Tot passejant-me per la web he descobert un dels documentals que més em va impressionar durant la carrera per la seva bellesa artística. Ens el va passar un dels responsables de "nous formats" de TV3 quan feia poc que havien comprat el programa a la BBC i encara no s'emetia pel 33.
Deixeu-vos impressionar... i, paciència amb la descàrrega.
El programa "Colors en sèrie" parla del color blau, un color que dóna confiança i seguretat. El cel i el mar són blaus.
El blau és color de la confiança. A qui confiem la reparació del nostre cotxe? A un mecànic vestit de blau. A qui confiem la nostra seguretat? Als cossos policials amb uniformes blaus.
Els polítics també es vesteixen de blau per donar confiança. És el color dels partits de dretes i, als Estats Units, el blau és el color del Partit Republicà.
També són blaus els blues, els cants espirituals dels afroamericans del sud dels Estats Units, i els "blue jeans" o texans, icona de la dècada de 1970, que Levi Strauss va començar a confeccionar com a roba de treball per als miners nord-americans.
El blau també és el color dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.
1 comentari:
El color blau també és el de la divinitat, el transcendent. Fixa't que és el color Marià per excel·lència i, col·lateralment, el de la senyera de la Unió Europea amb els 12 estels de la corona mariana. n'abraçut
Publica un comentari a l'entrada