CADA DÍA TRAE EN SÍ LA ETERNIDAD

Es en el presente donde está el secreto; si prestas atención al presente, podrás mejorarlo.

Y si mejoras el presente, lo que sucederá después también será mejor. Cada día trae en sí la eternidad.

El alquimista. Paulo Coelho.

QÜESTIÓ DE 100 EUROS

Aquesta caricatura grotesca vol ser el senyor que ens lloga el pis. Obra de la Mariona, que està molt ben aconseguida, per cert! Fixeu-vos bé en els bitllets... ;-)

A l'home en qüestió se li han creuat els cables i ara, perquè sí, ha decidit pujar-nos 100 euros el lloguer. Bé, perquè sí no, perquè una de les companyes de pis ha canviat. Ha marxat la Cèlia i ha vingut la Laura. I, com tothom sap, això és motiu suficient 100 euros més al mes, no?! Què coi s'ha cregut?!

Però, calma, com som gent civilitzada i de paraula (no d'accions violentes), avui hem trucat a esmentat senyor. I, amb l'art - en aquest cas d'oratòria no pictòric, jejeje - de la Mariona, a desgana ha entrat en raó. Aix. Qui dia passa, any empeny!!!

MI GUITARRA Y VOS

Aquí una bellíssima cançó de Jorge Drexler... "hay tantas cosas, yo sólo preciso dos, mi guitarra y vos"...

VIVIR ES CRECER

¿Quién quiere quedar anclado en un instante? ¿Quién no aspira a ir llenando la propia vida de relatos, encuentros, pasiones, gestos, lecciones, ideas y sentimientos? En este mundo nuestro de juventudes eternas, no sobra recordar de vez en cuando que la vida no es algo estático ni un momento congelado. Que cada día es único, y en ellos voy construyendo una historia irrepetible y recorriendo un camino para el que no hay marcha atrás. Que vivir (y creer) es crecer, siempre, hasta el último día. Que la vida no se gasta, sino que se construye. Y el tiempo que pasa no es tiempo que descuentas, sino un relato que vas creando.

TAN SOLS DIFERENTS RITUALS...

Un occidental va al cementiri a posar flors a la tomba d’un ser estimat que ha perdut fa poc. Tot plorant se n’adona que, al seu costat, un oriental, amb la mateixa delicadesa i pesantor de cor que la seva, posa un bol d’arròs a una altra tomba. L’occidental es queda ben parat i no pot estar de preguntar-li a l’oriental:
- Realment creu que el seu difunt vindrà a menjar-se el bol d’arròs?
L’oriental li respon:
- Si, quan el seu vingui a olorar les flors que li ha portat!

No és un acudit dolent... Vol ser una petita reflexió pel que fa a les cultures i al respecte que ens hem de tenir els uns als altres, sobretot pel que fa a les tradicions. No hi ha cultura millor que una altra, simplement diversitat de rituals. En el cas abans exposat, no estan ambdós personatges realitzant una clara demostració d’amor i record? D’acord, la manifestació d’aquest és diferent, però no és pas el ritual allò més important. I aquí us llenço la pregunta del dia: per què estem tan entestats en les diferències entre cultures i deixem les semblances de banda? I per què sempre creiem que la nostra cultura és millor que la dels altres?

FINALISTES DE "CURTS AMB FONS"

I me n'acabo d'assabentar que el grup de creatius tskv, els mateixos que preparem les Pasques joves a Raimat des de fa 4 anys, els mateixos que ara tenim entre mans la imminent publicació d'una web-revista-audiovisual amb el lema "creure sense complexos", estem seleccionats com a finalistes als premis "curts amb fons" que atorguen institucions com Càritas, els Salesians, Mans Unides i l'Arquebisbat de Barcelona. L'equip hem presentat una sèrie televisiva anomenada DESMARCA'T, que intenta emular el format del conegut càmera cafè, i tant contingut com forma semblen haver agradat força al jurat. A veure si tenim sort i ens emportem el PELICÀ (equivalent a l'Óscar) i el que encara desitgem més, una bona suma de diners per poder tirar endavant noves iniciatives pastorals trencadores. Felicitats equipàs!

GOOD MORNING

Bon dia a tots! L'alegria del musical Hairspray i de la seva protagonista em contagia pel matí. Oh, oh, oh... woke up today, feeling the way I always feel... Potser perquè no m'he d'aixecar a intempestuoses hores com la resta de mortals i el meu despertador no sona fins les 10 ben tocades. Afortunada? Molt. Estic recuperant forces, recuperant aquestes vacances que no he tingut. I, mentre espero una bona beca del ministeri per realitzar el doctorat, tan sols estic obligada a anar a classe 3 tardes a la setmana. Una vida genial perquè, a més, les classes són apassionants i no tothom pot dir el mateix. D'acord que ara hauria d'haver-me acabat el llibre de "Salam Pax" per comentar-lo al seminari d'aquesta tarda, però em queda molt de matí per endavant - i també unes 150 pàgines (segons em dicta la meva estricta conciència a la que deixaria ben estabornida en aquests moments). En fi, amics, us desitjo la mateixa energia positiva que se m'ha empegat a mi! A cantar, ballar i gaudir del dia. Oh, yeeeees.

UN DIA DE PISCINA

Com a dos nens, els meus pares jugant a la piscina. Jo mirant-me’ls encuriosida, rient i afegint-me al joc. Així ha anat el matí d’avui: un inoblidable diumenge en família. Ara sí, hem trobat a faltar la meva germana. La pobra, a l’estudiar aquesta carrerota de física, ha de passar-se infinites hores davant de fòrmules i llibres. No m’estranyaria que algun dia s’aixequés convertida en un número! Ei, Regina, però t’estimaria igual si fossis un “quatre” o un “sis”, eh?

Però tornant al tema inicial... em sorprén que pugui passar-m’ho tan bé amb els meus pares - tot compartint activitats - tenint jo 22 anys. Si, normalment a aquesta edat un intenta evitar tot contacte parental. Un vol sentir-se i mostrar-se independent, moure’s exclusivament entre amics. Però una ha de tenir temps per a tot, no?! No sé si el que tinc és sort o simplement sóc un ser ben estrany. El cas és que, sigui com sigui, estic contenta de mantenir aquest “bon rollo” familiar...

LLICENCIADA

I ja sóc llicenciada en Comunicació Audiovisual! L'altre dia vaig anar a buscar el paper que ho certifica, mentre espero que arribi el títol - atenció: dintre de dos anys - amb la firma del rei. Deu tenir molta feina el monarca, no? Pfff... en fi, sense comentaris...

A la foto em veieu fent el ridícul amb la toga i el birret. No, no és que féssim cap acte de celebració i anéssim tots vestits així. Sinó que un fotògraf que té el monopoli de les orles de totes les universitats de Barna, es passeja amunt i avall amb la disfressa i ens la posa a tots els llicenciats per fer honor al nostre títol. Així, tots embadalits i encegats, comprem aquest record que tant feliç fa a les nostres mares.

I ara què us preguntareu? Doncs començo un doctorat en Comunicació Pública. Decisió precipitada de la setmana passada. Així, de moment, tinc 4 anys de coll compromesos als estudis acadèmics. Yeees.

MICHEL GONDRY

El Manolo em va passar la setmana passada un DVD recopilatori de les obres del genial director de vídeo-clips Michel Gondry. M’han fascinat. Aquí en teniu una petita selecció. Tot és força psicodèlic, així que... REPTE... a veure qui em pot explicar de què va exactament la primera història???

SUGAR WATER

EVERLONG