dijous, d’agost 2

UNA BELLA AMISTAT

Avui he dormit acompanyada d’un peix i un parell d’orquídies. No, no és que m’hagi tornat boja i hagi decidit ampliar la família, mare meva, encara no...!

La Neus, la meva grandíssima amiga des dels 9 anys, em va convidar ahir a casa seva i vaig acabar quedant-m’hi a dormir. I és que vam fer petar la xerrada fins les tantes com en els vells temps i molt amablement em va prestar una habitació. Una habitació que no estava precisament deshabitada... Jejeje.

El cas és que tenia tantes ganes de veure-la! La Neus és d’aquelles persones que estimes moltíssim però a qui veus molt poc per diverses circumstàncies de la vida. Per això cada trobada és motiu d’una immensa alegria... I el més curiós del cas és que entre encontre i encontre és com si el temps no hagués passat. Suposo que és la màgia d'una gran amistat. 14 anys, wow!

Aquest matí ha marxat a primera hora a treballar, quan jo encara tenia els llençols ben apegats al cos, i m’ha deixat una noteta preciosa i l’esmorzar preparat. És un sol!

Qui ho hagués hagut de dir que aquella simpàtica neneta rossa amb qui a 3r de primària manteníem disputes constants perquè volíem jugar a la mateixa part del pati acabaria sent tant important per a mi!

2 comentaris:

Manel Filella ha dit...

Que n'és de bonica l'amistat oi Sara? A mi fins i tot em passa que algun amic/ga ha passat algun any sense veure o parlar, per diverses circumstàncies, però quan ens veiem, és com si fos ahir que hagués estat la darrera vegada que ens vam veure. Només ens falta afegir les dades o esdeveniments darrers per sintonitzar immediatament. A què deu ser degut...? És que les persones tenim un "sentit" especial de sintonia intemporal però molt espiritual. Que ens duri força anys les nostres amistats!!

Tondo Rotondo ha dit...

Aquests moments de felicitat són els que ens sjuden a ser persones lliures i vives, en un món a voltes gris avoltes de tots els colors...