ACTE DE GRADUACIÓ

Desastrosa. Així és com es pot descriure la cerimònia de graduació d'aquest cap de setmana. Més que res perquè de festa n'hi va haver més aviat poca. M'explico...

La Sara estava convençuda que l'acte començava a les 7 de la tarda, com li havien comentat diversos amics de les llicenciatures d'econòmiques i empresarials. Però ella no havia caigut en el fet que cada llicenciatura tenia el seu propi horari de cerimònia, com és evident. Si no... calculeu, quant de temps duraria un acte en què anomenessin un per un tots els graduats per la Pompeu en aquest últim any 2007? Ningú és massoca i per això, suposo, s'ha optat per la correcta dosificació. Aix.

Total, reprenent el fil del que deia al principi, que als de Comunicació Audiovisual ens entregaven les orles a les 12 del matí i, ni més ni menys, que jo me n'entero a la 1 de la tarda quan, a misses dites, la mare d'una amiga meva, que ens havia de dur les invitacions (som una família desastre i ens les havíem oblidat a casa), em truca i em dóna la mala notícia. Es veu que ella sí sap llegir la lletra petita que hi havia escrita en el paper de les invitacions. No comments. Total, que els meus pares ja estaven de camí per aquell llavors. I es van trobar que de celebració res de res. Aquella imatge dels típics graduats americans llençant el birret enlaire i fent un meravellós discurs... Va a ser que no! I mira que la meva mare estava ben il·lusionada, la primera filla que se li graduava, wow... La pobra dona, fins i tot, m'havia comprat un parell de precioses joies per a l'ocasió i s'havia ben mudat. Pobrissona.

D'acord, ho admeto, a mi aquesta parafarnàlia de cerimònia de graduació no em feia gràcia, els meus amics no hi anaven perquè encara no estan graduats, i... vés... perquè et donin un paper que no és ni el títol ni l'orla sinó un mer pergamí per a fer teatre... ja em direu! Però ho havia de fer per a la mare a qui ara hauré de compensar amb un boníssim regal de reis. Alguna idea???