Ahir va tocar fer neteja de l’armari. Canviar la roba d’hivern per la d’estiu (que ja tocava!) i embossar tot allò que ja feia massa temps que acomulava pols per donar-ho a Càritas.
Defujo sempre que puc de les tasques domèstiques, però endreçar l’armari és una altra cosa. Implica tenir entre mans peces i peces de roba… i m’encanta! D’acord, ho admeto -tot i que no n’estigui del tot orgullosa- sóc d’aquelles persones per qui Disneyland porta nom de Portal de l’Àngel.
Em va encantar retrobar-me amb vestits de temporades passades, cada un amb la seva història. I és que, sentimentaloide com sóc, confereixo a tot objecte que passa per les meves mans un valor afegit que fa que, després, em costi un infern desfer-me’n. Tot porta l’empremta d’un dia especial i de les persones que l’acompanyaven.
No fa massa mesos vaig veure per la televisió un documental sobre dones bilionàries que es compraven un vestit diferent per a cada acte social al que acudien. I, un cop l’havien lluït, el guardaven a l’armari, com a peces de col·leccionista que són, amb una petita etiqueta amb la data i el nom de l’acte. Quan morin, passaran a ser peces de museu… Però es perdrà el més important, la memòria de la vetllada. Tot i que, ara que ho penso, amb els centenars de vestits que posseïen aquelles dones, amb prou feines deuen recordar res ara…
(Uix, quin post més cutre…, conferida l’etiqueta de “banalitat”!)
1 comentari:
Fa molt i molt que no ens veiem eh !
AL final ja no sabré quina cara fas !
A veure si et deixes caure algun dia per terres barcelonines ! Jeje, espero que tot t'estigui anant genial !
Publica un comentari a l'entrada