diumenge, de desembre 16

LA CLARIANA ENMIG DEL CAMÍ

Esperant la realització dels meus somnis,
Caminant fermament vers un frondós camí
A voltes ombrívol, ans amb abundants clarianes
Que l’embelleixen i aconsegueixen enlluernar-me
Fins obligar-me a tancar els ulls i experimentar la carícia d’una nova realitat
Si, prego perquè el sol m’encegui amb força
i quedi prenyada d’eterna felicitat.
No desespero, l’esperança és font de vida.
I tinc motius d’esperança. Tinc motius de felicitat.

1 comentari:

Cris Ruano ha dit...

M'alegro que tinguis motius de felicitat, Sara!