dimecres, de maig 7

NOU, TOT NOU

Nova feina. Nova oficina. Nous companys. Nou ambient. Noves tasques. Nou, tot nou.

L’editorial em pica l’ullet però li tinc por. No ho puc evitar. Estaré a l’altura? Serà aquesta la meva vocació? És aquest el terreny en què vull moure’m en els pròxims 40 anys? Sé que sóc jove, que aquestes preguntes se’m contestaran amb el temps i que he de concentrar-me en viure el moment. El present, maleït present que no gaudeixo perquè penso massa en el futur, i me’l miro amb nostàlgia idealitzat quan aquest es converteix en passat. Està clar que he de canviar la manera d’enfocar la vida. La gran pregunta és COM. COM.

Mentrestant, continuo vivint amb por perquè amb 23 anys vull tenir la vida solucionada.

D’acord, ja m’ho dic jo: peco d’il·lusa i tonta. Aix.

4 comentaris:

Tonificante ha dit...

Mmm, em sembla que us ve de família això. A la teva germana li recordo un post semblant. "què vull fer els pròxims 40 anys?", "serà la meva vocació?" són dues preguntes que abarquen massa temps i tenen un grau d'exigència massa alt. Jo quan he hagut de canviar de feina m'he preguntat: "em veig treballant 5 anys fent això? si passats 2 anys me'n canso, quin serà el proper pas? el podré fer dins la mateixa companyia o és massa petita?". Et recomano que vagis per aquí... La vocació és quelcom massa eteri que potser arriba o potser no.

ReGiNa ha dit...

jajaja! sí que ens deu venir de família, però no recordo pas cap post dient res dels pròxims 40 anys ni de vocacions... en fi!
molts ànims, Sara! I segur que sí que estaràs a l'altura!!!

la teva sister k et troba a faltar pel piset de Rocafort...

xaloba ha dit...

quan tinguis la meva edat (ejejeje) entendràs que no hi ha resposta...a mi m'ha costat veure-ho però al final ets feliç amb el que t'ha estat donat sense més.

ànims i endavant!!! guanyarem!!

Yuri ha dit...

Creu-me quan et dic que el menys important ara per ara és el futur ! Viu el moment i gaudeix-lo mentre dur-hi !