INVISIBLES

Sortir de classe i veure’ls allí,
al costat de l’estàtua.
Acorrucats, un al costat de l’altre,
donant-se calor.
Els cobreix una bruta i foradada manta.
Fa pudor a vi.
Adormits, ells abraçats.
Potser somniant en una vida millor.

Arriba la policia.
Barcelona neta, somriure burleta.
Els amants entreobren els ulls.
Envegen els coloms que els miren.
Voldrien poder volar.
A ells ningú els alimenta
ni són benvinguts enlloc.

S’aixequen maldestres.
Etziben quatre grolleries.
Giren cantonada.
I, s’asseuen, novament
Invisibles,
invisibles a bona part del món.

VIURE ÉS COMBATRE LA PERESA

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita.
Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.

Miquel Martí i Pol



Tic, tac, tic, tac. En l'horitzó se m'obren noves expectatives de beques a sol·licitar. Però se m'apodera una considerable mandra davant la quantitat de paperassa que m'espera. Si, vull fer el doctorat i he de passar per aquests molestos tràmits. Tic, tac, tic, tac. Només tinc fins la setmana vinent.

LAURA

La Laura, nova companya de pis d’aquest any, estudiant de Comunicació, i de només 18 anys, és una gran ballarina i poeta visual. Sinó, fixeu-vos en els vídeos i digueu-me’n què en penseu! (Jo vaig tenir el privilegi de veure’ls ahir i vaig flipar).

LES MISERABLES

El musical sobre l’obra de Víctor Hugo “Les Miserables” fa temps que em té el cor robat. Especialment la peça “Do you hear the people sing?”, buff... em posa els pèls de punta!

A veure quan fan el musical a Barcelona i el puc anar a veure. Us deixo amb un petit tast (presteu especial atenció al cor).

ALIVE IN BAGHDAD

Avui a la classe de doctorat d’imatges de la política ens ha estat presentada una pàgina web molt interessant. S’anomena “Alive in Baghdad” i és un programa de notícies distribuït via RSS. “Alive in Baghdad està constituït per una sèrie de periodistes iraquís que produeixen reportatges i entrevistes sobre la vida diària a Iraq, que s’actualitzen de forma setmanal. Així, la resta del món podem tenir una visió del conflicte a través de les veus dels propis iraquís i no censurades pels grans mitjans de comunicació. Pegueu-li una ullada, paga la pena!

ACTE INAUGURAL TSKV.CAT

Ahir va ser el GRAN ACTE INAUGURAL de la pàgina tskv.cat. Després de prop de 5 mesos de treballar en el tema, moltes cabòries i il·lusió, ja podeu veure un més dels fruits del grup de creatius TSKV. Orgullosos, l’equip estàvem ahir a la nit al despatx del Manolo preparats per a donar-li a l’ “enter” i presenciar així el gran part. Galetes i cava no van faltar, una petita festa per a celebrar el nou projecte d’aquest grup jove amb ganes d’assumir nous reptes i aportar el nostre gra de sorra per a modernitzar la pastoral. D’acord, a vegades se’ns en va una mica l’olla – Xaloba, no sé si penjaràs el que vas gravar ahir, perquè en cas que surti a la llum pública perdrem tota bona reputació, jejeje – però tot sigui per proclamar la “fe sense complexos”!

Gràcies Manolo, Albert, Roger, Eloi, Xavi, Oriol, Genís, Enric, Anna i Cris. Vosaltres sí que valeu! ;-)

EL IDEAL, ALIMENTO DEL ALMA

Hacía meses que me encontraba en Francia y estaba passando un buen rato con una joven a la que acababa de conocer.
Ojeaba ella una revista y, de repente, me dijo:
- Mira, Moussa, ¡esta cantante es mi ideal!
- ¿Cómo dices?
- Que me gustaría ser como ella.
- ¿Es ella tu ideal?
- Sí. ¿No crees que es guapa?

Me hubiera gustado contestarle que la guapa era ella, con sus redondeles, su cabello desmelendado, sus torpezas, y no aquella mujer tan tristemente perfecta. Pero, sobre todo, lo que no llegaba a comprender era cómo una imagen de revista o de televisión podía constituir un ideal. ¿Es posible que esta idea haya llegado a perder hasta tal punto su poder, belleza y compromiso espiritual?

Me distraía un día pasando las páginas de esas revistas y me sorprendí profundamente. Me enteré de que X había dejado a Y, quien se consolaba con Z. Me desconcerté al leer que un conocidísimo actor se refugiaba en la compañía de perros porque se sentía solo. ¡Había millares de personas que le veneraban! Me di cuenta de todo lo alejado que me encontraba de aquel mundo. Cuando pretendí comprender por qué tenían tanto éxito aquellas revistas, me dijeron que la gente vivía a través de las estrellas para poder soñar. Pues tendrían que volver a aprender a soñar…

En occidente se llama “ideal” a lo que no poseemos y no a una aspiración que toma su vuelo desde la unicidad del ser. Todavía no llego a comprender la razón por la que todas esas personas se comparan a imágenes inaccesibles en lugar de concentrarse en brillar por sí mismas.

