dilluns, d’abril 28

VERTÍGEN

- Un món negre?
- Un món estrany. Amb contorns de colors.
- Eing?
- Paciència.

El cap no para de donar-li voltes,
la sensació de vertigen em deixa sense alè.
Què serà de mi a partir d'aquest dimecres?
Sabré prendre la bona decisió?
Tinc por i la por m'ofusca.

Argh. Necessito més massatges de la padrina,
respirar a fons,
confiar en Déu...

Todo se andará

5 comentaris:

eloi ha dit...

Si alguna cosa diu l'evangeli és això: "no tingueu por", una i altra vegada. Tens la pregària aquella de "Adora i confia" d'en Teilhard de Chardin? ja t'ho passaré

xaloba ha dit...

si vols res, ja saps... totes les tardes del món lliures!

criiis ha dit...

M'encanta la poesia i tinc 13 anys, he vist en una actualitazió el poema d'aigua marina, és un poema molt bonic però em costa saber el que representa, em podries fer un comentari del poema,és a dir el tema general..i què repreenta per tu, em faries un gran favor!

Sara ha dit...

Cris, primer dir-te que no sóc cap experta en poesia ni literatura, així que la meva interpretació és un pèl patillera... però allà va...

El poema és un Cant d'Amor i d'esperança. El poeta sembla desitjar viure plàcidament el dia a dia, prenent com a metàfora una cala, símbol de transparència i calma. No tenir secrets amb el món. Viure el present amb màxima intensitat, gaudir dels moments feliços i acceptar els que no ho són tant.

El que m'agrada de la poesia és la potència que té per tocar el cor i fer volar la imaginació d'aquell que la llegeix. Cadascú pot interpretar-la com vol, és màgica!

criis ha dit...

gracies!!
es un poema molt dolç el qual em don una sensació com e llibertat, el tema central és l'amor no? em podries dir la teva valoració personal, m'agrada veure punts de vista diferentd!petons!