Volar és el contrari del viatge: travesses una discontinuïtat de l’espai, desapareixes en el buit, acceptes de no ser en cap lloc per una durada que és també un buit en el temps; després reapareixes, en un lloc i en un moment sense relació amb l’On i el Quan en què havies desaparegut. Mentrestant, què fas? ¿Com ocupes aquesta absència teva del món i del món de tu?
Si una nit d'hivern un viatger, Italo Calvino
2 comentaris:
Hola
T'he trobat. Bon bloc. Gràcies per tot.
Això és precisament del que parla el llibre de l'Augè "los no-lugares". cu
Publica un comentari a l'entrada