21 anys no es fan cada dia. Per això, avui dedico aquesta entrada del blog a la meva germaneta petita que, per molt que li demani que aturi el seu creixement, mai em fa cas. I és que trobo a faltar aquella nena que m’estirava el cabell i em perseguia per tota la casa!En fi, resignada, cada any em veig obligada a felicitar-la i fer-li un regal... ;-) Per què, per exemple, no podia quedar-se amb 5 anys, temps en què ens despertàvem en plena nit i ens muntàvem fabulosos castells amb els llençols?! O als 7 anys, quan fèiem estrambòtiques obres de teatre amb les nostres cosines, per un públic exclusivament familiar, en què ella mai es queixava de ser el marginat personatge masculí. Quin temps aquells!
Ara la nena ja ha deixat de ser nena. Parla un llenguatge estrany, un curiós dialecte que només comprenen els físics, i es passa llargues hores rodejada de números. A més, en comptes d’assumir el seu rol de germana petita, ha passat a robar-me el meu. Si, com ho sentiu. És ella qui es preocupa pel meu estat d’ànim o de salut. Inacceptable!!!
Regineta, amb el meu humor peculiar et vull desitjar que per molts anys puguis ser la millor de les germanes, tant grandíssima amiga i fantàstica persona. T’estimo.
3 comentaris:
No em mereixo aquesta entrada.... però MOLTES GRÀCIES!!!!
Jo tb t'estimo, Sareta!
En fi, no em voldria interposar en aquest moment tan emotiu entre germana i germana, pero com k ja m'hi interposo tot sovint, em sento gairebé com una tercera galetetes, o sigui k no em keda altre remei que felicitar el Reginot! Per molts anys galetetes junior! ke passis uns feliços 21!!
Jo també us estimo! Visca l'amor al planeta Rocafort!
Jajaja! Gràcies, Marionot! Ara et podré anomenar galetetes 3??
Publica un comentari a l'entrada