dilluns, de novembre 26

VIURE ÉS COMBATRE LA PERESA

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita.
Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.

Miquel Martí i Pol



Tic, tac, tic, tac. En l'horitzó se m'obren noves expectatives de beques a sol·licitar. Però se m'apodera una considerable mandra davant la quantitat de paperassa que m'espera. Si, vull fer el doctorat i he de passar per aquests molestos tràmits. Tic, tac, tic, tac. Només tinc fins la setmana vinent.

2 comentaris:

En cherchant ha dit...

Tictaaac!!
ànims amb la paperassa!!!no perds res per intentar-ho... i segur que si t'ho donen haurà valgut la pena!!! i si no t'ho donen et convido a un beure per compensar-te el disgust!!! ;)

Àurea ha dit...

nenaaa!!! no sé si ho veuràs això...espero que sí!!

fem un cafè demà a la tarda?? a les 7 davant del teu portal?? ja em diràs!!!

un petonet!!!

per cert, que sóc la teva quasi-veïna Àurea, hehe