Suposo que la visita formal ahir al despatx del director ho va acabar de confirmar. Al setembre uns pobres nens barcelonins em patiran com a professora d'anglès. I és que el meu contracte amb l'editorial finalitza a principis d'agost (si, tres mesos passen volant) i he demanat que no me'l renovin. D'aquesta manera, quedo lliure per tornar a la capital dels pixapins a realitzar un nou somni: ensenyar.
Em sento absolutament afortunada. Quanta gent pot dir que amb 12 mesos ha pogut provar les professions amb què sempre havien somniat? Primer van ser les pràctiques a la ràdio (on vaig poder escriure i locutar), després treballar com a tècnica de comunicació en una gran associació sociocultural, posteriorment retornar a Lleida per exercir d'ajudant d'editora i, ara, submergir-me en el món de l'ensenyament. Sóc un cul inquiet que busca incansablement sentir-se realitzada en aquest complex món laboral. I, de moment, sóc un cul inquiet amb molta sort.
1 comentari:
Ets molt afortunada, te desitjo molta sort.
Publica un comentari a l'entrada