petites mans amb petites ungles. S’amaga sota la manteta que el cobreix i de totes les dolces mirades encuriosides. No plora. Respira la fragància de la vida. Desconeix que ha nascut afortunat.

Qui pugués tenir un nenuco similar i embolcallar-lo de petons i pessigolles.

FIRE

I l'engranatge de la Pasqua jove tskv 2009 ja ha començat a posar-se en marxa...

http://tskv.cat/pasqua09/video/promo1.wmv

PROMET!!! Qui s'hi apunta???

NOA

Noa al Palau de la música. Deliciosa veu, exquisida música, tradicional ball i perfecte espectacle lumínic. Una explosió de sentiments que ha aconseguit posar-me la pell de gallina.

D'on treu tant de talent i tanta sensibilitat? Música clàssica i tradicional, jazz i rock es combinen a la perfecció per crear el característic so d'aquesta polifacètica cantant coneguda, també, per la defensa del diàleg de la pau. Una cantant, doncs, aparentment perfecta.

No us perdeu les cançons del seu nou disc (genes and jeans): balades que sacsegen el cor i ritmes apassionants.

LA INFÀNCIA COM A CAPITAL

"Creo que la infancia es el capital que se le da a uno para toda la vida, ya no se adquiere nada más. Dios nos da los bienes no por partes, sino de golpe, toda la vida de golpe, y después depende de cada cual cómo lo gaste o lo despilfarre."

Vitali Shentalinski

Afirmació contundent... dura... però... no deixa de ser un pèl certa, no?!

L'ESCOLA, ESPAI PER TRANSMETRE LA FE?

“L’escola no és un espai per transmetre la fe, ho ha de fer l’església. I t’ho diu una que ha estat catequista de comunió durant molt de temps. S’ha de fer cultura religiosa no classe de religió.”

Aquestes són paraules textuals que va pronunciar ahir una companya de feina en una sessió formativa que ofereix l’escola sota el nom de com transmetre la fe. Em vaig quedar congelada, paint la informació. O sigui, que l’església – altrament dit els capellans- són els encarregats de vendre el producte de Déu. Ale... i qui vulgui catequesi i que vagi a la parròquia de barri!

Però, llavors, què hi pintem les escoles confessionals en aquest sentit? D’acord que els valors evangèlics siguin humans i de sentit comú, seguits per tant per totes les escoles, d’acord que no hi hagi escoles que eduquin contra-valors, però quelcom ens diferencia a les escoles escoles confessionals i no confessionals, no? Si no... quina és la nostra raó de ser?

Transmetre la fe no és fàcil, però crec que no hi hem de renunciar. Podem sembrar malgrat no veure fruits d’immediat. L’escola confessional, crec, intenta oferir espais per a la reflexió, per viure “la espiritualitat” i, a ser possible, oferir testimonis de fe. Entenc que els temps canviïn i avui dia els alumnes se sentin repel·lits per la simple paraula Déu, però hem de deixar de pronunciar-la per aquest motiu?