CADA DÍA TRAE EN SÍ LA ETERNIDAD

Es en el presente donde está el secreto; si prestas atención al presente, podrás mejorarlo.

Y si mejoras el presente, lo que sucederá después también será mejor. Cada día trae en sí la eternidad.

El alquimista. Paulo Coelho.

QÜESTIÓ DE 100 EUROS

Aquesta caricatura grotesca vol ser el senyor que ens lloga el pis. Obra de la Mariona, que està molt ben aconseguida, per cert! Fixeu-vos bé en els bitllets... ;-)

A l'home en qüestió se li han creuat els cables i ara, perquè sí, ha decidit pujar-nos 100 euros el lloguer. Bé, perquè sí no, perquè una de les companyes de pis ha canviat. Ha marxat la Cèlia i ha vingut la Laura. I, com tothom sap, això és motiu suficient 100 euros més al mes, no?! Què coi s'ha cregut?!

Però, calma, com som gent civilitzada i de paraula (no d'accions violentes), avui hem trucat a esmentat senyor. I, amb l'art - en aquest cas d'oratòria no pictòric, jejeje - de la Mariona, a desgana ha entrat en raó. Aix. Qui dia passa, any empeny!!!

MI GUITARRA Y VOS

Aquí una bellíssima cançó de Jorge Drexler... "hay tantas cosas, yo sólo preciso dos, mi guitarra y vos"...

VIVIR ES CRECER

¿Quién quiere quedar anclado en un instante? ¿Quién no aspira a ir llenando la propia vida de relatos, encuentros, pasiones, gestos, lecciones, ideas y sentimientos? En este mundo nuestro de juventudes eternas, no sobra recordar de vez en cuando que la vida no es algo estático ni un momento congelado. Que cada día es único, y en ellos voy construyendo una historia irrepetible y recorriendo un camino para el que no hay marcha atrás. Que vivir (y creer) es crecer, siempre, hasta el último día. Que la vida no se gasta, sino que se construye. Y el tiempo que pasa no es tiempo que descuentas, sino un relato que vas creando.

TAN SOLS DIFERENTS RITUALS...

Un occidental va al cementiri a posar flors a la tomba d’un ser estimat que ha perdut fa poc. Tot plorant se n’adona que, al seu costat, un oriental, amb la mateixa delicadesa i pesantor de cor que la seva, posa un bol d’arròs a una altra tomba. L’occidental es queda ben parat i no pot estar de preguntar-li a l’oriental:
- Realment creu que el seu difunt vindrà a menjar-se el bol d’arròs?
L’oriental li respon:
- Si, quan el seu vingui a olorar les flors que li ha portat!

No és un acudit dolent... Vol ser una petita reflexió pel que fa a les cultures i al respecte que ens hem de tenir els uns als altres, sobretot pel que fa a les tradicions. No hi ha cultura millor que una altra, simplement diversitat de rituals. En el cas abans exposat, no estan ambdós personatges realitzant una clara demostració d’amor i record? D’acord, la manifestació d’aquest és diferent, però no és pas el ritual allò més important. I aquí us llenço la pregunta del dia: per què estem tan entestats en les diferències entre cultures i deixem les semblances de banda? I per què sempre creiem que la nostra cultura és millor que la dels altres?

FINALISTES DE "CURTS AMB FONS"

I me n'acabo d'assabentar que el grup de creatius tskv, els mateixos que preparem les Pasques joves a Raimat des de fa 4 anys, els mateixos que ara tenim entre mans la imminent publicació d'una web-revista-audiovisual amb el lema "creure sense complexos", estem seleccionats com a finalistes als premis "curts amb fons" que atorguen institucions com Càritas, els Salesians, Mans Unides i l'Arquebisbat de Barcelona. L'equip hem presentat una sèrie televisiva anomenada DESMARCA'T, que intenta emular el format del conegut càmera cafè, i tant contingut com forma semblen haver agradat força al jurat. A veure si tenim sort i ens emportem el PELICÀ (equivalent a l'Óscar) i el que encara desitgem més, una bona suma de diners per poder tirar endavant noves iniciatives pastorals trencadores. Felicitats equipàs!

