Hi ha un munt d’objectes que acumules al teu voltant: postals, flascons, caixetes, collarets penjats a les parets, flors... Però cada cosa vista de prop es revela especial, d’alguna manera inesperada. La teva relació amb els objectes és confidencial i selectiva: només les coses que sents com a teves esdevenen teves. I un cop te’ls has apropiats, marcats per la teva possessió, els objectes no tenen més l’aspecte de ser allà per casualitat, assumeixen un significat com a parts d’un discurs, com una memòria feta de senyals i emblemes.Ets possessiva? Potser no hi ha encara prou elements per afirmar-ho: per ara es pot dir que ets possessiva envers tu mateixa, que et lligues als senyals en els quals identifiques quelcom de tu, tement de perdre’t amb ells.
(Si una nit d’hivern un viatger, Italo Calvino)
1 comentari:
El teu post em recorda un que vaig escriure fa uns mesos...
Parlo sobre el materialisme inmaterial, és a dir, el que tu comentes, allò material pot suggerir-nos allò espiritual.
És curiós.
http://tonificante.blogia.com/2007/022401-inmaterialismo-materialista..php
Publica un comentari a l'entrada