Als Lluïsos tenim un Hort Urbà. Sí, enmig de Barcelona, en una petita terrassa, unes taules de pocs metres quadrats serveixen perquè les famílies que ho desitgin hi facin créixer enciams, naps i calçots. Però bàsicament és per fer bonic, no sigueu il·lusos ara! Penseu bé, a qui alimenten 3 enciams i 2 naps? Si fins i tot jo em quedaria amb gana amb un sopar com aquest (i això que últimament semblo alimentar-me d'aire). En fi... l'important és que els nens de ciutat aprenguin i no se sorprenguin en veure que les verdures surten de la terra i no de la botiga o directament de la nevera! Ara bé, no sé si n'hi ha prou amb què vegin un jardinet minúscul que fa més bonic que no profit. Pobres pixapins, coneixen el subsòl (també conegut com a metro) però no la terra i els seus misteris. ;-)
Sigui com sigui, la iniciativa és tan curiosa i novedosa que fins i tot ahir ens varen venir a visitar els de la Vanguardia digital per fer-nos un reportatge. Hort urbà, sí senyor! I ja ens veieu allà, a la terrassa, ensenyant les jardineres -alias hortets- tot cofois. I és que encara que només sigui per un dia, podrem alimentar-nos amb la pròpia collita (i, a més, dir que és ecològica i sostenible, ja té nassos l'assumpte)! Sentir ecològic em posa els pèls de punta... Perdonin, quan diuen ecològic es refereixen a "no plàstic"?
Avui estic sarcàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada