dimecres, d’agost 8

UN HOME DE PARAULA

"Un home de paraula" és un interessantíssim llibre que m'ha deixat la senyora de fer feines que ajuda la meva mare a mantenir el pis de Lleida ben ordenat i net. Una senyora de 50 i pocs anys que va haver de deixar els seus estudis primaris per ajudar a tirar endavant la seva família quan ella era ben petita. Ara s'ha decidit a estudiar i obtenir el títol d'ESO. Admirable. Una dona que treballa 10 hores al dia i que, a més a més, troba temps per anar a classe de nit fa que em tregui el barret davant seu!

Es veu que "Un home de paraula" és el llibre que li han fet llegir a classe de català aquest any i en haver-se'l acabat decidí prestar-me'l perquè afirmava que, segurament, m'agradaria. No anava faltada de raó... Però he de confessar que m'ha costat endinsar-me en les seves pàgines. Feia tres mesos que la novel·la anava acomulant pols sobre la meva taula. Fins que la setmana passada, amb un rampell d'aquests que m'agafen de tant en tant, em vaig decidir a llegir-lo. I em sento afortunada d'haver-ho fet, és aquest el millor moment per gaudir de les seves pàgines. Sí, cada cosa té el seu moment i aquest era el meu. M'encisa aquesta torbadora reflexió sobre la troballa i pèrdua de l'amor absolut. Una tendra biografia de l'autora, reflexions que Imma Monsó es formula sobre la singular personalitat de l'home que més ha estimat i que justament acaba de perdre en un inesperat atac de cor.

Aquí un fragment...

"Un altre dia es va adonar que ell, quan tractava un interlocutor, sempre feia la sensació d'inaugurar una nova relació, i així donava a l'interlocutor una nova oportunitat cada vegada. En general, quan se'ns acosta algú prèviament etiquetat com un plom, som propensos a pensar: "Ja és aquí aquest plom", i fins i tot inconscientment el tractem com un plom, no permetem que se surti del paper que a priori li hem atribuït, i com a conseqüència, es comporta com un plom. Quan se'ns acosta algú que no sap escoltar, d'immediat es crea en nosaltres un automatisme que es repetirà: ell no escolta i, com a conseqüència, nosaltres no li explicarem res d'interessant, amb la qual cosa encara escoltarà menys. Doncs bé, ell semblava no tenir en compte aquesta mena d'apriorismes. I amb aquest procediment permetia a l'altre demostrar la seva intel·ligència o la seva cretinesa, la seva prudència o la seva temeritat. Per al cretí és molt pedagògica aquesta actitud. Posem que sóc un cretí: tots els que m'envolten ho saben, i a la que m'apropo a ells no em deixaran comportar-me més que com el cretí que sóc. Però vet aquí que trobo algú que, com si tot li vingués de nou, em deixa esplaiar-me. I mentre m'esplaio, tot sol m'adono d'alguns components de la meva cretinesa, i com a conseqüència, aquesta disminueix. Fos quina fos l'actitud de l'interlocutor, treia el millor que tenia en presència del Cometa, gràcies a aquesta falta de prejudicis amb què se sentia tractat."

Un home de paraula. Imma Monsó.

2 comentaris:

Àurea ha dit...

eis veïna!!! com vas??? k tal les praktikes?? ja falta poc per acabar!!!
jo per aki lleida bé! dimarts vinent acabo les classes amb el Manel i la Maria així que si llavors estàs per Barcelona encara doncs ens veurem més perquè estaré bastant per barcelona fent mudança i tota la pesca! un petó!!

Cris Ruano ha dit...

eis! té bona pinta, aquest llibre... potser te'l demano quan m'hagi acabat de llegir la darrera de'n Harry Potter. Per cert, te l'has llegit? com que està en anglès, poca gent se'l llegeix... i tinc unes ganes d'anar-lo comentant!
He tornat fa poquet a Barcelona... què et semblaria quedar dimarts per sopar?
un petóoo!
i bon dia de pràctiques!