Arribaven de nit
pels camins dels afores.
Trucaven a la porta
i, en obrir-los,
un vent sobtat en forma de cançó inundava la casa
- Deixa'ls passar - em deies - : són records.
I llavors s'apropaven,
com un animal dòcil que busca la carícia
Ara viuen dins nostre.
I cada cop són més.
pels camins dels afores.
Trucaven a la porta
i, en obrir-los,
un vent sobtat en forma de cançó inundava la casa
- Deixa'ls passar - em deies - : són records.
I llavors s'apropaven,
com un animal dòcil que busca la carícia
Ara viuen dins nostre.
I cada cop són més.
Josep M. Nogueras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada