Tu Dios es judío
Tu coche es japonés
Tu pizza es italiana
Tu cuscús es argelino
Tu democracia es griega
Tu café es brasileño
Tu reloj es suizo
Tu camisa es india
Tu radio es coreana
Tus números son árabes
Tu escritura es latina
¿A quién llamas extranjero?
En els diaris abunden les notícies d’estrangers (aquí sinònims d’immigrants) que les passen realment “canutes” en el nostre país, ja sigui per entrar-hi - amb pasteres o màfies - o bé vivint-hi sense papers. M’estremeixo i, a vegades, he d’eixugar les llàgrimes que em regalimen per les galtes. Ha de ser molt dur veure’s estranger en un altre país! Poca gent busca l’aventura perquè sí, es pren anys sabàtics per descobrir altres mons com ho fan avui dia alguns joves. Pocs tenen aquesta sort.
La cruel necessitat empeny a molts sud-americans o africans a canviar de vida, a deixar-ho tot per començar de nou. Fan el cor fort i s’ho juguen tot a una carta. El seu coratge és realment admirable! I, malgrat tot, els hi posem cada cop més barreres per accedir al nostre país. Nosaltres hi tenim dret, ells no, per haver nascut on han nascut.
Els meus avis varen ser immigrants. 30 anys a Argentina enllorant els seus, però sentint-se satisfets de poder-los mantenir. El meu pare va néixer a Buenos Aires, és ell estranger? Sí, sens dubte, així ho diu el seu DNI, però ningú se’l mira malament pel carrer. Parla català perfectament i no té pinta de sud-americà. A més, treballa a la universitat i el seu és un poder adquisitiu mig. Per què només considerem estrangers o immigrants a aquells amb pocs recursos econòmics? Em resulta incomprensible i indignant.
Què és, realment, ser estranger? No ho som tots?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada