La desconeguda novel·la "Paola y Lilí en los fiordos" va marcar la infància de la meva mare i de la meva tieta. Des de llavors el somni de viatjar a Noruega els ha perseguit. Quaranta anys més tard, aquest viatge s'ha fet realitat...
Fa dues setmanes tota la família (i quan dic tota vull dir TOTA, 9 persones, àvia inclosa) vam patejar-nos la terra dels fiords amb una furgoneta. Una irrepetible experiència a l'estil Little Miss Sunshine.
Quin mal hi ha en somniar? Tots tenim una petita fada que vetlla el nostre son i que, a vegades, ens concedeix algun que altre desig!
dijous, d’agost 30
NORUEGA
dimecres, d’agost 29
NINA MANIPULADA
dimarts, d’agost 28
ESCOGER
dilluns, d’agost 27
BIG FISH
Bé, el cas és que en aquests moments de "baixon" em satisfà especialment estirar-me al sofà i mirar bones pel·lícules, per evadir-me bàsicament. Ahir li va tocar el torn a "Big fish". L’Alexis tenia el dvd per la seva habitació i, com que sóc una gran fan dels contes de fades dirigits per Tim Burton, li vaig demanar prestat. No em va defraudar, una pel·lícula esplèndida que em va tocar la fibra sensible amb gran força i amb la qual vaig descarregar part de la tensió acomulada. Pobres veïns, espero que cap d’ells sentís els meus "udols"!
L'ITALIÀ
Passo la tarda a fora i al tornar me’l trobo de nou al llit, escoltant l’mp3. Em diu que s’ha passat la tarda al Corte Inglés. "Oh, genial! El millor espai de Barcelona, sense cap mena de dubte!". Sopem gazpacho i una truita de patates que he comprat ja feta. Em pregunta si tinc nòvio. I a ell què li importa?! M’explica que ell fa poc que ha tallat amb la seva parella i que, curiosament, ella també es troba a Barcelona. Vol anar a prendre algo, però li dic que tinc son, que me n’he d’anar a dormir aviat perquè l’endemà he de treballar. Ens despedim. Jo marxo a Noruega i ell s’ha buscat un hostal... (ajá, qualsevol li deixa casa seva mentre no està allà per controlar què passa!).
divendres, d’agost 24
ESTRÈS
Si, he tornat de Noruega. Aviat us en parlaré. De moment, altres coses ocupen la meva ment... ;-(
dimarts, d’agost 14
dilluns, d’agost 13
AGATHA CHRISTIE
VIAJEROS ILUSTRES
Hoy, en viajeros ilustres, os hablaremos de la Reina del Crimen, de la escritora de misterio más conocida del mundo. Se trata de Agatha Christie, cuyos libros son los más leídos y traducidos junto con los de William Shakespeare o la Biblia.
Agatha Christie fue una intrépida viajera que recorrió medio mundo al lado de su segundo marido, Max Mallowan, un prestigioso arqueólogo inglés que le adentró en los misterios del Oriente Medio. Fruto de sus experiencias y desbordante imaginación nacieron más de 60 novelas, además de gran cantidad de cuentos, obras de teatro y otro tipo de relatos.
Pero empecemos desde el principio... ¿Qué es lo que dispararía la imaginación de Agatha Christie y le llevaría a convertirse en escritora? Durante la Primera Guerra Mundial Agatha Christie trabajó como enfermera voluntaria en la farmacia de un hospital. Allí entró en contacto con varios venenos y estos le sirvieron de inspiración para tramar una historia de muerte y misterio con un inesperado final. Así, en 1920 publica "El misterioso caso de Styles", una atrapante novela donde la víctima muere envenenada con estricnina.
El final de la guerra, su embarazo y el nacimiento de su hija Rosalind, hicieron que Agatha Christie se olvidara de la literatura, hasta que un día recibió la propuesta de publicar su novela y las cuatro siguientes que escribiera. Aceptó sin dudarlo. De este libro, que tiene como protagonista el original detective belga Hércules Poirot, vendió unos 2,000 ejemplares, una cifra muy buena para el primer libro de una escritora desconocida.
Sin embargo, Agatha no veía su futuro en la literatura, sino en su dedicación a la familia.Y fuela mala situación económica que pasaba su familia, la que le animó a escribir otro libro. A partir de entonces, nunca dejaría de escribir.
En 1930, separada de su primer marido, viajó a Bagdad a bordo del mítico Orient Express. Eran otros tiempos y el viaje a Oriente estaba cargado de misterio y aventura. Desde el primer instante que pisó los elegantes vagones del Orient Express, Agatha Christie se sintió fascinada por el glamour, el romance y la aventura que destilaba este legendario ferrocarril. Le pareció el escenario perfecto para las intrigas y los crímenes más pasionales. De hecho, fue en este famoso tren donde conoció a Max Mallowan quien se convirtió en su segundo marido.
Unos años más tarde, cuando regresaba a Inglaterra tras una larga estancia en Siria, el ferrocarril quedó detenido en las vías a causa de una gran nevada. Aquella noche de 1931, en medio de una terrible tormenta y un frío que le impedía conciliar el sueño, la autora inglesa ideó la trama de su célebre novela Asesinato al Oriente Express.
La escritora vivirá entre Inglaterra y Medio Oriente, acompañando a su marido en sus viajes anuales a las excavaciones en Irak y Siria. Así pudo conocer sitios y culturas que luego utilizaría para ambientar varias novelas, como "Asesinato en Mesopotamia", "Muerte en el Nilo" y "Cita con la muerte".
Agatha Christie se inspiraba en sucesos cotidianos, viajes y, sobre todo, en la aguda observación de la vida social de la aristocracia británica para crear el argumento de sus historias.
Pero donde la memoria de Agatha Christie sigue imperturbable es en la antigua capital de Turquía, especialmente en el hotel Pera Palace, construido en 1892 justamente para albergar a los ocupantes del Orient Express. Allí la presencia de la autora de Testigo de cargo se mantiene aún incólume a pesar de tantos años. Agatha Christie siempre ocupó la misma estancia en todas sus visitas: la habitación 411. Y allí, aún hoy, un gran retrato de la escritora británica recibe al curioso turista con esa mirada tierna de misionera o abuela desprendida.
Según cuentan los botones, "la señora Christie pasó por el hotel en 1926 y 1932, siempre con la misma rutina". ¡Clara herencia británica, imaginamos! Pues bien, esa rutina se ceñía a los paseos diarios por las desbaratadas calles de la ciudad y a la escritura compulsiva en la habitación en un lujoso bar del hotel. Un té a media tarde y una desenfrenada propensión a la escritura hasta la hora de la cena. Y así todos los días, pulcra y rigurosa, durante sus estancias en Estambul. El encargado de mostrar el cuarto de la Reina del crimen relata que Agatha Christie escondió en algún rincón del hotel Pera Palace la llave del baúl donde guardaba un diario íntimo. Una conjetura que muchos desearíamos que fuese real. ¿Os imagináis encontrar los misterios de dicha viajera? Sea como fuere, allí en Estambul quedó grabada su presencia y su silencio...
dimecres, d’agost 8
UN HOME DE PARAULA
Es veu que "Un home de paraula" és el llibre que li han fet llegir a classe de català aquest any i en haver-se'l acabat decidí prestar-me'l perquè afirmava que, segurament, m'agradaria. No anava faltada de raó... Però he de confessar que m'ha costat endinsar-me en les seves pàgines. Feia tres mesos que la novel·la anava acomulant pols sobre la meva taula. Fins que la setmana passada, amb un rampell d'aquests que m'agafen de tant en tant, em vaig decidir a llegir-lo. I em sento afortunada d'haver-ho fet, és aquest el millor moment per gaudir de les seves pàgines. Sí, cada cosa té el seu moment i aquest era el meu. M'encisa aquesta torbadora reflexió sobre la troballa i pèrdua de l'amor absolut. Una tendra biografia de l'autora, reflexions que Imma Monsó es formula sobre la singular personalitat de l'home que més ha estimat i que justament acaba de perdre en un inesperat atac de cor.
Aquí un fragment...
dilluns, d’agost 6
SECOND LIFE
No hauria dit mai que aquest fos un lloc per posar-se seriós. Però resulta que sí. Jo estava prenent el sol en una hamaca a la platja que La Sexta té a SL, quan un avatar es va asseure al meu costat. Bufava un vent fresc. L’ambient era tranquill, relaxat. (Ben curiós això de buscar relax en la teva segona vida mentre en la primera ets davant d’un ordinador).
- ¿Què tal? – li dic al personatge que s’asseu al costat meu.
No contesta.
- ¿Què tal? – torno a dir-li.
No contesta.
Penso que és una mica sorrut o que no té ganes de parlar. Ho deixo córrer. No vol parlar. Passen tres o quatre minuts. La brisa és suau. Dos avatars més passen per allà, saluden i s’allunyen. Alguns es dirigeixen a la pista de la discoteca.
- El meu pare ha mort- diu.
- ¿Perdona?
- El meu pare ha mort.
- Ho sento.
- Fa un parell de dies, en un accident de moto.
- Ho sento (no sé què dir. Jo només volia relaxar-me una estona a la platja i em trobo amb això).
- No cal que diguis res. No fa falta.
Durant una estona no dic res. No sé què dir. I és que fa deu minuts, a la mateixa gandula on ara ell m’explica la seva vida hi havia assegut un personatge vestit de travesti que jugava a tocar-se amb una noia en biquini. Ara no sé si això va de debò o si em pren el pèl. Com que això és una vida virtual... El dubte m’assalta.
- Aquí estic tranquil. Espero que ningú vingui a molestar. Ara no tinc gens de ganes de balls ni de bromes. Tan sols veure el mar.
- És clar, ho entenc... ¿I com va ser?
- Doncs un camió que corria massa el va envestir. Va morir a l’acte.
- Ho sento – Li dic per tercera vegada. Cada minut que passa em sento més incòmode, perquè vaig creient que el que m’explica té a veure amb la vida real i no amb una suposada vida virtual.
Quedem en silenci durant uns minuts. Segueixo mirant la platja i ell també, encara que tinc ganes d’aixecar-me i anar-me’n. Però em sembla lleig. Finalment és ell qui s’aixeca.
- Adéu, gràcies per escoltar-me.
- Per a això estem. Ànims. Et desitjo el millor.
S’allunya, es teletransporta i desapareix.
I a mi, gairebé de manera malaltissa, i una mica alterada, el primer que em passa pel cap és indagar si a Second Life també hi ha cementiris per enterrar-hi els morts, així que m’aixeco i m’afanyo a buscar-los bojament. I n’hi ha, n’hi ha. Els trobo. Uns amb làpides, altres amb panteons; uns coberts per una espessa boira, altres banyats pels rajos del sol que es filtren a través dels ametllers; cementiris grans i cementiris minúsculs, per a dues o tres persones i per a desenes.
Però el que més em commou de la desena que aconsegueixo visitar és un cementiri per a dos gatets. A les làpides, s’hi poden veure les seves carones d’ullets tristos. M’imagino que els gatets podrien ser meus i encara m’envaeix més la tristesa.
NADIE ES PERFECTO
El periódico, dilluns 5 d’agost 2007. Nacho Para.
GUAPOS CONTRA LLESTOS
Els guapos més tontos i més forts i els llestos més lletjos nyicris s’enfronten a Nadie es perfecto (Tele5), una barreja de concurs i reality show que va de modern i no fa altra cosa que perpetuar vetustos clixés. El missatge és: si cuides el teu cos, el teu cervell es quedarà com un cigró, i si exercites la ment, el teu cos semblarà un sac de patates. Als presumptes guapos els posen una foto d’Evo Morales perquè endevinin qui és. Un noi diu que és Maradona i una noia assegura que és "el president de Bunos Aires". Almenys han encertat el continent. Més mal encaminat, un armari encastat cubà identifica el quadro La rendició de Breda com "una escena de la primera guerra mundial". Davant una foto de Josep Carreras, una morena recautxutada tan sols encerta a dir: "És que jo sóc més de funky".
Veig el programa amb la meva neboda de 12 anys, que s’ha enamorat d’un concursant inculte amb formigó als abdominals. Li pregunto: "Amb qui aniries a una illa deserta, amb un guapo o amb un llest?". Respon: "Depèn. Si és per a un parell de setmanes, amb el guapo. Si és per a tota la vida, amb el llest". Evidentment, no és tonta la nena. "I no te n’hi aniries amb el presentador, Jesús Vázquez, que és guapo, llest i solidari?". "No, perquè és gai", deixa anar la tia. Al final, el que li queda a la meva neboda del programa és que els guapos ho tenen més fàcil per fer-se famosos a la tele. Acabaran de boys o gogós o amants fugaços d’altres famosos, guanyant diners sense fer res. Estudiar és cosa de tontos: hi inverteixes més hores i et paguen menys. A veure qui la convenç ara perquè deixi de pentinar-se i faci els deures.
divendres, d’agost 3
DICHA
QUÈ ESMORZAR
Avui el Dunkin, que està unes passes més a prop de la ràdio, estava ple a rebossar i he acabat decantant-me per la fruita. Sips. C’est trist mais c’est comme ça.
dijous, d’agost 2
UNA BELLA AMISTAT
La Neus, la meva grandíssima amiga des dels 9 anys, em va convidar ahir a casa seva i vaig acabar quedant-m’hi a dormir. I és que vam fer petar la xerrada fins les tantes com en els vells temps i molt amablement em va prestar una habitació. Una habitació que no estava precisament deshabitada... Jejeje.
Aquest matí ha marxat a primera hora a treballar, quan jo encara tenia els llençols ben apegats al cos, i m’ha deixat una noteta preciosa i l’esmorzar preparat. És un sol!
Qui ho hagués hagut de dir que aquella simpàtica neneta rossa amb qui a 3r de primària manteníem disputes constants perquè volíem jugar a la mateixa part del pati acabaria sent tant important per a mi!
dimecres, d’agost 1
PRISON BREAK POWER
La lletra de la cançó no té desperdici...
We were strangers,
starting out on a journey
Never dreaming,
what we’d have to go through
Now here we are,
I’m suddenly standing
At the beginning with you
No one told me
I was going to find you
Unexpected,
what you did to my heart
When I lost hope,
you were there to remind me
This is the start
And life is a road that I wanna keep going
Love is a river, I wanna keep flowing
Life is a road, now and forever,
wonderful journey
I’ll be there when the world stops turning
I’ll be there when the storm is through
In the end I wanna be standing
At the beginning with you
We were strangers
on a crazy adventure
Never dreaming,
how our dreams would come true
Now here we stand,
unafraid of the future
At the beginning with you
And life is a road that I wanna keep going
Love is a river, I wanna keep flowing
Life is a road, now and forever,
wonderful journey
I’ll be there when the world stops turning
I’ll be there when the storm is through
In the end I wanna be standing
At the beginning with you
Knew there was somebody, somewhere
A new love in the dark
Now I know my dream will live on
I’ve been waiting so longNothing’s gonna tear us apart
And life is a road that I wanna keep going
Love is a river, I wanna keep flowing
Life is a road, now and forever, wonderful journey
I’ll be there when the world stops turning
I’ll be there when the storm is through
In the end I wanna be standing
At the beginning with you
YeahLife is a road that I wanna keep going on
Love is a river, I wanna keep going
Starting out on a journey
Life is a road that I wanna keep going
Love is a river, I wanna keep flowing
In the end I wanna be standing
At the beginning with you