AVUI 23

Tal dia com avui, fa 23 anys, la meva mare va trencar aigües. Estava al ginecòleg fent-se unes proves perquè la nena que portava a dins feia 15 dies que hagués hagut de treure el cap i encara mandrejava dintre el seu ventre. Allà mateix, a la consulta, finalment em vaig decidir a aventurar-me i descobrir món. Llavors correm-hi tots a l’hospital Arnau de Vilanova...

I després d’un part llarg sense epidural, de mig escanyar-me amb les dos voltes de cordó umbilical que duia com a penjolls, vaig néixer a les 12 de la nit. La meva mare esgotada, plorant d’alegria, jo també plorant, però de fred. Estàvem a 12 sota zero i a Lleida havia nevat. Diuen que el 1985 es va estrenar amb un dels hiverns més freds que es recorden.

Avui, en canvi, fa un dia fantàstic a Barcelona. M’he despertat tard - però no a les 12 de la nit! – i al menjador m’he trobat 23 globus penjats del sostre, la taula parada amb un suculent esmorzar i un parell de regals. Les meves companyes de pis, entre les quals la meva germana, són genials!

En fi, com que estic tant ben cuidada, comprendreu que m’encantin els aniversaris, especialment quan el mòbil treu fum amb missatges i trucades! I és que és un gran dia en què em sento especialment estimada. Tinc tant a agrair als que comparteixen la vida amb mi!