22 anys estudiant. Aprenent a llegir i a escriure, a multiplicar i a dividir. Fent una cursa a fons per treure'm el batxillerat amb el màxim d'honors. Deixar-m'hi la pell, però pensar que tot val la pena per acabar cursant la llicenciatura de comunicació audiovisual. Gaudir d'aquesta al màxim, estudiant més encara.
S'acaba la carrera i m'embarco en l'anomenat món laboral perquè "és el que toca". Un món on et premien amb diners en comptes de meres notes, un món on els temaris i exàmens ja no hi tenen cabuda. Tampoc els elogis. Tot són més aviat crits i exigències. I molta responsabilitat. No se'm dóna bé estar en una oficina enllestint una vintena de temes diaris. Me n'adono que jo només sé estudiar... només... i no conec cap manual sobre com ser un bon tècnic en comunicació... Aix.
2 comentaris:
Gairebé portes 20 anys estudiant... i tan sols uns mesos treballant... dóna't temps!! tot s'aprèn... paciència!!! De moment ja fas molt mantenint una feina que de vegades no resulta massa agraïda...
una super abraçada!!!
pd. he acabat el llibre "un largo camino"... quan vulguis, te'l passo!
"El constructor es fa construint" (Aristòtil, Ètica a Nicòmac)
Suposo que la bona tècnica de la comunicació es fa... comunicant. I tu en saps "un tou".
Publica un comentari a l'entrada