GOOD MORNING

Bon dia a tots! L'alegria del musical Hairspray i de la seva protagonista em contagia pel matí. Oh, oh, oh... woke up today, feeling the way I always feel... Potser perquè no m'he d'aixecar a intempestuoses hores com la resta de mortals i el meu despertador no sona fins les 10 ben tocades. Afortunada? Molt. Estic recuperant forces, recuperant aquestes vacances que no he tingut. I, mentre espero una bona beca del ministeri per realitzar el doctorat, tan sols estic obligada a anar a classe 3 tardes a la setmana. Una vida genial perquè, a més, les classes són apassionants i no tothom pot dir el mateix. D'acord que ara hauria d'haver-me acabat el llibre de "Salam Pax" per comentar-lo al seminari d'aquesta tarda, però em queda molt de matí per endavant - i també unes 150 pàgines (segons em dicta la meva estricta conciència a la que deixaria ben estabornida en aquests moments). En fi, amics, us desitjo la mateixa energia positiva que se m'ha empegat a mi! A cantar, ballar i gaudir del dia. Oh, yeeeees.

UN DIA DE PISCINA

Com a dos nens, els meus pares jugant a la piscina. Jo mirant-me’ls encuriosida, rient i afegint-me al joc. Així ha anat el matí d’avui: un inoblidable diumenge en família. Ara sí, hem trobat a faltar la meva germana. La pobra, a l’estudiar aquesta carrerota de física, ha de passar-se infinites hores davant de fòrmules i llibres. No m’estranyaria que algun dia s’aixequés convertida en un número! Ei, Regina, però t’estimaria igual si fossis un “quatre” o un “sis”, eh?

Però tornant al tema inicial... em sorprén que pugui passar-m’ho tan bé amb els meus pares - tot compartint activitats - tenint jo 22 anys. Si, normalment a aquesta edat un intenta evitar tot contacte parental. Un vol sentir-se i mostrar-se independent, moure’s exclusivament entre amics. Però una ha de tenir temps per a tot, no?! No sé si el que tinc és sort o simplement sóc un ser ben estrany. El cas és que, sigui com sigui, estic contenta de mantenir aquest “bon rollo” familiar...

LLICENCIADA

I ja sóc llicenciada en Comunicació Audiovisual! L'altre dia vaig anar a buscar el paper que ho certifica, mentre espero que arribi el títol - atenció: dintre de dos anys - amb la firma del rei. Deu tenir molta feina el monarca, no? Pfff... en fi, sense comentaris...

A la foto em veieu fent el ridícul amb la toga i el birret. No, no és que féssim cap acte de celebració i anéssim tots vestits així. Sinó que un fotògraf que té el monopoli de les orles de totes les universitats de Barna, es passeja amunt i avall amb la disfressa i ens la posa a tots els llicenciats per fer honor al nostre títol. Així, tots embadalits i encegats, comprem aquest record que tant feliç fa a les nostres mares.

I ara què us preguntareu? Doncs començo un doctorat en Comunicació Pública. Decisió precipitada de la setmana passada. Així, de moment, tinc 4 anys de coll compromesos als estudis acadèmics. Yeees.

MICHEL GONDRY

El Manolo em va passar la setmana passada un DVD recopilatori de les obres del genial director de vídeo-clips Michel Gondry. M’han fascinat. Aquí en teniu una petita selecció. Tot és força psicodèlic, així que... REPTE... a veure qui em pot explicar de què va exactament la primera història???

SUGAR WATER

EVERLONG

GILETTE

I ha arribat el moment... La gran batalla... Pares i fills es disputen per l'amor de les dones... Vegeu l'últim anunci de Gilette i rigueu una bona estona!

http://www.youtube.com/watch?v=Ivks6BmVutA

Youtube no permet linkar-lo, així que per veure'l haureu de fer uns quants passets. Però val la pena!!! Jejeje.

