Donant-li voltes a per què coi he estudiat Comunicació Audiovisual, he troba aquest petit guió que vaig escriure l’any passat per l’assignatura “Taller de diàlegs”. Crec que dolent del tot no és, així que avui em mantinc amb l’autoestima mig-alta (per primer cop en 4 mesos!!!).
I això em fa pensar que m’encantaria tenir més temps per escriure… Però si la musa de la inspiració no em visita més sovint, malament! ;-)
Seqüència 1. Exterior/dia
En Jaume està parlant pel mòbil, assegut en un banc davant de l’FNAC. Al costat hi té un home vell (80 anys).
Jaume - Penja tu.
Veu femenina telèfon - No tu.
Jaume - No tu.
Veu femenina telèfon - Tu primer
Jaume - Vaaale.
En Jaume s’aparta el mòbil de l’orella per penjar.
Veu femenina tèlèfon - T’estimo.
El Jaume, ràpidament, es torna a apropa el mòbil.
Jaume - Jo també. Vinga, adéu.
Veu femenina telèfon - Digues-m’ho. Vull sentir-ho.
En Jaume aixeca la vista. El vell l’està mirant.
Jaume (fluixet) - T’estimo
Veu femenina telèfon (enfadada) - Et fa vergonya dir-ho?
Jaume - No. Ja t’ho he dit. He de penjar.
En Jaume penja.
Vell - Havies d’haver penjat a la primera
Jaume (ofès) - Ah, si? I vostè què sap?
Vell - He sentit la teva conversa. Els nois heu de ser més ferms. Portar els pantalons.
Jaume - Digues-li-ho a ella això.
Vell - Dones!
Jaume - Si, dones. Sempre s’acaben enfadant per idioteses.
Vell - Deixa-la. No et convé.
Jaume - Si clar, així de simple. És la millor amiga de la meva germana.
Vell - Noi. T’has fotut en un veritable merder. Ara t’hauràs de casar amb ella. Tenir els seus fills. Renunciar a la teva carrera. Als teus somnis. (pausa)
En Jaume fa una ganyota i es desbotona el primer botó de la camisa.
Vell - Et compadeixo. Jo també vaig caure en el mateix error. Però et puc ajudar.
Una noia jove amb un vestit molt cenyit passa pel seu davant. El vell s’aixeca d’una revolada.
Vell - Bones. Ens coneixem?
Noia - Ehh? No.
Vell (senyalant en Jaume) - I a ell, el coneixes?
Noia (mirant en Jaume) - Tampoc.
Vell - Doncs ara si. Noi (mirant en Jaume) et presento la noia. Noia et presento al noi. Vinga, ja està.
Noia (confosa) - Ja està què?
Jaume - Eh... no el conec de res. (mirant el vell) Deixi-la.
En Jaume agafa la noia pel braç en senyal protector.
Jaume - Ho sento. Anem.
En Jaume i la noia se’n van. En Jaume es gira i li pica l’ullet al vell. El vell li retorna la mirada i somriu.
Vell - Aix, la joventut!
3 comentaris:
M'agrada... està força bé. De debò! Aniré llegint el teu blog!
Potser sí que hauries d'escriure més, m'ha agradat molt el teu guió.
:)
Publica un comentari a l'entrada