Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.
Gabriel García Márquez
Us sonen aquests termes: calentament global? Violència? Guerra? Desforestació? Contaminació? Pobresa? Fam?
Tant de bo arribi un dia en què aquestes paraules hagin estat borrades del diccionari i els nens es vegin obligats a preguntar als adults el seu significat. I, tant de bo, la seva incomprensió sigui gran, molt gran.
2 comentaris:
Hola Sara, enhorabona pel bloc i gràcies per poder comentar-te! (el fotolog s'ho perd!). El conte del Gabriel García Márquez dóna què pensar. Igual te'l mango de cara a alguna de les nits de ruta (jejeje).
una abraçada
Jo també he tingut la mateixa idea!!! Una pregària per un dia de ruta jejeje
Publica un comentari a l'entrada