AMAR POR LO QUE SE ES

Un niño entró en una tienda de animales y preguntó el precio de unos cachorros que estaban en venta.
-Entre 30 y 50 euros, respondió el dueño.
El niño sacó unas monedas de su bolsillo y dijo:
-Sólo tengo 2 euros...¿Podría ver los perritos?
El dueño de la tienda sonrió y llamó a Fifi, la madre de los cachorritos, que vino corriendo, seguida de cinco bolitas de pelo. Uno de los cachorritos venía el último y caminaba con dificultad.
El niño, señalando a aquel cachorrito, preguntó:
-¿Qué le ha pasado?
El dueño de la tienda le dijo que el veterinario le había examinado y descubrió que tenía un problema en el hueso de la cadera, de manera que siempre caminaría con dificultad.
El niño se animó y dijo con los ojos llenos de alegría:
¡Ése es el perrito que quiero comprar!
El dueño de la tienda respondió:
-No, a este no lo puedes comprar. Si de veras lo quieres, te lo regalo.
El niño guardó silencio y con los ojos llenos de lágrimas, miró fijamente al dueño de la tienda y le dijo:
-Yo no quiero que usted me lo regale. Este perrito vale igual que cualquiera de los otros y yo voy a pagarlo todo. Le doy ahora 2 euros, y le iré pagando cinco euros cada mes, hasta pagar todo.
Sorprendido, el dueño de la tienda le contestó:
-¿Cómo vas a comprar este perrito? Nunca podrá correr, saltar o jugar contigo y con los otros perritos.
El niño, muy serio, se agachó y se descubrió lentamente la pierna izquierda, dejando ver la prótesis que usaba para andar... Y, mirando al dueño de la tienda le respondió:
-Mire...a mí me falta una pierna...Yo no corro muy bien y el perrito va a necesitar de alguien que lo entienda.
A veces despreciamos a las personas con quienes convivimos todos los días a causa de sus defectos, cuando en realidad todos somos iguales o peor que ellas. No nos damos cuenta de que esas mismas personas necesitan de alguien que las comprenda y las ame, no por lo que ellas pudieran hacer, sino por lo que realmente son. Amar a todos es difícil, pero no imposible.

SANTA SARA

I Sara em varen posar els meus pares en batejar-me... Avui es commemora el dia d'aquesta Santa. Yupppiiiii... sips, avui és el meu Sant!

Santa què? Com a persona sempre assedegada d'informació, he rebuscat en els orígens del meu nom.

"Princesa", ese es el bello significado de la palabra hebrea Sarai. Es hermoso que te llamen princesa. Eso es señal de que quien así te llama, te ha entronizado en su corazón. Es tener la seguridad de que para alguien eres una princesa. ¡Claro que es un nombre seductor! ¡Claro que es halagador! Por eso sigue llevándose desde hace casi tres mil años; y mientras se conozca su valor, no desaparecerá. Seguirá siendo el nombre de las que han sido elegidas por el destino para ser princesas de corazones.

Santa Sara es una abadesa de principios del siglo IV, durante el reinado de Teodosio el Menor, que rigió su monasterio situado en la región de Libia llamada Sokhit Hmamou, en griego nitriothV nwmoV / nitriotes nómos (región de la sosa). Las fuentes de la época destacan la virtud de la abadesa Sara, que llevó la comunidad que gobernaba a uno de sus momentos de mayor esplendor. Recuerda el santoral romano otras dos Saras que merecieron el honor de los altares, por lo que pueden las que llevan este nombre celebrar su onomástica el 13 de julio, o bien el 12 de septiembre o el 9 de octubre.

Pero es de Sara, la mujer del patriarca Abraham, de donde proviene la grandeza de este nombre. En un pueblo de estructura patriarcal como lo son todos los que forman nuestro tejido cultural, el simple hecho de que la historia se ocupe de una mujer, es señal de la enorme relevancia que ésta tiene en la construcción de su pueblo. Es el caso de Sara, esposa de Abraham, mujer de belleza legendaria. Dos episodios de su vida confirman el irresistible atractivo de Sara. Primero fue en Egipto, donde el Faraón mandó incorporarla a su harén, convencido de que era la hermana, y no la esposa de Abraham. Colmó de dones a Abraham: le regaló "ovejas y ganado vacuno y esclavos y esclavas y asnas y camellos" (Gén. 12, 16). Cuando se enteró el faraón por las calamidades que Dios le mandó, de que Sara era intocable por ser la mujer de Abraham, los despidió a ambos con todo cuanto les había regalado. Volvió Abraham a las andadas con Abimelec, rey de Gerara: también éste hizo llevar a Sara a su palacio, convencido de que era la hermana de aquel gran jeque que se había instalado como extranjero en su territorio. Abimelec tuvo una premonición en sueños. Dios le dijo que devolviese a Sara, y así lo hizo. Pero fue la maternidad de Sara, en competencia con la de su esclava Agar, lo que marcó su vida. Un día que estaban peleando el hijo de ésta, Ismael, con su propio hijo, Isaac, decidió que aunque ambos fuesen hijos del mismo padre, tenían que seguir caminos distintos. Y de este modo se deshizo de la esclava y de su hijo, quedando ella como única mujer de Abraham, y su hijo como único heredero.

