dimarts, de maig 12

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

Amb tan sols un dia i mig he devorat sencer “La solitud dels nombres primers” i segurament per això no l’he acabat de pair. Massa hores. Massa obsessió. No he deixat temps per assaborir la bellesa de les paraules... i la tràgica història m’ha corprès deixant-me abatuda. He sentit que jo formava part dels personatges i els personatges formaven part de mi. Esgarrifances han recorregut inevitablement el meu cos. El llibre no crema, però ara el meu cor bull.

"En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai."

5 comentaris:

júlia ha dit...

Ai, jo me'l vaig llegir en un parell de dies, em va capturar totalment!
"Abatuda" és la paraula, sí.

Sempre et llegeixo en silenci (normalment perquè ho faig des de la feina i no em puc parar a comentar), però que sàpigues que sóc lectora fidel.

A veure si ens veiem!

Un petonet!

Júlia

eloi ha dit...

La cita que has penjat referent a la solitut i la incomunicació és molt semblant a una de l'Ernesto Sabato a la seva novel.la "El túnel"... també t'apassionaria. M'apunto el llibre!

ReGiNa ha dit...

Sí. Jo també me l'he llegit. I és curiós com et poses dins la història i, sense voler, l'estat d'ànim dels protagonistes se't va enganxant... Visca la lectura!!!!

Anònim ha dit...

Witam doszedlem do wniosku ze ta strona jest najlepsza jezeli chodzi o [url=http://studencki-kredyt.pl]kredyt studencki[/url].

Anònim ha dit...

hellopeople this is a great forum hope im welcome :)