Perfecte. Tot ell. Suau cabell. Menuda careta vermellona. Petites mans amb petites ungles. S’amaga sota la manteta que el cobreix i de totes les dolces mirades encuriosides. No plora. Respira la fragància de la vida. Desconeix que ha nascut afortunat.
Qui pugués tenir un nenuco similar i embolcallar-lo de petons i pessigolles.
1 comentari:
Sí, el petit Àlex és un afortunat!
Publica un comentari a l'entrada