La historia de Sara nos rebela que fue una gran mujer no sólo por su belleza, sino también por su carácter y por su gran habilidad en el manejo de situaciones altamente conflictivas. Las Saras tienen en ella un espejo que no ha perdido el brillo a pesar del paso de los siglos. Su nombre fue una premonición de lo que fue su vida. Es lo que tienen derecho a esperar las Saras. ¡Felicidades, princesa!

Doncs, gràcies Mr Google. Mmmm.... doncs sí, m'agrada el meu nom. Tot i que em falten moltes de les qualitats al que se li atribueix, estic orgullosa de dir-me Sara. Gràcies papis!

EASY SILENCE

EASY SILENCE (Dixie Chicks)

When the calls and conversations
Accidents and accusations
Messages and misperceptions
Paralyze my mind
Busses, cars, and airplanes leaving
Burning fumes of gasoline
And everyone is running
And I come to find a refuge in the
Easy silence that you make for me
It's okay when there's nothing more to say to me
And the peaceful quiet you create for me
And the way you keep the world at bay for me
The way you keep the world at bay
Monkeys on the barricades
Are warning us to back away
They form commissions trying to find
The next one they can crucify
And anger plays on every station
Answers only make more questions
I need something to believe in
Breathe in sanctuary in the
Easy silence that you make for me
It's okay when there's nothing more to say to me
And the peaceful quiet you create for me
And the way you keep the world at bay for me
The way you keep the world at bay
Children lose their youth too soon
Watching war made us immune
And I've got all the world to lose
But I just want to hold on to the
Easy silence that you make for me
It's okay when there's nothing more to say to me
And the peaceful quiet you create for me
And the way you keep the world at bay for me
The easy silence that you make for me
It's okay when there's nothing more to say to me
And the peaceful quiet you create for me
And the way you keep the world at bay for me
The way you keep the world at bay for me
The way you keep the world at bay


Silenci fàcil davant les injustícies que s’esdevenen en aquest món. Pequem per omissió. Tenim por a comprometre’ns. A portar la contrària dient el que realment pensem. A sacrificar el nostre còmode estil de vida. Girem la cara davant allò que no ens agrada. Pensem: “Tasca d’un altre. Jo no puc. Altres afers a enllestir.” O, simplement, “Ara sóc feliç i no és moment de sacrificar la meva pau. He lluitat massa per obtenir-la (encara que, essent realistes, molts cops m’hagi estat regalada). Millor continuar el meu camí. De què em parles? No em molestis!”.

Però arriba un moment en què un es molesta a un mateix perquè les injustícies el persegueixen. Arriba llavors el moment d’actuar... una decisió arriscada... un gir de 360º... moments que et titllen de boig... Però hi ha quelcom que accelera el batec del teu cor. Emoció desenfrenada. Maldecap ebri: et sents cridat a canviar allò que no t’agrada. Finalment has assumit que pots donar un dit, una mà o el braç perquè, en el fons, tots som un i la felicitat d’un és la de tots.

HEY, AMICS! EASY SILENCE? NOT FOR ME. I THINK I GOT SOMETHING TO SAY, SOMETHING TO GIVE. MAYBE I NEED TIME, BUT THE TIME WILL COME. (... and I must admit I'm a bit of a coward).

BRITAIN'S GOT TALENT

Recordeu el reality musical FACTOR X emès a la cadena cuatro? Doncs avui us presento el seu predecessor anglès anomenat BRITAIN’S GOT TALENT. Us deixo amb dues emotives actuacions en els castings d’aquest esmentat programa. En la primera podreu escoltar i veure la petita Connie que, amb tan sols 6 anys, promet una brillant carrera artística. A més, és moníssima! En el segon casting teniu el guanyador de la primera edició de BGT, un comerciant de mòbils que amagava un brillant talent per a l’òpera: Paul Potts.

Conclusió: mai és massa tard per acomplir el teu somni! I, sinó, viu dels somnis dels altres. No és per això que serveix la televisió moltes vegades?