diumenge, de juliol 27

NOSTÀLGIA

La son acumulada, les picadures de mosquit i aranya, els blaus, les rascades i mal d’esquena no són més que un record palpable dels inoblidables i fantàstics dies passats a la casa de colònies de Llesp.

I és que fa poques hores que he aterrat a casa amb la pena al cor de deixar a nens i monitors passant-s’ho bé encara uns dies més a la muntanya, mentre que a mi m’ha tocat acomiadar-me’n ràpidament perquè demà m’esperen a la feina.

Però no em puc pas queixar: els dies passats amb vosaltres m’acompanyaran per sempre més al cor. Gràcies per les vostres rialles, il·lusió, espontaneïtat i tendresa. Gràcies per fer-me recordar diàriament que la vida és un regal gegant del que cal gaudir al màxim.

Us deixo amb algunes fotografies que m'he oblidat de descarregar a l’ordinador de la Roser...

4 comentaris:

Yuri ha dit...

T'entenc perfectament, jo he dit adéu per sempre. Després de vuit anys de monitor a Casp he dit adéu i he passat el relleu, sempre és dura la despedida, però quan el món laboral et crida, has d'aprendre a renunciar.

M'alegro que t'agradés la meva col·laboració a Dialogal. Una forta abraçada !

xaloba ha dit...

Ànims i endavant, eh? encara ens queden moltes colònies, campaments, rutes, casals, esplais... per fer anar més enllà!

petooons

(i'm sorry, no se ben bé què he fet...)

Manel Filella ha dit...

Ui...que fa dies que no passo i no et comento...
Aveure si torno als bons costums.
Veig que continues amunt i avlla i provant i provant....Mai ho faràs de més jove...jeje
Benvinguda ara al món de l'ensenyament i que del qual en sóc un vell gat...
Fins aviat

xaloba ha dit...

quan tinguis pis a bcn tu poses els plats i jo cuino... ok?