Il•lusió
Somnis Rialles Confusió Llàgrimes
Esperança Banalitats Desesperació Confort
Eixordament Confiança Amor Incertesa Consternació
Batecs Rialles Somnis
Il•lusió
Una mà estesa
Un bri de brisa que sacseja el món
dolces esperances es difuminen amb la pluja
ressorgeixen amb força gràcies al raig del sol
Ens projectem tu i jo
figures indefinides lliscant sobre l’arc de Sant Martí
Mil colors, camins de vida
plegats assaborim caramels de cafè amb llet
Com un infant faig volar coloms en l’aire... una il•lusió que persisteix... malgrat una remor pessimista que la trunca... De fons, sona la melodia del nou món. Amb 10 anys la tocava al grup instrumental de l’escola. Flauta dolça i xilòfon a contratemps. Mi, sol, sol, mi, re, do... Notes que formen part de la meva vida. Avui les he recordades amb un tímid rampell de tornar al passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada