M’encanta observar la gent que passeja pel carrer. Crec que, algun dia, prendré aquesta com la meva professió. Vivim en un món fascinant i, sempre corrent d’un lloc a l’altre, no prestem atenció a meravellosos i curiosos detalls.
Avui he vist un grup de 3 noies que arrossegaven un carretó immens ple de 10 criatures ben rossetes i ulls blaus. Es tractava d’educadores d’una guarderia anglesa que treia els infants, de poc més d’un any, a passejar. Els haguéssiu d’haver vist: una monada! A mi mai em van treure a passejar d’aquesta manera tan original. Mare, on estava la teva imaginació?! Jejeje.
Proposo implementar aquest mètode a l’esplai perquè mai més no tinguem problemes amb els nens rebels que es neguen a caminar i se’ns paren a mitja excursió... ;-)
1 comentari:
Coccolo !!! (q dirien en italià) Què tendre, una monada... Si, és un bon esport aquest d'observar...
Publica un comentari a l'entrada