Quina presa de pèl més impressionant... Hi ha gent que s’ho curra per descol·locar-te i es diverteixen amb la desesperació d’uns quants davant l’actual i pèssima situació immobiliària. Avui he pogut constatar que no sóc pas l’única que vaig com a boja buscant pis de lloguer... i que és tan fàcil engatussar-me...Havia quedat a les 11 amb el senyor d’una agència per tal de veure un pis a Concell de Cent. Les poques condicions de què havíem parlat m’havien semblat prou bones i hi anava il·lusionada. Potser aquell pis estava destinat a ser el nostre nou niu i abandonaríem, per fi, el Planeta Rocafort.
Ara bé, no era pas l’única a la cita. 15 persones més esperaven impacients el senyor de les claus, aquell que havia d’obrir la porta màgica del suposat palau d’ensomni.
Però quan ha fet acte de presència se’ns ha caigut la vena dels ulls i ens hem olorat que tot no seria tan bonic... El senyor ens ha dit que li peguéssim una bona ullada al piset però que no li preguntéssim res, que “per a més informació: truqueu l’agència”. Ajà, això és el que jo li’n dic bon servei!
No he pogut evitar el riure tonto en imaginar-me que estava fent cua per les escales de l’immoble igual que quan vas de ruta turística a veure la Pedrera. I de Pedrera res de res. M’he trobat amb una cutresa de caixa de sabates sense llum exterior i habitacions per a hobbits.
On estava la “càmera oculta”???
1 comentari:
Al final vaig tornar ben tard a la residència... Va ser prou divertit. Fins aviat i records!
Publica un comentari a l'entrada