En el desierto no hay atascos. Un tuareg en la ciudad. Moussa Ag Assarid.

CONFESIONARIOS MODERNOS

Això de GodTube té la seva gràcia, almenys aquest vídeo que he trobat...

DIOS SE MUDA A LA RED

Ja fa temps que els cristians veiem que és important ser presents en el món de les noves comunicacions. Així doncs, ens hem posat mans a l’obra, i avui dia ja no sols existeixen múltiples pàgines web que promouen l’espiritualitat, sinó que també es parla de temples virtuals. Sense anar més lluny, el dilluns mateix sortirà a la llum una pàgina web catòlica catalana (tskv.cat), dirigida a joves, i subtitulada “creure sense complexos”. (Mai està de més fer una mica de propaganda, jejeje).

Però a la xarxa s’hi pot penjar de tot i, per tant, podem trobar-hi de tot, DE TOT, fet que pot induir a conèixer la religió més a fons, fer-la més atractiva, o també incitar a un comprensible repel·lús. Ahir la Vanguardia va publicar un article que parla de GodTube, un portal inspirat en YouTube amb l’objectiu de, segons comenta el periodista, frenar la fugida de fidels. Jo encara no he visitat GodTube i no hauria de parlar sense coneixement de causa, però crec que afavoreix poc la tasca evangelitzadora... Quin missatge pretenen transmetre, que la religió està basada en dubtosos miracles? Volen fomentar un fanatisme incomprensible? O és només aquest el sentiment que ens vol transmetre el periodista? (Estem molt manipulats pels mitjans de comunicació) No sé pas què en pensareu vosaltres de tot plegat... Jo, per la meva part, us deixo amb l’article i un immens interrogant.

DIOS SE MUDA A LA RED (La Vanguardia, divendres 2 de novembre 2007)

YouTube ha perdido la hegemonía del intercambio de vídeos en internet. Desde agosto funciona una versión religiosa de este portal llamada GodTube, que recibe más de tres millones de visitas al mes, según explican desde la misma web. En GodTube sólo caben vídeos de contentido crisitano, cualquier otro tema que se intente introduicir queda eliminado por la gracia del administrador del portal, que vigila con lupa las imágenes que llegan.

El objetivo es promover el evangelismo. Chris Wyatt, fundador y director ejecutivo del sitio, ha admitido que la idea de crear el YouTube cristiano le vino cuando leyó en la prensa que el número de fieles caía en picado. “Aplicamos la tecnología de internet a la palabra de Dios de una forma que atraiga a los jóvenes”, dice Wyatt. Y según parece ha tenido éxito, sobre todo en Estados Unidos y Sudamérica. GodTube es el sitio que más ha crecido en Estados Unidos en los últimos meses, como indica la consultora comScore Media Metrix, que mide la evolución de los portales de internet.

La vía a que surjan otras copias de YouTube especializadas por temas está abierta. y no sólo eso. Wyatt quizás no se ha dado cuenta todavía, pero ha abierto una caja de Pandora que podría acabar con las iglesias –los edificios -, dicen algunos sectores religiosos. Si para escuchar un salmo sólo hay que sentarse frente al ordenador, ¿acudirán los fieles a la iglesia? La idea de las cibermisas ya ronda por las cabezas de los creadores de GodTube, que pretenden poner en marcha un servicio de retransmisiónes en directo a través del mismo portal. Además de los oficios religosos, los vídos, que consiguen más visitas son los relacionados con niños y milagros. El más visto – más de cuatro millones de espectadores en cinco meses -, es el de unavniña que recita el Salmo 23 del antiguo Testamento. La pequeña comienza diciendo “Dios es mi pastor”, mientras señala con un dedo acusador hacia la cámara, que sostiene su padre. Los internautas han dejado varios mensajes en el vídeo felicitando al padre por hacer que su hija se aprenda la Biblia de memoria.

Ayer, el último vídeo añadido era una reposición del milagro vivido por un hombre llamado Nasir Iqbal. Las imágenes contaban la historia de cómo Nasir sufría una parálisis parcial del cuerpo despúes de que un ladrón le agrediera en su tienda. Los médicos – cuenta el hombre – no podían curarle, pero un día se le apareció Dios. Este es el punto álgido del vídeo, en el que sale una recreación del Señor, un hombre de pelo largo y túnica blanca envuelto en luz. A partir de entonces Nasir comenzó a recuperarse, asegura el vídeo. (...)