dissabte, de maig 23

CAN CASTELLÀ

Si, he sobreviscut a les colònies de 3 dies a Can Castellà amb els ratolins de P4 i P5 de l'escola. Una fantàstica experiència, tot i que esgotadora, que ha deixat petjada...

Especialment em costarà oblidar les nits, quan les meves cançons i contes eren demanats i aclamats amb aquells ullets brillants, i deixaven als cansats infants immersos en un son profund. L'èxit que va tenir el "Bona nit bons germans" i el conte de "La lluna la pruna" va ser espectacular. ;-)

Aps, i tampoc cal oblidar la novatada de l'últim dia, quan la coordinadora em va despertar a les 3 de la matinada dient-me que què feia encara al llit i amb els nens dormint quan ja havien d'estar tots abaix esmorzant. Quina regirada d'estòmac i com es van partir de riure tots els mestres amagats per l'habitació! Si, aquells mestres que feien guerres d'aigua i d'escombres com si tinguessin 18 anys... I és que ser mestre, tot i ser hiper cansat (canviant bolquers a tota hora i fent de papàs) també resulta revitalitzador! L'any que ve la Sara estudiarà magisteri, sí senyor!

2 comentaris:

Milana ha dit...

Aix!!
Me n'alegro moltíssim Sara!!

La meva mare també s'ho passa tant bé com tu amb els patufets! Diu que, si la deixessin estar sempre a la classe i no hagués de fer les reunions i les actes necessàries dels col·legis, no es jubilaria mai!!

Aquests petits, són capaços de fer-te passar tots els mals esperits que puguis tenir un dia i d'arrancar-te una rialla quan menys t'ho esperes :D

Ànims!!
Estic segura que tots els nens i nenes que passin per les teves mans sempre guardaran un magnífic record de la seva "Senyoreta Sara" i els deixaràs una petjada que els marcarà de per vida!

Un petó molt fort! :D

Cris Ruano ha dit...

clar que sí! amb decisió!
seràs una mestra... boníssima!