dijous, de juny 28

LA VIDA D'UN CARAGOL

Últimament em ve a la ment l'estrofa d'una cançó del cantautor infantil Noé Ribas que parlava sobre un petit caragol desafortunat. Amb 5 anys l'escoltava quan anava en cotxe i sempre em feia plorar. Deia així:


"Un cargolet se n'anava a l'escola
perquè volia saber cantar
quan hi va arribar ja l'escola era tancada
havia arribat... l'estiu!"



I el pobre caragol mai arribava enlloc, perquè era molt i molt lent. I jo ho considerava injust, perquè els caragols, pobrets, porten al damunt la seva casa i ha de ser duríssim carregar-la a tot arreu i amb tanta pesantor... A més, tot solet.

Sniff. I com m'he de sentir jo quan em diuen caragol? No per ser de Lleida, sinó perquè tragino setmana rera setmana la maleta amunt i avall. I això implica que tinc dues cases i que no en tinc cap. I sempre estic de mudança. I no arribo a molts dels llocs on voldria arribar. Lleida amb la família, l'esplai i els "collonuts" monitors. Barna amb més amics i la seva vasta oferta socio-cultural. Dos fabulosos mons que només puc assaborir a mitges. En fi, que no em sento d'enlloc. Sóc més aviat criatura de carretera. Tinc el cor dividit. Esquizofrència animal...

A més, aquest estiu, res de relaxar-me. Que potser ho feia el nostre estimat caragolet? No, ell emprenia nous reptes i mai es rendia... Potser quelcom que hauré d'aprendre jo que, com els caragols, continuo una cursa esgotadora cap a un horitzó incert. Ja ho sé que més important que la meta és el camí, que hauria de relaxar-me tot gaudint de les boniques flors que m'envolten... Però ardu caminar, nois!

3 comentaris:

Manel Filella ha dit...

Benvinguda al Blogger...Ens comentarem... Jo espero l'estiu, no per relaxar-me..sino que m'adono que el que faig ho faig més serenament, amb més empenta i no angoixat pel temps... i amb ganes d'ampliar la meva vida de servei als germans...Una abraçada de caragol...

Isa (bogeries) ha dit...

Caragolett!!!!!!! Ja he llegit el teu nou blog... igual de genial ke el fotolog!!!!

Ens veiem ok??

Petooo macaaa!!!! :-********

eloi ha dit...

Què és una llar? una trobada amb persones amb qui et senta a casa. Tenir el cor a casa:

"Confusion never stops
Closing walls and ticking clocks
Gonna come back and take you
home
I could not stop that you now know
singing
Come out upon my seas,
Cursed missed opportunities
Am I a part of the cure
Or am I part of the disease, singing
You are...
And nothing else compares (3)
You are (2)
Home, home where I wanted to go (4)" (Clocks , Coldplay)
pd: fyi, a Bellvitge ja han arribat els primers capítols de Prison Break!... ets una "bruixa" ;)