dilluns, de juliol 7

POR

Un terrible monstre negre em persegueix. Negre, tot negre, i sense rostre, són les seves afilades mans que m'esgarrapen i m'escanyen. Sovint s'apodera de mi i amb pou feines em deixa respirar. 

El monstre respon a un poderós nom: POR. Un nom que ressona per allà on vaig. Por al fracàs. Por a no ser una bona professional. Por a perdre aquells que més estimo. Por de què no m'estimin. Por de prendre la decisió errònia. Por. Por. Por.

I en aquesta època de múltiples canvis, el monstre cada dia fa una aparició estelar.

2 comentaris:

Txaro ha dit...

Sara!! Jo també conec aquest monstre!! és una mica cabr...cete!! Però tranqui, tinc una super-mega arma de rajos que pot derrotar-lo... sssshht!!! és un secret, que no ens sentin... es diu Confiança!! Quan se t'apropi aquest monstre... no dubtis en fer-la servir!!! Ja veuràs com és ell qui fuig corrents!!!

Anims!!

Tonificante ha dit...

La por i el que és encara pitjor: la por a la por o al buit, són sentiments molt humans però que treuen molta energia.
A vegades em fa enveja la gent que sembla estar sempre a tope, que no paren, que fan un munt de coses... i penso que estem per massa romanços.
Però no ho podem evitar: ens exigim i no estem satisfets, pensem que professionalment podríem ser millors, que no som prou oberts amb els pares, o que ens oblidem de la familia quan tot va bé, descobrim egoismes, pensem que fa massa temps que hauríem d'haver corregit alguns defectes de caràcter...
En fi, què t'haig de dir, en això tots hi donem les mateixes voltes.