EL MALEÏT MÒBIL

Jo i els mòbils som incompatibles. Clar i català. Ho admeto, no ens portem gens bé. Primer em va costar molt entendre que era necessari obrir el mòbil cada dia - que no funcionava com els telèfons de casa-, després silenciar-lo a classe o en reunions, i ara, amb tot això superat, estic amb el tema de la maleïda bateria. Sempre oblido de carregar-la o bé em descuido el carregador a Lleida o a Barcelona! Un desastre. Total, que davant aquests descuits, he hagut de comprar-me diversos carregadors; un dels quals avui. I, com que no puc deixar-me tot el sou en carregadors, vaig als basars xinesos on només em cobren 6 euros. Ara bé, no us penseu que això és una ganga, què va! Avui he arribat a casa tota il·lusionada perquè per fi el meu mòbil deixaria de queixar-se quan, a l’endollar el carregador, em surt una petita espurna i se’m queda la meitat del plàstic a les mans. Resultat: inutilitat absoluta. Indignada, el carregador anirà de cap a la botiga d’on ha sortit aquest matí. A veure si la meva cosina se’n surt que li tornin els diners o, almenys, li donin un carregador nou. Mentrestant, hauré de continuar comunicant-me per mail perquè el pobret mòbil ha dit que no pot més. Grrr.